El mercat és el dissabte

Superar la nocturnitat inclou, bàsicament, buscar estímuls diürns. Pel que fa als matins dels dissabtes, l’estímul guanyador és anar a comprar al mercat. Una novetat meravellosa, jo que pensava que els dissabtes pel matí no existien, que eren només un temps fosc destinat a superar la ressaca, dutxar-se, mandrejar, somiar o tot a la vegada. Així és com he descobert que sovint el sol és intens i el blau del cel brutal, també els dissabtes. La rutina és fàcil: em desperto, faig el llit, esmorzo una torrada (o dues), em dutxo, em pinto una miqueta i em vesteixo. Busco una llibreteta, apunto el que he d’anar a comprar i me’n vaig cap al mercat. Durant el camí camino a poc a poc per no fondre’m sota el sol, vaig una mica de tort buscant totes les ombres i miro de reüll els veïns que veig que tornen perquè això vol dir que han estat més matiners que jo.

Faig veure que no miro res i em fixo en tot: els arbres, els vells, els nens, les parelles i els que van sols. Observo les mirades, els cabells, la roba i les sabates. També miro els ocells i els gossos, aquests una mica de lluny perquè no em fan gaire gràcia. I el que més m’agrada de tot és enganxar el tros d’alguna conversa, que interpreto com un petit regal que em fa l’atzar. Anar al mercat és un gust només comparable al plaer de fer el dinar després i descobrir que tot és boníssim. La primera parada és la carnisseria. Un home amb un brillant immens a l’orella em promet la millor botifarra, les millors costelletes, les millors hamburgueses i els millors talls de xai i de vedella. I no m’enganya però sempre em ven una mica més del que vull comprar. Agafo tanda, faig la ronda per la resta de parades i esquivo carrets i persones per agafar número on vull comprar. Passejo relaxadament i saludo els que em saluden. Identifico els altres compradors habituals. Miro si fan bona cara, on compren, si varien o si són fidels i aquestes coses.

Vaig a la parada de les olives on no cal fer cua i en compro de dues o de tres classes. Si estic inspirada compro bacallà per esqueixar. Seguidament me’n vaig a la parada de la fruita i si m’he d’esperar aprofito per mirar què compra l’altra gent. A la llista he escrit “fruita” però no tinc clar si compraré préssecs, peres, maduixes o meló. M’encanta comprar fruites i verdures, hi ha tantes coses i semblen tan saludables els venedors! Només hi ha un problema: mai no pots saber quina fruita és més dolça. Preguntis el que preguntis sempre responen que tot és bo. De fet, és una bona estratègia i la que falla sóc jo per insistir: són dolces aquestes prunes? Sí, són boníssimes, contesten sempre preguntis el que preguntis. És més fiable observar què compra la gent gran i tirar per aquí.

Després d’això, toca mirar com evolucionen els números a la polleria, a la xarcuteria i a la carnisseria. Totes les parades tenen el seu encant. A la polleria són discrets i soferts: justament aquest dissabte mentre m’obrien i em treien l’os de dues cuixetes i em filetejaven dos pits de pollastre, una clienta simpatiquíssima explicava tots els detalls del seu creuer pel mediterrani. Vaig marxar i encara continuava parlant de Corfú. A la xarcuteria noto que es fan una mica la competència amb la carnisseria. Però aquí l’oferta és encara més variada perquè la parada és enorme: pernils de tots els preus, infinitat d’embotits, formatges, patés, botifarres, salsitxes, carn, llibrets, galetes, fruits secs, i no sé quantes coses més. I els dependents tenen un punt indecent, com d’eterna promesa libidinosa i, al mateix temps, una dignitat total quan toquen el menjar que despatxen. És una meravella.

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s