El viatge

Et decideixes i pagues. Amb l’eufòria dins del cor aconsegueixes una guia de viatge. Expliques que marxaràs i tothom et dóna la seva opinió: tant els que hi han estat com els que no. T’espantes. Penses en les hores de vol, en les hores d’escala. En què faràs i en com ho faràs. Intentes imaginar sorpreses i preveure sensacions. Busques a Internet quin temps farà. Demanes hora per anar a vacunar-te. Calor, fer cua, respondre preguntes, rebre més informació. Una mica d’insomni.

Passen els dies. Llegeixes la guia en diagonal, mires les fotografies, llegeixes opinions sobre el menjar i l’allotjament. Busques els monuments més representatius. T’il·lusiones. Llegeixes. Investigues. T’adones que no saps res de política ni d’història. T’espantes una miqueta més. Trobes algú que ha fet un viatge similar al que faràs i t’explica un munt de coses que se’t fan estranyes però agraeixes la informació. El que et diuen sona meravellós. Notes una lleugera taquicàrdia. I si no t’agrada?

Recordes que odies volar i que, de fet, no cal viatjar, que el millor viatge es fa amb el pensament. Et confons. Fas una llista del que t’emportaràs. Et falten coses i vas a comprar. Recordes moments que has viscut lluny de casa. Un jardí, un pastís, una copa de xampany, una maduixa, un espectacle, una aventura, una sorpresa, l’esgotament, llençols, llits, parets, persones, converses ràpides, converses profundes, algun secret, moments de nostàlgia i de plorar de riure.

Desitges el risc. Fas la maleta i no mires enrere, és la vida i perds la maleta.