Observadors

Entro a la biblioteca. Sembla una mesquita plena de gent silenciosa que no està clar què fan. Potser estudien, descansen, mediten o dormiten. O potser fan temps. A la meva taula som onze persones. Només hi ha tres cadires buides. Trec un llibre i l’obro per la pàgina on hi ha un punt de llibre. Miro què fa la gent del meu voltant. Si tenen algun llibre, m’estiro per veure’n el títol. Pel passadís no para de circular gent. L’interval entre persona i persona és d’una persona cada disset segons. Dades extrapolades a partir d’un minut d’observació atenta.

Torno al meu llibre. Un minut. I veig un home dret amb una llibreta a la mà i un bolígraf. Cabell curt i negre, ulls marrons, humits i vius. Mira d’una manera forta i decidida i escriu alguna cosa. Té un nas d’una sensualitat extrema, un nas gairebé pornogràfic, i una boca esquerpa, amb els llavis prims i tensos, que em fa pensar en una mena de resistència, de paràlisi comunicativa que un petó podria desfer.

M’agrada la forma del seu cap i m’imagino acariciant-lo mentre em fa un petó. M’imagino mirant el seu cap. Segur que quan fa petons té una expressió dolça i tranquil·la. Diria que té la pell suau. M’imagino el seu cos i el meu junts en una nit de tempesta d’hivern. Té el coll fort i bonic, tirant a gruixut, l’esquena ampla i els braços també forts. Però té les mans fines i delicades, com una confessió de vulnerabilitat en un lloc potser massa visible.

Mira insistentment una taula paral·lela a la meva. No m’ha vist. Mira l’altra taula, les cadires, el terra, les parets, alguna persona, el sostre, tot, i apunta. Apunta moltes coses. Però què? Em sembla innecessari que ho faci dret. Es pensa que és invisible? Jo sóc més discreta. Potser la invisible sóc jo. De què em serveix ser tan discreta?

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Observadors

  1. eduard ha dit:

    M’encanta la biblioteca. Els jocs de mirades, el xafardeig del que fa la gent, del que llegeixen, tot en més o menys silenci.

  2. marta ha dit:

    Sí, i aquesta tensió silenciosa a punt d’exclatar.

  3. Xitus ha dit:

    Avui vinc de passar unes quantes hores a la biblioteca de l’UAB estudiant, des de bon matí finsa les cinc. Crec que copses molt bé l’ambient de biblio…Que té sempre aquest petit misteri, aquest “i si…?”

    I si algun dia algú et fa sortir de la discreció? 🙂

  4. marta ha dit:

    Suposo que a vegades aquest ‘i si…?’ es pot convertir en un siiiiiiiiii

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s