Un croissant esplèndid

Quan ets jove cada cosa que et passa es converteix immediatament en una novetat increïble que necessites compartir amb algú però a mida que passen els anys i que comproves que les grans emocions poden repetir-se una, dues i tres vegades, t’adones que ja no té tanta gràcia res del que et passa perquè fins i tot la cosa més increïble pot tornar a passar-te més d’una vegada. Un vespre qualsevol trobes un vell amic amb qui obres el clàssic camí de la seducció i frenes de cop perquè diuen que ens hem convertit en persones adultes que ja no ens llancem amb desesperació a qualsevol piscina ni buida ni bruta ni indecent, que es veu que som madurs i assenyats.

Anem retirant? Bona nit, que descansis, adéu. Sí. Bona nit. Ens veiem un altre dia. M’ha fet molta il·lusió que ens trobéssim. Sí, a mi també. Qualsevol dia et truco i fem un cafè. I tant. Ens escriurem emails elegants de tant en tant. Serem cordials i benintencionats. Respectarem el manual de les bones persones i ens avorrirem mentre esperarem un miracle mirant cap a una altra banda. Quina merda.

I qui dia passa any empeny i passa el temps i no passa res més. I passa una nit estúpida i una altra i encara una altra i així fins a l’infinit o gairebé i una nit, qui sap si per compensar altres misèries, el destí fa que la situació torni a repetir-se i mentre penses que la ciutat és un poble decideixes tirar endavant. Perquè tens principis però també finals. I no t’hi llences però t’hi trobes. I et sap greu però més greu et sabria no arriscar-t’hi.

L’endemà vas a treballar i t’aguantes el riure mentre l’exèrcit de mares i pares primerencs t’expliquen cada petit avenç, cada detallet i cada novetat sobre tots els tipus de joguines, farinetes, paraules apreses, rutines diverses i  escoles bressol imaginables. Com sempre, vas tard, badalles sense perdre el somriure mentre sents l’abecé de les psicomotricitats, els psicòlegs, els logopedes, els processos d’adopció i totes les comparatives possibles de cònjuges i de fills. I encara tens temps de mirar dos cops el rellotge amb cara de somnis dolços mentre parlen d’electrodomèstics estranys per fer bullir les verdures i d’altres meravelles inesperades de la vida domèstica que desconeixes. Deu ser bonic tot plegat, suposes.

Així, mentre es repeteix el capítol de cada dia et mossegues la llengua perquè tens un altre secret fabulós, una altra història meravellosa que no podràs explicar sense posar-te vermella, una altra bomba informativa que et reservaràs i que disfressaràs sota aquesta farsa que és la ficció per timidesa i, sobretot, per incapacitat expressiva perquè les paraules sempre seran massa pobres per descriure els somnis que es compleixen de manera tan dolça com salvatge una nit qualsevol. De sobte no tens res a dir. Mossegues un croissant esplèndid i et preguntes com és possible que sigui tan refotudament bo. I ja està.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a Un croissant esplèndid

  1. Necessàriament Guillem ha dit:

    Quina delícia, poder gaudir de la següent queixalada sense haver-la de compartir amb ningú, sense necessitar que sigui algú altre que et digui que aquesta xocolata té un gust especialment profund i intens.

  2. LiA ha dit:

    Aquestes petites històries fan que el “qui dia passa any empeny” tingui un regust més dolç, més de croissant refotudament bo 😉

  3. Altra cop heu escrit un apunt refotudament bo. Aquesta frase de “tens principis, però també finals” la trobo molt divertida.

  4. XeXu ha dit:

    Aquest és un tipus de post que temps enrere no m’hauria sortit de comentar-te, però ara ho faré. No puc fer menys que felicitar-te per gaudir tant d’un croissant, amb tot el que venia abans. Jo cada dia me’n menjo un, però segur que no són tan bons com el teu. Fa temps que somnio que em passi una cosa com la que descrius, la retrobada amb algú del passat que torni al present, això que tants cops he sentit explicar a gent. Però no, no em passa. Serà que no tinc massa bon passat.

  5. viuillegeix ha dit:

    subscric totalment el comentari del rus o rusa que et comenta

  6. JRoca ha dit:

    M’encanta la paraula refotudament; quasi tant com l’apunt que has escrit.
    Salut

  7. Albert ha dit:

    Aquestes petites coses són les que ens permeten sortir de la rutina. Valen el seu pes en or!

  8. marta ha dit:

    Necessàriament Guillem: Penses que menjar croissants és una activitat que és millor fer-la en solitari?

  9. marta ha dit:

    LiA: De fet aquestes petites històries a vegades són les grans històries de la nostra vida. I hi ha milions de pastisseries on comprar croissants! 🙂

  10. marta ha dit:

    Борис Савинков: A mi també em sembla divertida jejeje De fet la resta són les patates. M’has enxampat! a Rússia hi ha bons croissants?

  11. marta ha dit:

    XeXu: gràcies pel comentari. De debò somies una cosa així? Jo intento no fer-ho perquè normalment després tot continua igual. Vull dir que poques vegades les coses que no han funcionat s’arreglen. I això del bon passat o del mal passat, ves a saber… no et creguis tot el que t’expliquin! 😉

  12. marta ha dit:

    viuillegeix: subscric el que subscrius que subscriu el rus.

  13. marta ha dit:

    JRoca: ostres, a mi també, de fet em sembla que sóc addicte a aquesta parauleta! és un gust dir-la

  14. marta ha dit:

    Albert: això de sortir de la rutina de moment no ho necessito, més aviat al contrari et diria.

  15. Xitus ha dit:

    I com és que passa això de tornar-se més formal i més ensopit i que l’alegria hagi de ser una excepció i tota aquesta tònica? Em pregunto…És un procés natural, com tu dius, perquè les emocions ja es repeteixen, perquè costa més sorprendre’ns? Ens hem d’autosuggestionar més, o ens fa més por desequilibrar-nos?
    M’ha agradat molt com està narrat, especialment la frase ” ens escriurem emails elegants”. Molt subtil.

  16. marta ha dit:

    Ni idea però jo, en general, no em crec gaire res. Ni els ensopits són tan ensopits ni els alegres són tan alegres. I al final, la vida regala força motius per assaborir croissants deliciosos. No et contesto res del que demanes perquè fas preguntes molt difícils. Una abraçada elegant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s