El compromís final

Era massa d’hora i vaig entrar en una orxateria per fer una mica de temps. Vaig demanar una orxata i vaig seure morta de calor. De sobte van començar a entrar. La primera que vaig veure duia el cabell curt i arrissat, un vestit verd de màniga curta i un cinturó de pell de cocodril. La segona duia una samarreta sense mànigues estampada, una faldilla beix i un cinturó primet negre i tenia el cabell blanc. La tercera duia un vestit jaqueta marró clar, era rossa i duia un parell de clips finets de color marró darrere de cada orella. La quarta tenia el cabell gris i curt i duia un vestit jaqueta blau claret. I n’hi havia moltes més, segurament de repetides.

Quan per fi van ser totes assegudes va arribar la quantitat més gran que he vist mai de gots d’orxata immensos i pleníssims, un per a cada una, i entre elles es van repartir la infinitat de canyetes de plàstic embolicades en paper que hi havia al mig de la taula dins d’un recipient metàl·lic. No sé si havien acabat el repartiment quan vaig veure entrar un home ni massa prim, ni massa alt, ni massa gras, ni massa baix, molt net, ben arreglat i planxat, i afaitat i perfumat de feia poca estona. Vestit amb pantalons i americana gris, camisa blanca i corbata estampada en tons blau marí, encara tenia força cabells al cap, de color gris i ben tallats, i un somriure intens d’ulls humits enmig d’un tros de pell morena i molt arrugada. 

Una per una les senyores el van anar saludant amb un posat innocent i respectuós. Hola senyor Antoni. Com anem senyor Antoni? Segui aquí, si vol, senyor Antoni. Ha demanat ja l’orxata senyor Antoni? Fa molt bona cara avui senyor Antoni. I el senyor Antoni somreia orgullós, ensenyava unes dents grosses i  blanques, i regalava respostes exquisides a cadascun dels comentaris que li feien. Finalment, va seure en un dels extrems de la taula.

No va passar ni un minut i va arribar la seva orxata. Totes van callar mentre l’home xarrupava la seva canyeta sense fer gens de soroll. Va beure a poc a poc i poca quantitat, potser va fer baixar l’orxata un parell de centímetres com a màxim, i va parar. Les dones tornaven a parlar fluixet entre elles i també bevien orxata a petits glops. De sobte, el senyor Antoni va obrir el maletí marró  de pell que duia i va començar a llegir en veu alta: En el dia d’avui, vint-i-quatre de juliol de  l’any (…) ens reunim a (…) per celebrar la reunió número (…) de (…) amb el següent ordre del dia: salutacions, orxata, repàs general, noves accions i compromís final.

No puc explicar el que va passar després perquè va ser massa bèstia. Va córrer l’orxata i les paraules que vaig sentir van ser fortes. I no parlaré de la resta. Sovint la vida és una cosa estranya i algunes persones no tenen els límits on sembla. La ficció mai no podrà superar la realitat d’uns fets que només una ment malalta de fantasia i esclava d’imaginació podria concebre una tarda d’estiu qualsevol en una orxateria força elegant d’una ciutat força respectable.

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El compromís final

  1. nau argos ha dit:

    És prou conegut que abusar de l’orxata et pot dur a la tomba. Com l’enciam, les carxofes, la pastanaga, la llet… I la gent que n’és addicta pateix un desfici i una angoixa , que els fa irats i violents. Fes-me cas , no sovintegis les orxateries. Especialment de nit.

  2. nau argos ha dit:

    És prou conegut que abusar de l’orxata et pot dur a la tomba. Com l’enciam, les carxofes, la pastanaga, la llet… I la gent que n’és addicta pateix un desfici i una angoixa , que els fa irats i violents. Fes-me cas , no sovintegis les orxateries. Especialment de nit.

  3. nau argos ha dit:

    Ah, el reader no em troba cap feed en el teu blog i no puc seguir-te comodament prenent una orxata 😉 No m’agraden les orxates…

  4. nau argos ha dit:

    Ah, el reader no em troba cap feed en el teu blog i no puc seguir-te comodament prenent una orxata 😉 No m’agraden les orxates…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s