Docent a cent

Enmig de la massa d’alumnes cansades, adormides, avorrides, il·lusionades, esperançades, mandroses, tímides, dolces, enginyoses, enfadades, atrevides i encuriosides, un alumne quasi octogenari destaca com una ovella blanca enmig d’un ramat d’ovelles negres.

L’alumne quasi octogenari fa preguntes trampa al professor. Qüestions obscures, vides paral·leles, eterns debats sense consens i misteris acadèmics diversos. El professor està intrigat i espantat amb els brots interrogatius del jubilat i es limita a somriure. No té despatx. Té una cova fosca on rep estudiants i lluita contra la temptació d’adormir-se. L’altre dia va rebre un email d’una alumna que va brillar com una foguera al desert: M’agrada com et llepes els llavis.

Cada dia és més perillós ser professor. L’alumna va a classe amb el cor encongit després de l’atreviment electrònic i el professor no sap on mirar i es passa l’estona amb la rialla a la boca, la cara vermella i sense aixecar-se de la cadira. Un alumne jove, moreno i d’aparença ingènua apareix a escena just abans d’un atac de cor a l’aula. Algú em pot deixar els apunts? El combat entre eminències deixa de tenir tant d’interès i la por escènica s’esvaeix per uns ulls i uns cabells brillants i negres com la nit.

Això no pot ser. Sóc massa vell per aquestes tonteries. El següent dia el professor arriba a classe embotit dins d’una armadura platejada i vella. Entra a l’aula i dispara càstigs exemplaritzants amb una pistola d’aigua a una lolita displicent. Va disfressat de cavaller disfressat de llop disfressat d’àvia. La classe és plena de caputxetes vermelles sense calcetes i l’alumne quasi octogenari que ho observa tot des del fons.

S’acaba la classe. El jove moreno encadena cerveses al bar on espera les fotocòpies. El gran preguntador comenta en veu baixa que el professor és un estrateg indiscret que renya les alumnes per poder-les consolar després al seu despatx. L’alumna es limita a somriure abans de tancar el monòleg d’alcavot amb un Adéu educat i córrer cap al bar.

El professor encara té temps de mirar-la amb cara de cactus mentre desapareix de l’aula arrossegant l’armadura ronyosa. Després de sopar, mentre la dona s’adorm amb la boca oberta al sofà del menjador se sent prou valent i respon l’email: Què fas amb aquest vell? El joc continua cada dia a tota hora i a tot arreu.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Docent a cent

  1. marta ha dit:

    La vida és molt divertida! I plena d’històries, historietes i subhistorietes…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s