Una pel·lícula

Ens trobem a la porta del cinema. Arribo i et veig que ets a punt de comprar l’entrada. Quan ens pregunten on volem seure jo contesto “Última fila centrada” i tu dius “Primera fila centrada”. La noia pregunta “Última o primera?” i jo repeteixo “Última” i tu “Primera”.

No sé quina pel·lícula veurem. Em dius que has decidit per mi perquè he tardat molt en arribar. No sé què dir-te i al final et dic que vull mantenir la intriga fins el final i que no vull saber el títol ni que em donis cap pista. Prenem un cafè ràpid i et pregunto si has anat a la teva o si has pensat en els meus gustos cinematogràfics aquest cop i et recordo les pitjors pel·lícules que hem vist junts. Et surten espurnes dels ulls i em respons amb una altra pregunta. Somric sense haver entès què volies dir. Entrem a la sala i ens diem “Fins després”.

Un noi s’assenta al meu costat i em dóna conversa. I si l’última fila està reservada per a la gent que vol lligar? Encara patiré. Em diu que ha de sortir un moment. Vull explicar-t’ho (riuries) però ets molt lluny. Potser li he caigut malament –no m’estranyaria-, potser és un professional que busca dones soles a les últimes fileres dels cinemes. Torna. Em pregunta el títol de la pel·lícula i deixo anar una de les frases més absurdes que he dit mai: “No ho sé, m’han comprat l’entrada”. Comença la pel·lícula i estic nerviosa. Noto el seu colze massa a prop meu i em sento incòmode però també penso que ja no em dirà res més. Gairebé puc sentir el soroll que fa el seu cervell analitzant la meva frase misteriosa.

Comença la pel·lícula. A qui se li acudeix anar al cinema d’aquesta manera? Apareix en escena una persona que té cara de bona persona. Serà una pel·lícula de bons sentiments? O pitjor, serà una pel·lícula romàntica? Potser el meu amic s’ha tornat boig. O s’ha confós. No. Aquesta escena em fa desconfiar. Això m’ha sonat malament. I diria que això té mala llet. Però potser no, potser sóc jo. De fet, sembla encantador. Ostres. M’oblido del noi del meu costat i del seu colze. El cap em treu fum. Ostres, ostres, ostres. Finalment és el que em pensava. Quina ràbia. Quina varietat de disfresses merdoses s’arrosseguen pel món? Et convido a sopar. Aquesta pel·lícula l’hem de comentar. Joaquim Ruyra i Víctor Català parlaven del mar i de la muntanya i jo avui he parlat d’una pel·lícula. La vida és plena de cruïlles estranyes, és qüestió de fixar-s’hi.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a Una pel·lícula

  1. XeXu ha dit:

    Per variar no he entès la meitat de coses (que ingenu pensar que n’he entès una meitat!), però m’ha sorprès molt aquesta manera d’anar al cinema. Suposo que la solució és tan simple que no és possible. Heu pensat en seure al mig de la sala, cedint una meitat cadascú? No pot ser, oi? Les persones no deixeu mai de sorprendre’m, algunes més que altres, la veritat. Avui he pensat en aquest blog… i no he sabut com definir-lo. És d’aquelles coses que atrapen, i en tinc altres exemples per aquí a la catosfera. Però si em preguntes per què… doncs no ho sé dir. Deu ser per això que m’agrada.

    Jo avui no parlaré de la pel·lícula. Més que res, perquè ni l’havia sentit anomenar.

  2. kika ha dit:

    pensoq ue és una manera excel·lent de resoldre el problema d’on seure al cinema.
    sempre he pensat que per anar al cinema no necessites a ningú. l’estona que ets a dins la passes sola, concentrada en el pantalla. per tant, és perfecte que cadascú segui allà on vulgui.
    per altra banda, a l’hora de comentar la peli si que la companyia és necessària. i més amb una peli així que té molt bona pinta i dòna la impressió que deu ser la raó de molts temes.
    finalment, aquest noi de la última filera… vols dir que n’hi ha d’homes com tu et (mal) pensaves)?
    molt bona història i molt bon post 🙂

  3. La Intransigent ha dit:

    Al final amb qui vas anar a sopar, amb l’amic o amb el del colze?

  4. dErsu_ ha dit:

    No ve a to, però no m’hi puc estar. La Xexu (mil perdons) ha exemplificat el pitjor mal de la democràcia, seure al mig, de manera que ningú queda content. Com quan un grup d’amics queden per fer una paella però un té hipertensió i no posen sal; un altre no suporta el picant i no posen pebre; un altre té al·lèrgia a l’all, i fora all; a un altre no li agrada el pebrot, i fora pebrot; a un altre…. i acaben menjant arròs bullit.

    I ja posats a fer el paper d’amfitriona que tan poc m’escau, coincideixo amb la Kika, sempre i quan, és clar, es vagi al cinema a mirar una pel·lícula, ni que sigui aquesta.

  5. marta ha dit:

    XeXu: També pots mirar-ho d’una altra manera, per què hem de cedir tots dos si ja ens va bé d’aquesta manera i així estem contents tots dos? 🙂 Jo aquesta anècdota no l’explico massa, la veritat. Vés a saber la gent el que explica i el que no explica… La peli és boníssima.

  6. marta ha dit:

    Kika: Diria que és una manera excel·lent d’assumir rareses. M’estic fent gran i no vull patir si puc evitar-ho. El meu amic és tan independent que vaig poder plantar-me sense sentir-me culpable. De fet, crec que ho he fet un parell de cops i sempre em mira amb cara de flipat però després de passar-ho malament en algunes pelis per estar massa endavant o massa lluny del passadís… I sobre això que em preguntes, què vols dir? Jo encara no m’explico això del noi de l’última filera. Era GUAPÍSSIM.

  7. marta ha dit:

    La Intransigent: Bona pregunta. Vaig anar a sopar amb l’amic però vaig estar a punt de dir-li al noi del colze si volia venir també.

  8. marta ha dit:

    dErsu: Ja fas bé de demanar mil perdons perquè és el XeXu, no LA XeXu. I ara espero no haver-me equivocat jo i haver de demanar quatre-mil perdons! jejeje Això que dius de la democràcia i l’arròs bullit, trobo que has trobat un gran exemple. Amb aquest tema tinc problemes, hi ha gent que em sembla massa independent i gent que m’ho semblen massa poc. En tot cas, l’arròs bullit només si és imprescindible.

  9. XeXu ha dit:

    Un apunt, no té res a veure amb el post, però repassant les votacions de c@ts he vist una pregunta teva allà i et contesto: sí, es pot proposar més d’un blog a cada categoria. Després, quan se sàpiguen els nominats (els més proposats de cada categoria), només se’n podrà votar un. Però per ara, màniga ampla.

  10. marta ha dit:

    XeXu, gràcies. Diria que la pregunta era si podia proposar un mateix blog en dues categories diferents. Ara no sé si dius el mateix, en tot cas, em sembla que finalment vaig decidir una categoria i vaig votar-lo allà i ja està

  11. ahse ha dit:

    Ostres, has anat a veure Fish Tank!! Què tal estava, et va agrada? Jo també volia veure-la ja fa temps! Fins i tot havia quedat amb el meu millor amic d’aquí que anessim un vespre a les 10 a veure-la en V.O., però per desgràcia vaig trigar massa i en arribar a casa seva ja eren les 10 i ho vam deixar. 😦

    Tu creus que valia la pena veure-la?

  12. marta ha dit:

    A mi em va agradar. I això de valer la pena… qui pot saber-ho?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s