Contemplació

Ho va deixar escrit Andreu el Capellà al voltant de l’any 1184. L’amor no és cap cosa moderada. Més aviat és una cosa exagerada que es complau en la contemplació obsessiva d’una bellesa que ens atrapa. Sí, senyor. Fa tres setmanes que sento una atracció brutal per un mascle de característiques inesperades. Quan el veig i ens mirem el món s’atura i és com si sentís la sensualitat violenta d’uns tambors rítmics i sensuals que em fan pensar que el meu rellotge biològic s’ha convertit en una alarma nuclear continental que en qualsevol moment es dispararà i deixarà sords, cecs i muts a tots els habitants de la Terra.

A la merda la il·lusió espiritual dels amors platònics. Prou històries sobre la bellesa interior. No em maregeu més amb històries tèbies d’amor i vida familiar. Això em sembla molt més divertit. Cada dia ens busquem i ens trobem amb la mirada. Tot va començar el dia que em va fer una pregunta poc rellevant i tot seguit vam coincidir a l’ascensor. El meu comptador de fantasies eròtiques es va reiniciar just en aquell moment. Clic-clic. Durant uns segons que es van fer eterns vaig notar aquella sensació desagradable d’haver de frenar la força d’una mena d’iman poderós que em convidava a oblidar el món, renunciar a la paraula i tornar al gruny durant uns moments que s’haurien fet humits. El cos i l’instint volien manar i diria que gairebé se’n va anar la llum a l’edifici.

Som molt diferents i no és difícil imaginar que quan som a prop les nostres cèl·lules reproductives es posen histèriques, es rebel·len i ens diuen a crits: Feu el favor de copular i engendrar fills i filles. No cal ser Gregor Mendel per veure que sortirien criatures molt originals si us combinéssiu, no ho veieu? Au va, traieu-vos la roba d’una vegada i no perdeu més el temps.

L’individu és moreno, té cara de bèstia salvatge, els ulls de foc i de nit i el cabell negre, arrissat i tan llarg com el meu. No es correspon amb el meu ideal de bellesa masculina però és exactament l’home que el meu pare no suportaria que es convertís en el pare dels seus néts. És ideal! Ahir vaig veure que duia una cadena d’or massa gran al coll i fins i tot això, en ell, em va semblar sexi. Tot i que no m’imagino convidant-lo per Nadal a fer cagar el tió a casa, de moment mantenim una deliciosa, càlida i fidel relació contemplativa força entretinguda malgrat la possibilitat remota que l’home sigui miop i que no m’hagi vist mai.

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Contemplació

  1. Xitus ha dit:

    Ostres, jeje un estil molt particular per narrar aquesta relació altament ben definida com a “contemplativa” jeje! Ara ens deixaràs a tots amb el cuquet per saber com segueix :p

  2. Xitus ha dit:

    Ostres, jeje un estil molt particular per narrar aquesta relació altament ben definida com a “contemplativa” jeje! Ara ens deixaràs a tots amb el cuquet per saber com segueix :p

  3. miq ha dit:

    …pendents de la teva prosa, pendents del fil de la història.

  4. miq ha dit:

    …pendents de la teva prosa, pendents del fil de la història.

  5. nau argos ha dit:

    Les dones sou un misteri més impenetrable que la trinitat dels catòlics. De tota manera, has escrit novament sobre el fracàs. Comme il faut 🙂

  6. nau argos ha dit:

    Les dones sou un misteri més impenetrable que la trinitat dels catòlics. De tota manera, has escrit novament sobre el fracàs. Comme il faut 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s