El cambrer sadomaso

Prop de la Universitat de Barcelona hi ha un bar on a part del menú pots gaudir d’un cambrer molt particular. Per gaudir de l’experiència heu d’anar-hi al migdia i demanar un menú. Us dirà que heu d’anar vosaltres mateixos a buscar-lo però que a ell li podeu demanar la beguda. Segurament us ho dirà tan ràpid i amb un volum de veu tan baix que haureu de fer que us ho repeteixi. Haurà començat la sessió.

Tot seguit, mentre penseu si feu torns per anar a buscar el menú i si deixeu la bossa a la cadira us demanarà què voleu per beure i potser pensareu que us servirà la beguda de seguida. Innocents, podeu començar a dinar ràpid o a poc a poc –no canviarà res-, que durant uns quinze minuts veureu el cambrer servir tot tipus de productes: orxates, gelats, tes, cafès, infusions, entrepans, cerveses, sucs de taronja. De tot excepte la beguda que hàgiu demanat. Segurament en algun moment us mirarà amb cara de “És evident que ho tinc present” però no us portarà res.

Podreu tractar de recordar-li el que esteu esperant però serà inútil. Un afer misteriós interromprà la presència del cambrer a la sala durant uns minuts o bé serà requerit a l’altra punta del local o bé experimentarà una sobtada falta de memòria. Finalment us mirarà amb un gest indiferent d’aparent innocència i el veureu passar i dirigir-se amb diligència cap a alguna taula prop vostre a servir una beguda idèntica a la que esteu esperant i després, després de cobrar aquesta beguda i després de servir alguna altra taula, vindrà caminant de pressa i us deixarà la vostra beguda al costat del vostre plat mig buit i us mirarà als ulls.

Pocs minuts després, quan encara esteu valorant la malícia del cambrer, i just un segon després que feu l’última queixalada vindrà i us recitarà les postres sense esperar que us empasseu la bola de menjar que teniu a la boca. Quan aconseguiu empassar-vos el que sigui i superar la ràbia us adonareu que haurà dit tan de pressa el que hi ha de postres que només tindreu valor per respondre “gelat”. O si esteu molt tips direu “cafè”. O potser fins i tot un “Res, gràcies”. Sigui com sigui, no tindreu temps d’acabar-vos la beguda perquè no farà ni tres minuts que us l’haurà servit.

El fet misteriós és que he descobert que m’agrada veure com el cambrer executa amb total fredor la seva sessió diària de sadomasoquisme amb els seus clients. Fins i tot li he trobat un punt creatiu: els moviments que fa no són mai exactament els mateixos.

I no és l’únic cambrer que exhibeix aquesta tendència. Conec el bar d’una pastisseria que quan hi entres pots veure que hi ha quatre o cinc tipus de croissants diferents –boníssims tots- però que quan t’asseus en una taula i demanes un croissant et diuen sempre amb un somriure angelical que s’ha acabat just el tipus de croissant que demanes (encara que l’hagis vist) de manera que sempre hauràs de resignar-te a la tercera opció que et proposin (la segona opció aniran a comprovar-ho però s’haurà acabat també).

Lluny d’empipar-me, ara que he descobert el joc, la sessió em diverteix i sempre que puc intento portar-hi víctimes noves. Així el plaer absurd d’observar el delicat equilibri entre eficiència i tortura és més intens.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a El cambrer sadomaso

  1. XeXu ha dit:

    Primerament, i abans que se m’oblidi. Preguntessis el que preguntessis a c@ts, la resposta és afirmativa en els dos casos. Sí, es pot proposar més d’un blog a cada categoria, i sí, es pot proposar un mateix blog en diferents categories sempre que s’ajustin a la definició d’aquestes categories. Qualsevol altre dubte serà contestat amb la mateixa diligència per un servidor de vostè.

    I després de llegir el post, demanar-te que em diguis les adreces exactes d’aquests llocs, per així poder evitar-los. El del bar de menú sembla un cas perdut, però a la pastisseria encara podríem fer alguna cosa, perquè sempre pots demanar primerament el croissant que no vols, en segon lloc un que et vingui poc de gust, i finalment dir el que et fa salivar. Si la tendència es manté potser finalment podràs degustar el croissant que vols.

  2. Ferran ha dit:

    Haha!!, m’ha encantat l’últim paràgraf!! Anava llegint el seguit de “desgràcies cabrerils”, i mentrestant pensava que la conclusió seria del tipus “vaja desgraciat, no hi penso tornar!”. Ja veig que a ell li va el sadomaso… però tu no et quedes curta!! 😉

  3. marta ha dit:

    XeXu: Sí però potser és més divertit que no et digui on són i que un dia t’hi trobis i diguis, ostres, no m’ho puc creure 😛

    Ferran: És que la vida quotidiana és plena de coses curiosíssimes, veritat? M’alegro que hagis rigut

  4. ahse ha dit:

    Li dones massa importancia al cambrer. 😉

  5. marta ha dit:

    ahse: El cambrer és divertidíssim i pel meu gust bon material per escriure’n. De fet encara en diria més coses

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s