I beg your pardon (llagrimetes al passeig de Gràcia)

Quaranta-cinc minuts de transport públic metropolità per assistir a una celebració. Em fa il·lusió anar-hi però també em fa una mica de vergonya. Hi haurà molta gent? No m’atreveixo a dir que em fa cosa entrar sola en un bar. I si no hi són? I si no els veig? I si no hi ha lloc per a mi i m’he de quedar dreta mentre tothom està assegut? Vaig ben vestida? Potser m’hauria d’haver arreglat més.

Quan arribo al bar, creuo els dits, respiro a fons, entro i dono gràcies a Déu quan identifico enmig de tota la gentada el grup selecte i m’adono que no són cinquanta personalitats llestes, primes i heptalingües sinó només tres persones, dues de les quals podria pensar que són amics meus a partir de la quantitat d’hores i de confidències compartides. Malgrat això, resulta que la meva arribada no ha estat la bomba de la nit. Com pot ser?! Davant del silenci del poble, jo que desitjava no una ovació però sí alguna abraçada me’n vaig a buscar una cervesa auxiliadora sentint-me tan acabada com una Paris Hilton qualsevol a les sis del matí.

Potser molesto, potser no hauria d’haver vingut. Potser la meva invitació era un simple formalisme i la meva assistència és una tocada de collons. Quan els sento fer plans sense mi davant meu em moro de gelos, potser els meus amics es volen embolicar aquesta nit. Què inoportuns! Em sento aïllada i miserable i em bec la meva cervesa avorrida i incòmode com si fos la novia de Gregor Samsa mentre recordo la cançó I beg your pardon d’en Raimon (que acabo de descobrir que és un poema de Salvador Espriu) i que diu allò de ‘quan el centre del món no ets ben be tu’ i compto fins a deu per no posar-me a plorar com si tingués tres anys.

Intento assumir amb dignitat que el meu paper de secundària està passant al d’extra però el temps passa molt a poc a poc i els meus intents d’entrar a la conversa no em surten bé. Passo del ridiculisme al patetisme i em pregunto què estic fent allà. Se m’estan acabant les piles, somric de tant en tant per distingir-me d’una estàtua fins que ja no puc més, llenço una excusa a l’aire (que també m’ignora), agafo l’abric i me’n vaig a buscar el nit bus aguantant-me la ràbia i deixant caure alguna llagrimeta autocompassiva pel passeig de Gràcia. A fer punyetes. Necessito abraçades, petons, bones ereccions i joies cares, entre altres coses, i aquesta nit m’he tornat a equivocar. Quaranta-cinc minuts de transport públic metropolità (multiplicats per dos) per no res.

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a I beg your pardon (llagrimetes al passeig de Gràcia)

  1. Ferran ha dit:

    “Em pregunto què estic fent allà”… jo també m’hi he trobat, força cops, alguns si més no, i són dels pitjors moments que recordo haver viscut. En fi, benvolguda, no està malament una retirada a temps; sempre hi haurà ocasió de trionfar en una propera ocasió. Segur!

  2. Ferran ha dit:

    “Em pregunto què estic fent allà”… jo també m’hi he trobat, força cops, alguns si més no, i són dels pitjors moments que recordo haver viscut. En fi, benvolguda, no està malament una retirada a temps; sempre hi haurà ocasió de trionfar en una propera ocasió. Segur!

  3. Jo ahir vaig fer cap a la presentació del llibre “Porno para mujeres” i,naturalment, amb aquest títol, em vaig trobar fora de lloc -i de joc-.

  4. Ets una persona meravellosa. Vols fer una cerveseta i unes tapes?
    Avui convido jo!!

  5. Ets una persona meravellosa. Vols fer una cerveseta i unes tapes?
    Avui convido jo!!

  6. Papitu ha dit:

    per no res!? I ca, si més no per escriure un fantàstic text, on la majoria de mortals ens hi podem emmirallar en un moment o altre.

  7. nau argos ha dit:

    Molt bó Marta! Carregat i contundent. Hòstia, m’agradaria saber escriure un personatge femení com el teu. No és la masculina femme fatal que escriuen tots els tios, però és esmolada i gens figa flor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s