L’esperança, encara?

Esperar oblidar-te. Esperar guanyar un premi de literatura, esperar un augment de sou, esperar que els somnis es facin realitat, esperar cuinar bé, esperar viure en un lloc més bonic, esperar veure’t riure per sota el nas, esperar que la sort vingui a buscar-me, esperar un somriure en el mirall, esperar aprimar-me deu quilos sense passar gana, esperar la teva mirada, esperar acabar la carrera i esperar ser mare algun dia, esperar que l’alegria guanyi la partida a la tristesa, esperar-te cada nit, esperar que no es faci de dia, esperar que em llegeixis i que no m’hagis oblidat, esperar un avís però no una sentència. Dic que m’he eixugat com les flors de la finestra que no poden amagar-se d’aquest sol que mata tot el que no és prou resistent. Ja no sé escriure. He tornat a tastar el silenci d’haver oblidat els teus petons i la teva olor. El telèfon que no sonarà mai més i el cor que batega per bategar. Això deu ser una nit de poesia*. No puc dir cap altra cosa. Només la poesia em salvaria d’aquest silenci. No tinc ganes de jugar amb les paraules. Vull poesia. Vull sang. Saludo les llàgrimes de totes les nits que callen misèries. Fa temps que no dic res: ja no sé sento res: m’he mort. Sóc el teu record. Unes pedres que no visita ningú. Que vingui la natura i que guanyi la partida d’una vegada. Aquesta espera és estèril. Tot el que volia era una mica de vida i em vaig equivocar. L’única cosa bona que puc dir és que demà jo no tindré ressaca ni tu remordiments. Que el buit continuï el seu camí i que un xàfec d’estiu ens recordi que la vida encara no està perduda si no pot ser avui, demà o l’altre o l’altre.

*Escrit abans d’aixecar el cul de la cadira per agafar dos llibres del prestatge: el minúscul “L’esperança, encara” de Clementina Arderiu i l’immens “Les flors del mal” de Charles Baudelaire (traducció de Jordi Llovet).

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a L’esperança, encara?

  1. La Intransigent ha dit:

    L’esperança és el que ens mou a tots, no?
    Mentre esperes, però, no oblidis d’estar atenta al que passa al teu voltant.

  2. XeXu ha dit:

    Dures paraules, novament. A mi no em sembla tan llunyà tot el que esperes. Potser ara no, però no són esperances que hagis de perdre, les veig viables en la seva totalitat. Més enllà, potser no és la persona indicada, el moment indicat per certes coses, ni la circumstància més indicada. Aprofita que no tens ressaca (cosa que no puc dir jo), i pensa en claredat. Per no saber escriure, a mi m’agraden les teves paraules. Una altra cosa és que les entengui.

  3. marta ha dit:

    La Intransigent: Tens tota la raó. A vegades costa fer això que dius però no és excusa per no esforçar-s’hi. I tant! S’ha de viure amb esperança però no quedar-se a l’espera

  4. marta ha dit:

    XeXu: Espero que ja no tinguis ressaca jeje. No et deixis impressionar massa per les paraules dures que pugui escriure, és només una manera d’escriure i d’expressar-me. D’altra banda si dius que t’agraden unes paraules és que les entens.

  5. M’agrada com escrius, transmets molt. Ets bona, molt bona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s