Cinquanta anys

Avui molts que en saben molt més que jo escriuen sobre en Carles Riba i és fantàstic.

 

(No els conec però em fan sentir còmoda en el món on visc. Ben al contrari de l’efecte que em fan les notícies del dia, que m’incomoden i que em fan sentir confosa i estranya amb el reguitzell histèric i histriònic de discursos -més dignes si fossin caricatures- que no sé si seran històrics però que tots plegats sonen a enganyifa.)

Avui es commemoren els cinquanta anys de la mort de Carles Riba, un autor que sona clàssic i que sovint sembla difícil, altiu, fred, distant, antipàtic i aristocràtic. A part d’escriure poesia, ser el marit de la poetessa Clementina Arderiu i l’avi d’en Pau Riba, va traduir l’Odissea d’Homer, Vides Paral·leles de Plutarc i teatre de Sòfocles i d’Eurípides, entre d’altres (com a cosa curiosa va traduir de l’hebreu el Càntic dels càntics), i també va escriure obres de literatura juvenil com ara L’ingenu amor, Sis Joans i Les aventures d’En Perot Marrasquí.  

(No puc oblidar el que em van explicar un dia sobre el fet que només excel·leixen en l’ús literari d’una llengua aquells que han traduït perquè han hagut de fer el millor exercici que hi ha per conèixer de debò una llengua. I això no vol pas dir que només siguin bons escriptors els que tenen experiència com a traductors ni que tots els traductors siguin bons escriptors.)

És importantíssim que una llengua disposi de bones traduccions i una altra cosa és que sovint les edicions catalanes costin de trobar, siguin cares, estiguin exhaurides o descatalogades. Sovint pensem en traduccions de clàssics grecs i llatins però Carles Riba també traduí de l’alemany, de l’anglès, del francès, del grec modern i de l’italià obres d’autors tan coneguts com Kafka, Rilke, Poe i Kavafis, també entre d’altres.

(Recordes aquella història d’amor que vas tenir amb algú que no parlava la teva llengua. Un matí llegeixes en Quim Monzó i l’hi vols traduir. Ho fas. Perdó, intentes fer-ho i no te’n surts. Ho deixes estar i rius però intueixes la immensitat del problema i des d’aquell moment idealitzes els bons traductors que apropen textos d’una llengua a una altra de la millor manera possible. Perquè si avui costa traduir Quim Monzó, encara costarà més d’aquí 3000 anys si és que algú el vol llegir aleshores.)

Són tan difícils les poesies de Carles Riba? Llegiu-les si voleu llegir-les. (I si no enteneu una paraula, busqueu-la al diccionari. Des de quan un petit obstacle us espanta?)

I si no us agrada, no passa res, feu un parèntesi (o dos (o tres)) i qui sap, potser un altre dia. La seva obra -poesia, traduccions i narrativa- us esperarà sempre (sempre que algú vulgui llegir-la) malgrat tots els parèntesis del món.