Glaç

Una bossa d’escombraries plena de records on jo l’estimo i ell m’enganya amb il·lusions falses com aquest fred d’avui. Miro la tempesta de neu i veig que la nostra història no va ser una dolça pluja de primavera. La nostra història va ser això: una dura, freda i estèril nevada. Ni ninots de neu ni trineus ni cap promesa de desgel. La seva absència i la meva necessitat, i a l’inrevés. Un miler de boles de neu i un miler d’escenes on jo l’estimava i res més.

Tota la terra va quedar glaçada i morta, coberta d’aquesta absència de temperatura, d’aquesta absència de colors. Em vaig empassar la seva felicitat en la distància amb l’única companyia del fred inquietant i buit de cada dia i de cada nit i els seus ulls morts només en hores convingudes. I a l’altra banda del món, la vida, la seva vida falsa i plena i els seus ulls vius i una altra dona. Aquesta ha estat la nostra història. Una nevada que semblava bonica però que no era res.

Florien les flors i jo plorava llàgrimes de neu, invisibles, brutes i perilloses, mortíferes. Aquesta pluja de vidres talla de mort. Que la vida no perdoni qui m’ha glaçat el cor. Que torni al seu origen aquest immens núvol blanc de gel que tot ho mata. Que la vida no perdoni tanta misèria i que els seus ulls no tornin a veure mai més un estiu dolç en els meus ulls esperant un petó. Ha parat de nevar i la neu no durarà. A fer punyetes tot aquest fred. Això no és Helsinki.


Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a Glaç

  1. XeXu ha dit:

    Ostres, i ara què dic? És un relat? És la pura realitat? És espectacular com està escrit, però això és poc important si el patiment que descrius és el teu. També és espectacular com hi ha gent capaç de fer aquestes coses. I encara que no sigui algú real, que sigui un relat, n’hi ha. T’enviaria ànims i t’enviaria una abraçada. Però no sé si et calen. Doncs si no, te’ls guardes per un altre cop, que no caduquen.

  2. marta ha dit:

    XeXu, la realitat sempre supera la ficció. Quan vaig veure aquesta pel·lícula em va semblar la pel·lícula més trista del món, i aquesta canço en aquesta escena em va deixar glaçada. Ahir de sobte vaig veure clar tot el que he escrit i me’n vaig enrecordar. Ni és un relat ni és la pura realitat. I tampoc no m’he inventat res. Si t’ha agradat, jo me n’alegro. És una història trista que crema com el gel! I l’abraçada me la quedo.

  3. Necessàriament Guillem ha dit:

    Oh! Los amantes.

    Oh! La vaig mirar dret.

    El fred és tan… conservador, oi?

  4. viu i llegeix ha dit:

    casualmet, et llegeixo des de helsinki, on el blanc i el fred és omnipresent al carrer i a les relacions. La gent no es toca i arreu hi plana el silenci de la neu acabade de caure. Tot és amable i correcte , pero hi falta la calidès del contacte i l’escalfor del pell a pell. M’enamora el blanc i m’enamora el fred, però d’ulls enfora

  5. marta ha dit:

    Necessàriament Guillem: com és que la vas mirar dret?

  6. marta ha dit:

    Viu i llegeix: quina gràcia que siguis a Helsinki. Vaig ser-hi durant 8 hores un dia de juliol i de fet per això vaig escriure el nom d’aquesta ciutat, a la peli diria que sortien altres llocs. No m’imagino com deu ser viure-hi a l’hivern.

  7. LiA ha dit:

    toques massa coses que em són familiars (i no per la peli): Helsinki, “records on jo l’estimo i ell m’enganya”, i encara ara, després de 2 anys o més (ja no ho sé) “a l’altra banda del món, la vida, la seva vida falsa i plena i els seus ulls vius i una altra dona”… I sí, de vegades encara penso que la vida no el pot perdonar, a ell, que m’ha glaçat el cor, que va congelar la meva vida, aturant-la de tal manera que creia que no podria moure’m mai més. Sort que no és Helsinki… però ahir amb tota la neu també em vaig recordar d’ell, que deu estar per allà al país del fred.

  8. Necessàriament Guillem ha dit:

    És una història una mica llarga, però pel que ens interessa, vaig arribar tard (en tants sentits!) i la vaig veure des de la barra. Més tard, algú es va aixecar, i va acabar de veure-la amb mi. Curiosament, el seu nom era quasi cap-i-cua; el meu, és evident, no ho era gens. I drets ens vam quedar.
    Fi.

  9. marta ha dit:

    LiA: Sento haver portat mals records amb la neu. En tot cas d’aquí 6 dies (al Corte Ingles abans) començarà la primavera

  10. marta ha dit:

    Necessàriament Guillem: Barra? Cinema? Quin embolic! Només he entès que vas arribar tard 🙂

  11. La reusenca ha dit:

    El pitjor de la neu, és el glaç, com vaig poder compovar quan vaig intentar arribar al tramvia passant per tres voreres glaçades i unes botes, que definitivament, no eren les més adequades per sortir de casa un dia com aquell. Gràcies pel fragment de la pel·lícula, crec que m’has fert venir ganes de tornar-la a veure de nou.

  12. Xitus ha dit:

    Buf…
    No he vist la peli sencera. Penso que em remouria, però no sé per què.
    El teu relat ho ha fet.
    Una abraçada…

  13. marta ha dit:

    Reusenca: caminar amb glaç és perillós! jajaja i la peli, buf, aquesta canço era perfecta pel que volia explicar, i el final de la peli també, i lligava tot amb la nevada i aquest punt de relliscada absurda perillosa i a destemps. Però crec que no vull tornar a veure la peli. El segon cop que la vaig veure em va fer massa pena. Em sembla que tanco definitivament el meu capítol finlandés magrat que m’encantaria viure al carrer Finlàndia.

  14. marta ha dit:

    Xitus, la peli em va alucinar molt el primer cop que la vaig veure. A més el meu acompanyant s’assemblava al protagonista (o això em semblava a mi jajajaja) i hasta aquí puedo leer. Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s