Ramon el silenciós

Naixement normal el vespre d’un dia d’agost. Tendreses arrodonides i suaus. Un nen rialler i fort. El rei de la casa. A qui s’assembla? Milions de fotografies i de regals. Bolquers, farinetes i iogurts. Soroll de nen que aprèn a caminar, de nen que camina, de nen que corre i de nen que cau. Joguets de plàstic. Vòmits, plastilina i dacs. Les alegries habituals i la comunió als vuit anys. Mirar les estrelles. Descobrir tresors al bosc. Els amics de peluix: la tortuga i el conill. Els coloms de la plaça. Contes abans d’anar a dormir. Morats als genolls i dents que cauen. Terra a les sabates i cabells despentinats. Biquinis i suc de taronja. Llàgrimes pel gos d’uns amics que mor de vell. Un canari de regal d’aniversari.

Escola, tenis, violí i anglès. Pastorets. Felicitacions de Nadal i l’alegria d’avis i àvies. Recollir regals de casa de tothom. Portar-se malament algun dia. Castigat sense alguna cosa. La carta als Reis. El tió. Quins cops de bastó! Les converses breus però directes. Els primers acudits. Els deures, l’estoig i la motxilla amb rodes. Les colònies i els campaments de l’estiu. Les galtes vermelles de suar després de córrer i de jugar. El futbol i les excursions. La primera novia i els primers silencis. Matemàtiques suspeses dues vegades. Una mica d’acne. Macarrons i pollastre arrebossat. Festes Majors: alcohol, porros (pocs) i noies. Un cop de puny a la panxa i un ull de vellut. Una operació d’apendicitis. La infantesa queda enrere. L’aniversari al restaurant xinès. En Ramon ja és gran. Més silencis. Odis. Amors. Somnis. Normalitat absoluta.

Passen els anys amb èxits i virtuts. El fill respectuós, l’amic lleial i l’estudiant treballador és l’orgull de tots. També és un nét amable i considerat. Correcció, educació, tenacitat, esforç i responsabilitat honoren el pare i la mare. Un bon matí: excursió amb els amics. Planificar unes vacances. Què tal París? Suposadament romàntic. La ciutat de la llum. Refotudament digne. Perfecte, també. Emporta’t aquest fuet per si teniu gana. I un parell de sucs. El fill de viatge. Silenci a casa. Il·lusió i nostàlgies que no se saben dissimular. L’espera angoixada per la trucada, l’sms o l’email que arriba de manera puntual. Hem arribat bé. Les converses amb els coneguts. El reguitzell habitual d’explicacions detalladíssimes. El tenim fora. A París. Amb la colla. Sí, encara van junts. L’enyorament. De nou a casa l’horrible i oblidat silenci. El vertigen de no tenir-lo a prop. El buit ajornat.

Dinar familiar a casa dels oncles. La resposta correcta per a cada pregunta. El somriure tranquil amb el vermut, els canelons i el cabrit. La conversa relaxada, les frases raonades i la mirada sincera. Què t’ha agradat més? Tot. Quants habitants deu tenir París? Més de deu milions. Dotze milions em sembla que em van dir. Són tan antipàtics com diuen, els parisencs? No m’ho van pas semblar, suposo que deu ser com a tot arreu que hi ha gent de tot. Una vida normal, coneguda, compartida i celebrada per tothom des de la prova d’embaràs positiva de la seva mare. De sobte un petit punt de misteri despista la família. Vau anar al Louvre? No. I de passeig pels Camps Elisis? No. Què et va semblar Notre-Dame i Montmartre? No hi vaig anar. Que heu sortit molt de nit? No. Has conegut algú especial? No. Us heu enfadat? No. T’has trobat malament? No. Però t’ho has passat bé? Sí. Ens explicaràs alguna cosa? No. Almenys vas veure la torre Eiffel? No. L’individu perfecte s’ha convertit, per sempre, en un desconegut desconcertant.

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Ramon el silenciós

  1. nau argos ha dit:

    Molt bó. La descripció accelerada del clixé de maduració ramònica m’encanta. I només diria que en el primer paràgraf has oblidat esmentar que un nen amb bolquer sobre tot fa olor de caca. Una sentor de merda esterilitzada amb colònies si tu vols. Però un nadó caga més que parla. I això és premonitori.

  2. nau argos ha dit:

    ha ha! La teva és una pregunta amb trampa? Imagina que la contesto… 😉 Abans la gent et col·locava la seva mili i sempre era pitjor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s