Ensenyar-me

Aquesta setmana he tornat a donar una classe. Vaig travessar tremolant de bon matí l’eterna línia verda abans d’arribar al lloc recòndit però bonic on es feia la classe i on em vaig perdre com és habitual en mi. No vaig trobar cap bar on fer la meva tila tradicional deu minuts abans de donar una classe però no va passar res.

Un cop va ser l’hora, vaig aconseguir interpretar un bon paper, vaig tremolar una miqueta al començament i després tot plegat va anar bé. Com és possible no ho sé però les meves pobres víctimes no feien cara de son i quan els feia preguntes responien amb ganes. Diria que els vaig distreure i que van aprendre coses que crec que els van semblar més interessants del que segurament són.

Em sento bé recordant-ho. No és res de l’altre món, ja ho sé, però per mi és força important perquè exposar-me davant de gent m’impressiona com a alguns els impressiona veure sang, perquè és una novetat agradable rebre algun comentari positiu de tant en tant i, sobretot, perquè m’agrada pensar que puc donar alguna cosa útil de mi mateixa a algú en un context diferent del de pidolar sense èxit una mica d’amor.

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Ensenyar-me

  1. Sara ha dit:

    T’acabo de descobrir, i m’agrada com expliques les coses. Et continuaré llegint.
    Suposo que m’identifico amb tu, tampoc tinc parella, i passo dels 30.
    Jo també faig classes, però a gent gran. I la primera vegada, sempre estàs neguitosa, desprès va passant.
    També em sento molt bé, quan veig que els meus alumnes aprenen, i venen a classe tan motivats. Fins i tot em donen diners i em fan bons regals.
    Es pensen que en sé molt d’informàtica, però la primera vegada que vaig donar el curs de fotografia digital, solament anava una setmana per endavant d’ells pel que fa als coneixements, no sabia res de fotografia quan vaig acceptar de fer el curs. I no se’m va notar. I tots van aprendre. Me’n vaig sortir prou bé, i vaig disimular molt bé. Em vaig deixar la inseguretat a casa.

  2. Ferran ha dit:

    Donar classes és genial; poder ensenyar coses que tu saps a persones que tenen ganes d’aprendre-les (quan les tenen, clar) et fa sentir útil i bé, sí.
    Enhorabona per haver-ho disfrutat.

  3. La docència ben donada pot ser una de les experiències més meravelloses que hi ha.
    Mal donada ja sabem el que és.
    BENVOLGUDA SARA: insinues que la nostra estimada Marta és una mena de desesperada il·lustrada, a l’estil Bridget Jones!?

  4. La docència ben donada pot ser una de les experiències més meravelloses que hi ha.
    Mal donada ja sabem el que és.
    BENVOLGUDA SARA: insinues que la nostra estimada Marta és una mena de desesperada il·lustrada, a l’estil Bridget Jones!?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s