Aquesta nit he vist la mort en un somni. Venia a buscar una vídua negra que enyorava el seu amant difunt. El món que conec està ple de possibles i d’impossibles que es barregen.
Es fa de dia. Un altre cop un munt de malsons han dormit amb mi. No he matat ningú, no he abandonat cap fill, no he apallissat cap ancià, no he acomiadat cap pare de familia, no he trencat cap cor però se m’han escapat els segons mentre cremava la quasi infinitat de dies perduts de marejar una bèstia ferida per no res. I ara què?
Avui ha fet un dia clar i lluminós. Tots els colors semblaven nets i el cel era d’un blau intens. Per variar, he tingut ganes de ser mare. De passejar orgullosa per Rambla Catalunya i poder dir: -Criatureta meva, mira quin cel, hi ha dies que el món és molt bonic.
S’està fent fosc. Abans d’anar a dormir és moment de prendre una mica de ficció en forma de petons, sopars, discussions, esports, alcohol, drogues, Internet, jocs i entreteniments diversos. Altres canvien bolquers. Altres moren. Altres ploren. Altres llegeixen llibres. Altres follen. Altres ho són tot per algú. Altres no són res per molta gent. Altres miren pel·lícules o s’empassen sèries de televisió. Altres se senten estafats. Altres obliden. Molts són oblidats.
Aquesta nit he vist la mort en un somni. Venia a buscar el verí de la tristesa. El món que conec està farcit de possibles i d’impossibles que es barregen.
Volar de nit és perillós 