Moriràs ara?

Fa una calor horrorosa i sues com una truja. Has hagut d’anar a correus a recollir un paquet. Has fet bé de posar-te una samarreta blanca perquè així no es veu la suor que et regalima per tot arreu. Arribes a casa pensant que moriràs ofegada i obres la nevera morta de set. Només hi ha una trista llauna de tonyina, dues cerveses, una ampolla de vi i una ceba. Res que et faci el pes. Fa dies que has estat fora i no has tingut temps d’anar a comprar entretinguda com has estat fent rentadores i parlant per telèfon explicant el viatge als amics.

De sobte veus un calippo al fons del congelador i l’agafes. És de maduixa. El deixes damunt del marbre de la cuina perquè no estigui tan fred i et despulles. Obres totes les finestres. Has tingut temps d’engegar la tele i posar-te un vestit fresquet. El calippo està boníssim i recordes els estius de quan eres petita i en menjaves quan estiuejaves fora de la ciutat amb la família. Decideixes que ja obriràs el paquet més tard i et lliures al plaer del calippo. Deu engreixar poquet, penses. De fet és aigua amb sucre i res més, molt més lleuger que beure una orxata o menjar-se un gelat tradicional de llet.

Xucles el calippo i jugues a fer-hi formes fins que l’extrem que sobresurt queda punxegut. Descanses i el tornes a xuclar, ara jugues a que quedi transparent, ara el llepes i el mossegues suaument, a poc a poc. Ha de durar força estona, no vols que s’acabi tan de pressa. Et torna boja aquest gust que té. Quin plaer passar tanta calor i de sobte refrescar-te així. La vida et sembla meravellosa ara mateix. T’acabes el glaçó cilíndric amb gust de maduixa fresca i t’empasses amb ganes el líquid espès que queda dins del cartronet.

T’agafen ganes d’estirar-te. No passaria res si fessis una migdiada. A la tele fan Mogambo, que t’encanta, t’aixeques per llençar el cartronet a les escombraries i et fixes en la tapa del calippo que s’havia quedat damunt del marbre de la cuina. Diu alguna cosa d’un sorteig. Veus una data però no t’interessa gaire. No volies fer-ho però t’hi has acabat fixant i diu “consumir abans del 2006”. Moriràs? Tens dues opcions, tenir un atac de pànic o seguir veient Mogambo. T’estires al sofà i creues els dits. Moriràs? Moriràs ara? Quan acaba Mogambo obres el paquet. És l’últim llibre de Carles Cortés i una nota escrita a mà que diu “T’ho passaràs bé, t’ho mereixes”.



Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

18 respostes a Moriràs ara?

  1. XeXu ha dit:

    Vull entendre que no has mort, tot i els quatre anys que portava caducat el calippo. Això ens dóna una bona idea de la teva resistència, i/o de que els que posen la data de caducitat als calippos exageren una mica. Tenint en compte que, precisament, és només aigua i sucre, i que ja es deuen curar en salut, potser aquest calippo es va fer l’any 2000, qui sap, ja tindria deu anyets la criatura. Més que un refrigeri refrescant es podria considerar més aviat un experiment.

  2. marta ha dit:

    XeXu. Això va passar dissabte de manera que crec que l’experiment no haurà generat cap víctima innocent. Ja tinc una història increïble per explicar als nets si n’arribo a tenir!

  3. Jesús M. Tibau ha dit:

    no he sentit parlar mai de calippos assassins, tranquil.litat

  4. Josep ha dit:

    Un calippo de color maduixa? I caducat?
    M’abstindré de fer comentaris sexuals.

  5. marta ha dit:

    Jesús, aquest hauria pogut ser el primer cas!!!

  6. ahse ha dit:

    Apostaria que el 2006 que vas veure en realitat era un 20/06. No em creuré mai que una cosa podria passar tants anys dins un frigorific. 😀

  7. Lluís ha dit:

    La veritat és que com un altre comentari, a mi també se m’ha passat pel cap una lectura diguem que sexual del Calippo. No és el meu gelat preferit, però ara definitivament no crec que l’arribi a provar.

  8. noctas ha dit:

    Molt bo l’escrit. Hi ha metafora amb el calipo? és que la imatge m’ha recordat una part del meu cos que se situa entre les dues cames…saludus!

  9. marta ha dit:

    ahse: Aquesta hipòtesi podria ser certa, qui sap..

  10. marta ha dit:

    Lluís: Certament l’inventor dels calippos devia ser algú amb força imaginació.

  11. marta ha dit:

    noctas: Diria que tota lectura és bona. De fet, l’escrit és un joc benintencionat, un petit homenatge al gènere eròtic on pertany el llibre del Carles Cortés “Sara, la dona sense atributs” i on hi ha referències freqüents al gust de maduixa. Recomano molt el llibre i potser afegiré aquesta petita explicació a l’apunt.

  12. Carles ha dit:

    Segur que també t’agradava el Frigurón!! 😉

  13. Carles ha dit:

    Molt bona la referència… i no pel meu llibre, sinó pel gelat… ben suggerent per una calorosa nit d’estiu…

  14. Retroenllaç: Carles Cortés » Blog Archive » La novel·la eròtica de Carles: Sara, la dona sense atributs

  15. marta ha dit:

    Carles: Em sembla que el frigurón era un altre nivell

  16. marta ha dit:

    Carles: moltes gràcies! 1 abraçada 🙂

  17. Lluís ha dit:

    He entrat a fer una visita de cortesia, però pensant que hauries actualitzat el blog. En fi, suposo que és la cosa de l’estiu i les vacances, però que seguiràs escrivint. T’agraeixo el comentari que m’has deixat sobre en Pau Riba (que és un dels meus mites vius). Salut!

  18. marta ha dit:

    Hola Lluís, t’agraeixo la visita. Vaig a escoltar en Pau una mica 🙂 I a veure si deixo enrere aquesta sequera d’escriure aviat. Salut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s