Amb el cul a l’aire

A l’autobús hi ha una conversa animada entre diverses persones. No els escolto però els veig riure. No sé si són amics, familiars o tot a la vegada. Jo com sempre vaig pensant si arribaré tard i vaig mirant per la finestra. De sobte l’autobús frena d’una manera una mica brusca i una dona cau a terra. Cau de manera que queda amb el cul a terra i les cames aixecades cap amunt. És estiu, porta un vestit d’aquells que es poden dir “bata” i amb la caiguda ensenya les calces a tot l’autobús. Unes immenses calces blanques d’aparença hermètica que bé podrien considerar-se un mètode anticonceptiu si no fos perquè la dona ja té una edat que no crec que ho necessiti. N’hi ha per riure però ningú no riu. La dona s’aixeca de pressa, uns quants li preguntem si s’ha fet mal i ella diu que no tota nerviosa.

D’entre els seus amics o familiars, hi ha un home que increpa el conductor amb violència i que li diu que no es pot conduir de la manera que ell ho feia, que és un bèstia i un animal, i que a l’autobús hi van persones. El conductor no diu ni una paraula. Jo estic amb ell, amb el conductor, i amb la pobra dona que demà segur que tindrà el cul ple de blaus. No ho sé però penso que el conductor ha frenat d’una manera una mica brusca potser per no atropellar un nen, un gos o una persona gran. És veritat que la dona ha tingut molt mala sort d’ensenyar les calces a tot l’autobús però també ha tingut molta sort si realment no s’ha fet res tal com ha dit. L’home malcarat no pot parar de dir renecs, encara prendrem mal, veig el conductor com respira fons i empassa saliva. Diria que el que més li ha molestat és això que a l’autobús hi van persones. Com si no ho sabés…

Diuen que abans de morir veus la teva vida com si fos una pel·lícula i m’amoïna pensar quin atzar escull les millors imatges. I si per un error de catalogació d’entre les millors escenes sexuals d’aquesta pobra dona es cola aquest moment llastimós? No seria difícil. Imaginem que hi ha un sistema de cerca d’imatges i que aquest selecciona: “calces” i “cames amunt”. Seria un error que enmig de moments meravellosos preludi de pràctiques sexuals diverses, aparegués aquesta imatge estúpida d’ella amb setanta anys a l’autobús.

Això no és només una historieta innocent. Demà farà una setmana de la manifestació i ja fa dies que n’hi ha per caure de cul. No crec que els polítics catalans i espanyols estiguin actuant com el conductor d’una manera brusca davant de cap imprevist, més aviat penso que hi ha un excés generalitzat de misèria d’esperit. Algú altre ho podria fer millor? Aquesta pregunta podria ser l’única justificació possible però també podria ser una sentència de desencís profund que no sé si cal.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Amb el cul a l’aire

  1. XeXu ha dit:

    Confiem que el sistema de selecció d’imatges que tenim no sigui com el dels ordinadors, o com el Google. No sé suposa que som màquines tan perfectes? Doncs que es noti.

  2. Por a una mort ridícula? Em recorda la cançó dels DEF CON DOS:


  3. El Capità Nemo ha dit:

    Mira, deixem de banda el paràgraf final i riem-nos a gust amb la història que ens has explicat.

    Per cert, amb això de la pel·lícula sempre recordo una cita de l’Eduardo Mendoza que venia a dir alguna cosa així com que el pitjor que et pot passar quan et mors és veure la teva vida com una “espanyolada”. Em va fer riure, però al cap i a la fi, quanta gent no ha viscut com aquelles pel·lícules casposes? Si, definitivament, quan mori vull que la meva pel·li sigui un especial de Rocco Sifredi.

  4. ahse ha dit:

    Això que diuen que abans de morir veus la teva vida com si fos una pel·lícula és mentida. Jo he sortit amb vida d’un accident de parapent molt estúpid, i t’asseguro que la única cosa que em va poder passar pel cap abans de caure va ser només un “Ara s’ha acabat tot! S’ha acabat tot?!? Sí, s’ha acabat tot.” Va ser una sensació de sorpresa + fatalitat + aturada de qualsevol altre pensament.
    Personalment, dubto que els que es troben a punt de morir pensen en cap altra cosa que la qualitat d’imminent de la seva mort.

  5. marta ha dit:

    XeXu: No sé si som tan perfectes però almenys aquest últim detallet estaria bé que funcionés bé

  6. marta ha dit:

    Capità Nemo: L’últim paràgraf no sé si posar-lo a part perquè realment trobo que fa lleig i tot. I sobre la pel·lícula final, millor una espanyolada que una peli d’art i assaig d’aquelles que xerren i xerren i xerren i xerren. Però no. Millor una altra cosa.. bona idea.

  7. marta ha dit:

    ahse: Uf. M’has fet recordar un amic que feia parapent i que més d’un cop va tenir algun ensurt.

  8. Carles ha dit:

    Jo no hi vaig anar per estalviar-me el desencís posterior. Potser em vaig declarar vençut abans d’hora, no ho sé.

  9. marta ha dit:

    Carles: No sé què dir-te. Ara que han passat uns dies em sembla que allò va ser una mena d’emoció intensa i inesperada que va estar molt bé de viure. Vençuts, de moment, de fa temps, amb manifestació i sense 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s