Tres distàncies

Més alt que ningú, el veig assegut en un banc mirant la gent com passa prop de la plaça Tetuan. Cabell llarg, gris i ondulat, mirada dolça i roba de fa trenta anys. Sembla que hagi sortit d’una pel·lícula antiga d’adolescents i que la roba hagi envellit amb ell. Sempre camina, mai no parla amb ningú. La llargària del seu camí és proporcional a la distància que el separa del món.

Passeja amb la mirada digna i llunyana i més de vuitanta anys. Va neta i polida i porta una nina vella als braços. Orgullosa, innocent i tranquil·la ara passa pel carrer Calàbria. Qui sap quin secret amaga la nina. La calma del seu dolor és proporcional al respecte dels que passen pel seu costat sense mirar-se-la gaire.

Amb un bastó de caminar pel bosc i uns pantalons verds de camuflatge, camisa de fil, molts collarets i maquillatge de color de rosa passeja pel carrer Mallorca. El primer dia que el vaig veure vaig pensar que era un home, el segon dia vaig pensar que era una dona i el tercer dia vaig pensar que era d’un altre planeta. La dignitat del seu estil és proporcional a la quantitat d’estrelles llunyanes que brillen dins dels seus ulls.

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s