Viatge d'anada

Sona el despertador a les 05.00 del matí i el meu primer pensament és que no m’agrada gens haver de matinar. És molt fosc i, per sort, només m’he de vestir, agafar la bossa i baixar al carrer. A les 05.35 un taxista silenciós em porta fins a l’estació de Sants. Un cop allà, busco el paper que va sortir de la impressora de la feina i que suposadament és el meu bitllet i segueixo les indicacions fins que trobo l’andana d’on ha de sortir el meu tren. Passo per un lleugeríssim control de seguretat i camino de pressa cap al meu vagó, el número vuit. Els seients estan numerats i n’hi ha uns quants que encara són buits. Falten catorze minuts per a les 06.00 i hi ha un ambient curiós. No sé si és perquè estic molt adormida (i potser encara estic somiant) però veig cares que no són només de son sinó que diria que amaguen un petit somriure il·lusionat una mica infantil, potser perquè sovint les primeres vegades tenen un punt emocionant.

Quan són les 05.59 el tren es posa en marxa i a la pantalla de video apareix la velocitat a què anem. Sortim del túnel molt a poc a poc i veig l’hotel (horrorós) que té al capdamunt un restaurant que sembla una nau espacial. Em fixo en la pantalla i veig que la velocitat de moment no és gaire alta. Encara és negra nit i una lluna immensa ens segueix. M’emociono. És preciós veure la lluna tan grossa per la finestra. Què té la lluna que m’agrada tant? Passa el temps. La velocitat comença a notar-se. Quan arribem a 299 km/h envio un missatge al meu pare (li agraden molt els trens) i em respon que a Calatayud el tren pot arribar a 310 km/h. Mentrestant, els passatgers dormen, treuen carpetes plenes de papers que llegeixen, responen trucades matineres de feina o van a esmorzar al vagó bar i jo m’adormo veient la pel·lícula (dolenta pel meu gust) que han posat.

Quan em desperto s’està fent de dia però la lluna encara brilla mentre els paisatges prenen els colors del dia que comença. Aquesta visió m’inspira bons sentiments (no sé per què però és així). Ni un núvol, zones despoblades de color marró, horitzons llunyans amb turonets de diferents colors i molt de cel. El cel em torna boja, adoro mirar el cel. Em ve al cap la pel·lícula Tierra (que no recordo si vaig entendre). Misteris de la consciència, del desig, de la mort i de l’amor, alguna traïció necessària i alguna d’innecessària, i el gust d’un vi. Trec la meva carpeta i llegeixo els meus papers (jugo a fer-me la interessant) mentre sento la conversa d’unes dones que tinc al costat que critiquen unes companyes seves i que parlen del que faran avui. N’hi ha una que fa veure que no sap on va, el clàssic discurs informal que no em crec.

Un home amb panxa, camisa de ratlles, corbata i cara de pròstata delicada respon una trucada i repeteix tres vegades sense immutar-se (però parpellejant molt de pressa) que ell va passar l’encàrrec a no sé qui perquè fes no se què. Davant meu, un noi de cabells joves badalla i s’estira cap enrera i li veig les mans grosses i arrodonides, té l’expressió d’un home fort i segur d’ell mateix. De tant en tant, a fora es veuen grups de casetes clòniques que semblen de joguina. Són les 08.20 i una noia molt somrient reparteix caramels rectangulars que semblen la versió seriosa dels ossets de goma de tota la vida. Boníssims. Arribem a Atocha i deixem el tren. Un exèrcit accelerat i llustrós de vestits negres, blau marí, grisos i marrons equipats amb bosses de mà de diferents formes, mides i textures avancen per l’andana, decidits, cap a algun lloc. Tothom sembla molt net i intel·ligent. Sento una barreja d’emoció i de ganes de riure.

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a Viatge d'anada

  1. Ferran ha dit:

    “Avé” si t’enganxaràs a Madrid, ara que s’hi pot anar en tren ràpid. Jo encara no l’he agafat, però reconec que em fa gràcia provar-lo…

  2. Ferran ha dit:

    “Avé” si t’enganxaràs a Madrid, ara que s’hi pot anar en tren ràpid. Jo encara no l’he agafat, però reconec que em fa gràcia provar-lo…

  3. nau argos ha dit:

    Llevat dels detalls ferroviaris m’has fet pensar en el pont aeri…

  4. nau argos ha dit:

    Llevat dels detalls ferroviaris m’has fet pensar en el pont aeri…

  5. Jo necessite la meua dosi d’Elx. I també Singapur. Crec que he superat les adiccions a Glassgow i Iruña, però tinc una malaltia molt pitjor: enyor d’indrets on mai hi he estat.
    Seattle (ciutat del grunge i de Fraser), Nova York (gent que em coneix afirmen que és el meu lloc), Johannesburg, Cape Town, Miami, Praga… massa poc he viatjat!

  6. Jo necessite la meua dosi d’Elx. I també Singapur. Crec que he superat les adiccions a Glassgow i Iruña, però tinc una malaltia molt pitjor: enyor d’indrets on mai hi he estat.
    Seattle (ciutat del grunge i de Fraser), Nova York (gent que em coneix afirmen que és el meu lloc), Johannesburg, Cape Town, Miami, Praga… massa poc he viatjat!

  7. Mery Cherry ha dit:

    Marta! la propera setmana me’n vaig uns quants dies a Berlin. No conec la ciutat. Si saps d’algun lloc on sentir “una barreja d’emoció i ganes de riure” ja me’l pots estar dient ara mateix. Gràcies 🙂

  8. Mery Cherry ha dit:

    Marta! la propera setmana me’n vaig uns quants dies a Berlin. No conec la ciutat. Si saps d’algun lloc on sentir “una barreja d’emoció i ganes de riure” ja me’l pots estar dient ara mateix. Gràcies 🙂

  9. JRoca ha dit:

    M’ha recordat el meu primer i únic viatge en TGV a Madriz, sobta agafar un tren que vagi tan ràpid acostumats a les velocitats de la línia Puigcerdà-BCN.
    Tierra és una obra mestra, per entendre-la si cal mira-la cinc vegades com jo. Per cert, tinc entès que es va gravar a la zona de Cariñena, a Aragó.
    Salut

  10. JRoca ha dit:

    M’ha recordat el meu primer i únic viatge en TGV a Madriz, sobta agafar un tren que vagi tan ràpid acostumats a les velocitats de la línia Puigcerdà-BCN.
    Tierra és una obra mestra, per entendre-la si cal mira-la cinc vegades com jo. Per cert, tinc entès que es va gravar a la zona de Cariñena, a Aragó.
    Salut

  11. Ferran ha dit:

    Doncs, ep!, no se t’acudís pujar a Berlin sense abans fer-m’ho saber. Qui et prepararà una ruta fantàstica millor que aquest periodista – exguia turístic ?? 😉

  12. Ferran ha dit:

    Doncs, ep!, no se t’acudís pujar a Berlin sense abans fer-m’ho saber. Qui et prepararà una ruta fantàstica millor que aquest periodista – exguia turístic ?? 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s