La mort de la vídua d’incerta glòria

El llibre Incerta Glòria em va semblar una meravella. El seu autor, Joan Sales, és de la generació d’homes que van anar a la guerra civil i va morir ja fa molts anys. La seva vídua, Núria Folch, va morir el mes passat. Aquí podreu llegir una entrevista amb ella de fa un parell d’anys. A vegades em sembla que és impossible no sentir-se minúscula i meravellada a la vegada. Hi ha dies que callar i llegir és el millor que podem fer. Avui he tingut un dia horrorós però penso ser valenta.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a La mort de la vídua d’incerta glòria

  1. XeXu ha dit:

    Vull fer una pregunta. Bé, hi ha molts tipus de dies horrorosos, això és cert. Però a mi alguns em deixen el cap una mica tou com per llegir. Tu ho aconsegueixes? Després d’un dia horrorós, pots agafar el llibre i submergir-te en la lectura? Bé, parles de llegir l’entrevista, però ja que parles del llibre també…

  2. marta ha dit:

    Depèn. A vegades és una manera d’evadir-te. Recomano moltíssim el llibre Incerta Glòria

  3. viuillegeix ha dit:

    comparteixo opinió sobre el llibre. A mi també em va impactar i em va acostar una mica a la meòria dels meus avis que van viure aquella època horrorosa que va fer possible una generació de gent molt gran i molt digne.
    El que en vaig escriure jo del llibre

    http://viuillegeix.wordpress.com/2009/04/26/incerta-gloria-joan-sales/

  4. marta ha dit:

    viuillegeix: Suposo que no els va tocar altre remei però realment sembla que la gent ‘tocada’ per la guerra van haver de jugar en una altra lliga. És un detall no perdre’ns aquesta part de nosaltres mateixos. No sé si has llegit ‘Una mujer en Berlín’, en tot cas si et va agradar Incerta Glòria és possible que també t’agradi o el coneguis. A mi em va agradar moltíssim. Salut.

  5. marta ha dit:

    XeXu: ara he vist que no t’havia comentat una cosa que et volia haver dit. Justament vaig llegir Incerta Glòria estant ‘toveta’ i em va animar, és un d’aquells llibres on sembla que hi trobes un amic (o més d’un). L’entrevista, en canvi, em va semblar més dura de llegir però em va fer recordar una cosa agradable: el llibre, la bona literatura i alguns bons sentiments que surten al llibre. I una confessió: a vegades, si he tingut un dia moooolt horrorós, m’agrada mirar televisió, com més cutre millor, o una peli en blanc i negre d’aquelles on tot va bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s