Atacs de nervis a l'aire

Pànic, claustrofòbia, angoixa, por, taquicàrdia i moltes ganes de sortir ràpid d’allà dins. Dalt d’un avió sempre ho passo molt malament. Per això últimament prefereixo els seients del passadís, per poder estirar més les cames i, sobretot, per tenir la sensació que no hauré de superar dues barreres humanes si en algun moment em vull aixecar. Què faràs? Diu el noi del mig. La noia de la finestra respon: Ni puta idea. La noia explica que surt amb quatre nois i que se sent molt desgraciada. El noi li proposa que faci una llista amb els punts forts i els punts febles de cada un dels quatre amants. Mentre l’avió s’enlaira ella escriu les dues llistes.

Punts forts: un és molt excitant, un altre té molts diners, un altre està molt disponible i un altre és refotudament intel·ligent. Punts febles: tots estimen una altra dona, tots viuen amb aquesta altra dona, tots enganyen aquesta altra dona, gairebé tots van començar a ser amants abans d’estar compromesos amb aquesta altra dona i gairebé tots tenen fills amb aquesta altra dona.

Un cop llegides en veu alta les dues llistes, el noi pensa durant sis segons i pregunta: Quin és el teu preferit? La noia no sap què contestar. Ell comenta que, de fet, tot plegat podria funcionar si no fos perquè cada dos per tres ella es queixa que se sent malament i que està massa trista, que tot plegat no va enlloc. La noia se sent atacada i defensa els amants. Detalla les virtuts de cadascun d’ells durant quinze minuts. L’amic respon ‘Sí’, ‘Ja’, ‘És clar’ o ‘Normal’ cada dues o tres frases d’ella. No té temps per dir gaire res més, ella parla molt de pressa. Després d’això s’estan cinc minuts callats, ella fa una respiració profunda i sonora. L’avió ja és dalt de tot i els núvols semblen il·luminats per bombetes.

Passa el carret del menjar i demanen un suc de taronja i un cafè. Jo demano un suc de préssec amb gel. Un cop el noi s’ha begut el seu suc diu: Tinc una idea. Quina? pregunta ella. I ell respon divertit: Escriu el nom del que et fa més feliç. La noia, excitada, s’afanya a dir ‘D’acord’ i intenta analitzar tots els elements racionals i irracionals possibles. Mentrestant, ell es relaxa i aprofita per llegir la revista que sempre hi ha darrera del seient del davant. Mitja hora més tard la noia aconsegueix escriure un nom. Però just quan l’ha escrit recorda algun detall positiu dels altres tres amants i algun defecte del que ha escollit i pensa que s’ha equivocat. Té calor i es penedeix d’haver demanat un cafè. Incòmoda i nerviosa s’adona que té un preferit però que també podria ser un altre el preferit, o l’altre, o fins i tot l’altre.

El noi pregunta: Ja has acabat? I li demana el paperet. Somriu i li tremola la boca. Un cop ell té el paperet a la mà, l’apreta fort dins del puny i tanca els ulls com si es concentrés en alguna cosa. La noia riu i diu: Va, obre’l, mira-ho ja. T’imagines què he escrit? A veure si ho endevines. El noi no diu ni piu, està pàl·lid i continua amb els ulls tancats. El personal de l’avió recull la brossa. Just ell torna en si i llença el got del suc de taronja. També llença el paperet i diu: Oblida’ls tots quatre i para de donar pel sac. I afegeix: Cap d’aquests no pretén fer-te feliç. Estàs més confosa tu que tots ells junts. Si volguessin fer-te feliç viurien amb tu, tindrien fills amb tu i intentarien no enganyar-te. A la merda. Que se’ls confitin les seves dones.

Què faràs? Torna a preguntar el noi. La noia respon: Ni puta idea. Tinc pànic, claustrofòbia, angoixa, por, taquicàrdia i moltes ganes de sortir ràpid d’aquí dins. L’avió deixa els núvols d’una manera massa brusca. Quatre homes perden la seva amant. Quatre dones intueixen cada vespre que els seus homes les han traït però que no estan soles. Tot continua igual.