Primavera

Ha arribat la primavera i els abrics comencen a semblar massa feixucs. El cel blau i sense núvols i la bellesa de la ciutat i de totes les coses apareix desvergonyida i diria que això deu ser la ingenuïtat.

Sóc a la universitat, escolto atenta una classe generosa i interessantíssima sobre Thomas Mann i La mort a Venècia i al mateix temps espero que sigui l’hora del descans. Em fa mal l’esquena i estic cansada. S’acaba la classe i trobo els meus dos amics més savis. Parlem de la Setmana Santa que s’apropa i l’home dels cabells blancs explica que va recórrer el Sàhara fa trenta anys sense creuar-se mai amb el Paul Bowles i em diu que ha tornat a veure Il Gattopardo. L’altre dia en vam parlar. No he aconseguit veure-la sencera, sempre m’hi he adormit.

L’home del rellotge de butxaca apunta que l’aire és encara fresc tot i haver començat la primavera i fa un comentari sobre l’escena del ball de la pel·lícula. Els dos homes intercanvien valoracions i consideracions diverses sobre Visconti i jo els escolto. Passat el següent silenci, canviem de tema. Els dic que estic llegint el Werther i que em sembla que l’he agafat de massa gran, que potser l’hauria gaudit més d’adolescent. Amb timidesa els  comento que exactament amb tretze anys penso que hagués estat el millor moment i amb passió i uns ulls vivíssims tots dos em diuen que no. O que no només aleshores, que ara també i més encara.

És igual. Parlem de tot sense explicar-nos res i amb Goethe hem obert un debat despreocupat que ocuparà el nostre temps durant aquesta estona suposadament morta i que passarà a formar part de la nostra memòria i del nostre oblit pocs minuts després. Un últim equilibri, el senyor del cabell blanc treu del seu barret el nom d’una ciutat italiana. Veig somiar els ulls de l’home del rellotge de butxaca i oblido el nom de la ciutat meravellosa.

Avui a la feina tot ha anat bé. He esquivat alguns problemes i he fet broma de tot el que he pogut. Dues vegades hauré tingut un comportament equívoc i moltes vegades més hauré après coses inesperades o potser només hauré endreçat el meu desordre durant una estona i distret aquesta bèstia que em mataria si tot el dia fos lliure.

Però el més important del dia és que no he felicitat un aniversari. Avui el meu amor ha fet tants anys com petons que perd cada dia, cada setmana i cada mes. El meu amor cada dia és més vell i la primavera cada volta més ingènua. No hi ha ni un dia en què no decidim fer o no fer alguna cosa.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Primavera

  1. XeXu ha dit:

    Caram, quina colla d’intel·lectuals que esteu fets! I jo llegint Dan Brown, me catxis!

    Quan llegeixo aquests escrits tan impressionants teus m’agradaria ser dins el teu cap per entendre’ls a la perfecció. Em sembla que estic molt lluny d’entendre’ls ni que sigui una miqueta. Serà qüestió de seguir-te llegint post rere post, fins que comenci a saber cap on bufa el vent.

  2. Innecessàriament Guillem ha dit:

    Això de què el cel és blau ho hauríem de negociar.

  3. kika ha dit:

    trobo que el comentari del xexu és tan aprop del que em passava pel cap que ja no hi puc afegir res més 🙂

  4. marta ha dit:

    XeXu: No hi ha dia que no em sorprengui algú i que no pensi que sóc a anys llum de molta gent i de moltes coses. El món és ple de savis inesperats, el que és dramàtic és que no sempre és possible la comunicació. Hi ha tants tipus de distàncies! Per sort, sovint hi ha temps per tot tipus de llibres, distàncies, absències i presències. Una abraçada primaveral.

  5. marta ha dit:

    Innecessàriament Guillem: Què hi ha més bonic que un cel blau?

  6. marta ha dit:

    kika: doncs t’agraeixo molt el comentari, ni que sigui repetit. Una altra abraçada primaveral.

  7. Xitus ha dit:

    No has felicitat un aniversari…? Les circumstàncies no ho permeten…? És el que més m’ha sobtat de l’ (molt ben) escrit.
    Una abraçada.

  8. marta ha dit:

    Xitus, m’ha semblat que era tot un tema el fet que per un motiu o per un altre els aniversaris deixen de felicitar-se. Una abraçada de primavera també per a tu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s