La veïna

Moltes vegades a la vida coincideixes amb persones adorables que et fan descobrir que l’acte de trobar-te en un ascensor i passar tres minuts dins d’una gàbia que puja i que baixa amb algú pot tenir certa gràcia més enllà d’estalviar-te de pujar unes escales i de ser una teràpia obligatòria i involuntària per superar la claustrofòbia. Però de vegades passa que coincideixes amb gent monstruosa i punt. Això és el que em va passar amb la senyora Na F.
 
Al començament de conèixer-la, la senyora Na F. no semblava ben bé una bruixa sinó només una velleta encantadora d’aquelles que sopen verdura bullida tots els vespres dins d’una cabana de fusta enmig del bosc. Recordo que quan la vaig veure per primera vegada devia tenir cinquanta anys però semblava que ja feia força temps que passejava aquell aire d’anciana endolcida que et dóna llet amb galetes els diumenges per la tarda. Va ser durant una reunió de veïns  que me la van presentar com una eminència que explicava amb força gràcia curiositats gastronòmiques i anècdotes innocents sobre altres eminències. Semblava un personatge tret d’alguna novel·la de l’Agatha Christie vestida amb un vestit de flors blaves i grises, unes sabates asexuades com de monja, un pentinat estàtic i artificial i un fulard de color blanc. Amb aquesta fila la vella era el centre d’atenció de la conversa i mantenia l’interès de tots els assistents parlant amb veu greu i segura i sense fer gaires interrupcions. Quan ella parlava tothom callava.

Durant força temps la convivència a l’edifici va continuar amb total normalitat. Van anar passant dies, setmanes i mesos i l’entranyable velleta semblava que gaudia de les converses senzilles i de la rutina diària. De manera sorprenent va aficionar-se a escoltar relats enginyosos sobre les grolleries televisives del moment. Expliqueu-me què van fer ahir els del Tomate, que em fa molta gràcia. I, encantats de la vida, esclaus, bufons i cortesans variats feien cua per satisfer els desitjos de l’abella reina quan se la trobaven a l’ascensor, a la porta de casa, al forn o al supermercat. Però una nit de lluna plena i tres núvols negres, un llampec va caure sobre un pi i un autobús de barri va atropellar un gat negre guenyo. La Sra. F. no dormia, esperava el son dins del seu llit petitó de llençols blancs solitari i impol·lut, i un desig va ficar-se dins del seu cap. (Pa-pa-pppaff!!!). Així va ser com va iniciar-se una petita tempesta veïnal tot i que no és cap detall important si en realitat tot plegat va ser d’una altra manera.

Fos com fos, va escollir una persona i uns simpatitzants, i va començar una partideta d’escacs com qui fa punt de creu. Amb una estratègia clara i una actitud discreta havia d’eliminar el president de l’escala sense despentinar-se i, tot seguit, ocupar el seu lloc. Com que duia molta laca, no seria una tasca difícil, va pensar. D’aquesta manera, va deixar passar una mica més de temps i va fer quatre o cinc gestions una mica barroeres quan tothom estava distret. Jo era allà una tarda que feia molt de vent de la mateixa manera que hauria pogut no ser-hi. La meva participació en tot plegat hauria pogut ser absolutament circumstancial però vaig preferir mantenir-me al marge.

A hòsties vaig aprendre que tenir principis podia implicar tenir un final, que a tot arreu hi ha enveges, que sempre hi ha còmplices, aliats, elements neutres i víctimes accidentals i, sobretot, que allò de mantenir-se al marge és un art dificilíssim. Sort que les capacitats humanes de veure i d’oblidar són esperançadorament sorprenents i al final tot s’oblida i tot es confon. Ho dic perquè fa pocs dies vaig veure-la i malgrat tot, em va fer més pena que ràbia. De fet, vaig pensar, formem part d’una mena de gran família amb bruixa inclosa. Per educació, si coincideixo amb ella torno a escoltar les curiositats gastronòmiques i les anècdotes inacabables de la vella amb un somriure. Això no treu que pensi que és una mala bruixa i que estigui orgullosa de no haver-la ajudat.
 
Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s