Enlloc

Ho confesso: aquest estiu ni he viatjat ni viatjaré enlloc. Crec que és el primer cop des de fa… mil anys? I no, no es que hagi parit una criatura ni que m’hagi emparellat. Tranquils! La meva disponibilitat continua inalterable i la meva infidelitat, de moment, innegociable. Però com que m’agrada cridar l’atenció, aquest any he  decidit no viatjar.

Em fan por els avions, ja ho he dit força vegades. Trobo que cada vegada s’assemblen més als autocars dels anys noranta i no ho entenc. Els avions haurien d’anar assemblant-se a les naus espacials i no pas als autocars. Les farmàcies, els hotels i els palaus de congressos prou que van adquirint aquest aire futurista que em produiria un efecte especialment ansiolític en el cas dels avions. Però no, els avions simplement es fan vells i, com a molt, els pinten. Per què?

Una altra cosa que no entenc és per què es viatja tant. Potser una mica per allò d’aquell acudit d’un home que se’n va al llit amb una dona i després corre a explicar-ho a tothom. Vaja, per explicar-ho després? Què pretensiosos! Com si tothom tingués gràcia explicant les coses. És esgotador ara que tanta gent viatja perquè els preus estan rebentats i això d’agafar avions i vaixells més que extraordinari està prenent la categoria d’obligatori.

Però atenció, l’”efecte viatge” caduca i no és el mateix l’últim viatge que has fet que un viatge que vas fer fa sis anys. Comprovat. Les cròniques de viatges “antigues” s’empolsinen i se silencien per deferència al viatge més recent, encara que aquest sigui avorridíssim. A part, viatjar té un puntet compulsiu que si ho fas una vegada sembla que ja no pots parar i, insisteixo, no tothom té gràcia relatant els seus viatges malgrat que, per educació, la gent sempre pregunta ‘Com ha anat?’.

Amb tot, començo a pensar que en els temps que corren el més esnob és no viatjar. Arraconem els avions, agafem un equipatge lleuger i anem a un lloc ben lleig. O ben bonic. Però no una tarda, ni un dia, ni un cap de setmana, ni una setmana. No. Anem-hi tot un mes. A sac. O comprem un bitllet de tren a l’atzar i baixem a la penúltima parada. Portem sense vergonya el món de l’absurd a les vacances.

Alliberem-nos i, sobretot, preparem-nos per a la dura penitència que ens espera. S’acosten les converses de setembre, l’enginyosa guerrilla d’exploradors i experts en general, cruels kamikazes carregats de relats repetits, descripcions previsibles, anècdotes sense interès, fotografies desenfocades, vídeos moguts i qui sap quin altre desastre més, i només una pregunta: on has anat aquest estiu?

Per sort hi ha un grup selecte de narradors meravellosos de viatges actuals i antics que tinc pendents de llegir i que ara no recordo. Sort que tinc una llibreteta on vaig apuntant els seus noms. Podria tenir una sípia, un periquito o un llimac domesticat però no, com a bona somiadora desmemoriada que sóc, el que tinc és una llibreteta on apunto les coses.

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Enlloc

  1. Cristian ha dit:

    La xusma adotzenada, com diu l’inefable astre de la plana, fuig de ca seva per devorar llocs que ja han deixat d’existir com a tals per esdevenir allò quemacohistòrici/osalvatge que ens venut o explicat. Platges verges, paratges indòmits, cultures llunyanes… i ca! Tot són postals a 3€. És possible fins i tot que sigui més salvatge fer a peu el Matarranya o el barri de Sant Crist de Badalona. Visca el nihilisme turístic.

  2. Ferran ha dit:

    Marta, has tornat a escriure! No sé perquè el blogroll no m’informa de les teves actualitzacions; continues apareixen a baix de tot de la llista de blogs 😦
    Més que “on ahs anat aquest estiu?”, a mi la pregunta que m’agrada és “què has fet aquest estiu?”. Fem el que fem, que ens ho passem bé!

  3. nau argos ha dit:

    M’ha agradat molt la cosa d’agafar un bitllet de tren i baixar a la penultima estació. Amb l’avió no ho pots fer. Però jo acabo d’aterrar després de volar al costat d’un japonés hipnotitzat. Vaig estar a punt de fer-li el seppuku. Almenys que morís amb honor, un cop a la seva vida!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s