La teoria dels deu dies

La vida dels solters de més de trenta anys és un camí costerut. Més enllà de la clarividència obtinguda gràcies a l’efecte amable dels gintònics del cap de setmana no hi ha gaire res més. La vida professional és una sèrie claustrofòbica i repetitiva de somriures forçats escoltant les anècdotes infinites de tots els companys de feina que tenen fills de mesos o d’un, dos, tres o quatre anys (afortunadament  a partir dels cinc anys d’edat de les criatures els seus pares solen descobrir que el relat de les anècdotes dels seus fills només els interessa a ells).

La vida dels solters és ordenada i pausada. Entre setmana treballen i pensen com seria viure amb algú i el cap de setmana netegen el pis, es culturitzen i s’alcoholitzen en companyia sempre que és possible. De tant en tant practiquen sexe amb algú i tenen moltes ocasions per comprovar que just després d’una bona trobada sexual experimenten una pujada de l’autoestima que dura aproximadament deu dies. Passats aquests deu dies necessiten renovar la font de plaer amb urgència i pressa i si no ho fan entren en una fase de mal humor i tristesa força bèstia.

Els solters imaginen que els casats ho fan cada dia matí i vespre  i durant el cap de setmana també després de dinar. És per aquest motiu que senten un plaer enorme i silenciós quan algun casat despistat els confessa que ells tampoc no ho fan tant com voldrien i aleshores la teoria dels deu dies pot relaxar-se i ampliar-se sense dolor a la teoria dels dotze, tretze o catorze dies.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

28 respostes a La teoria dels deu dies

  1. Ferran ha dit:

    És una teoria, efectivament, ben coneguda entre els solters (d’or, com nosaltres, podria afegir però no ho faré per no semblar vanitós). El tema dels companys de feina i les seves criatures… per sort no es dóna el cas, a la meva, de tenir companys en situació materno/paterno-recent, o en absolut. Els nostres temes de conversa, darrerament, són el temps. Una porqueria, com a tema de conversa, però no provoca efectes secundaris. Això està bé.

  2. Julia ha dit:

    Oh, això no s’acaba amb tant facilitat, a l’època dels avis tothom et refrega els néts pels nassos, si no en tens.

    Sobre teories, recordo que ‘en els meus temps joves’ hi havia moltes converses sobre aquestes freqüències, en els matrimonis és considerava que quinze dies volien dir crisi i més de dos cops per setmana, excés.

  3. XeXu ha dit:

    M’estalviaré comentar coses dels solter de més de trenta anys, és a dir, coses personals.

    El que sí que sé, perquè ho sento tot sovint, és que els ‘casats’ tampoc no la fiquen en calent massa sovint, per mil i un (absurds) motius, i ho tenen assumit. La veritat és que m’entristeix. Ells que poden s’ho perden? Ningú no està content amb el que té.

  4. Ferran ha dit:

    “No la fiquen en calent”!! XeXu, m’has deixat pasmao; viure fora m’està allunyant del català del dia a dia!! Me l’apunto; com els sonarà als alemanys, quan els la deixi anar, convenientment traduïda?? 😉

  5. Guillem ha dit:

    Obviant el tema del post, volia comentar que m’agrada molt la llibreta de la imatge. De vegades és taaan (amb tres as!) saludable portar-ne a sobre una; la de problemes que s’ha estalviat el món gràcies a això.

    No voldria pensar que la vida en parella, ah, la vida en parella, és una trista inhibidora tant per la felicitat com pel patiment. Una dolça ignorància amb el ritme de de qui dia passa any empeny.

  6. Joan M ha dit:

    Discrepo en una cosa: el tema alcohol. Has dit que: “…i s’alcoholitzen en companyia sempre que és possible…”.
    Això és exagerat, i posar tothom dins del mateix sac no és correcte, a part que no és cert.

    Jo soc solter, tinc 39 anys i no bec res (mai he estat bebedor, ni fumador), en cuido molt i m’ho passo molt bé. Crec que cada cas és diferent i no hauriem de idealitzar les coses. Salut!

  7. tirai ha dit:

    Saber que els “casats” i “aparellats” no ho fan tant com creiem, no em serveix de consol. Per la meva banda, segueixo volent-ne més i de qualitat, home! :p

  8. Xitus ha dit:

    Val, jo ara per ara sóc un solter de 29, el camí no és precisament planer jeje. Sobre la gran frase d’en XeXu “els casats tampoc la fiquen tan en calent” (gran expressió) jo tampoc ho entenc. Figura que a partir de cert estatus ja no hi ha més sexe? Au va! Sexe és vida, que diuen els anuncis.

  9. marta ha dit:

    Moltes gràcies a tots per venir i fer un comentari. Em fa molt feliç pensar que hi ha gent a l’altra banda.

  10. marta ha dit:

    Ferran: Penso que ens podem permetre un puntet de vanitat. A la meva feina hi ha un tema encara pitjor que els nens i el temps: la cuina!! Hi ha un subgrup humà que es dedica a competir sense pietat a veure qui fa la millor beixamel o les madalenes més flonges i és HORRIBLE.

  11. marta ha dit:

    Júlia: Quina por, deu ser molt pesat d’aguantar. I sobre les freqüències… com tu diries: “he he he”

  12. marta ha dit:

    XeXu: Frase mítica això de ficar-la en calent. No tinc paraules. Jo també m’estalvio cap comentari personal, que per això l’apunt estava fet en tercerca persona. Tens molta raó amb això que ningú no està content amb el que té, aquesta és la tendència, sí, però val la pena lluitar-hi en contra (penso)

    Ferran: La frase és brutal. En alemany ni me l’imagino

  13. marta ha dit:

    Guillem: Ben fet, obviem el tema del post i parlem de la llibreta. Moníssima, veritat? 🙂

  14. marta ha dit:

    Joan M. Jo també discrepo, esclar que és exagerat, exageradíssim. Totalment d’acord que no hauríem d’idealitzar les coses però jo de moment encara ho faig.

  15. marta ha dit:

    Tirai: Totalment d’acord.

  16. marta ha dit:

    Xitus: Vés a saber! Jo tampoc no ho entenc pas

  17. Viure en parella, tenir una filla i “ficar-la en calent” un o dos cops per setmana… és el puto paradís. Tot i que també ho pot ser… viure sol, sortir i entrar quan és vol i “ficar-la en calent” (quan és pot) ara amb aquesta i demà amb aquesta altra. En resum, feu de la vostra vida un puto paradís… rucs… que el dies passen i no tornen mai.

  18. Ferran ha dit:

    Ostres, Marta, et dono del tot la raó; si em parlessin de cuina tota l’estona, llavors sí que tindriem una crisi, al curro! Ànims 😉

  19. marta ha dit:

    Un que no pot deixar de parlar de la seva filla: M’ha agradat molt el teu comentari. T’estàs arriscant a guanyar el concurs de “pare sexi” de l’any 🙂

  20. marta ha dit:

    Ferran: no són converses de cuina, és guerrilla culinària!!! Insisteixo: fan molta por

  21. Jesús M. Tibau ha dit:

    Avui he afegit el teu post a la secció Blogs degustació

    http://jmtibau.blogspot.com/2010/09/blogs-degustacio.html

    salut

  22. Marta ha dit:

    Gràcies Jesús. Salut i molt bon dia! Una abraçada

  23. samox ha dit:

    per mi és igual casat o solter. Sempre he estat un onanista devot i si cal amb un gin-tònic també!

  24. marta ha dit:

    samox: gràcies per passar per aquí.

  25. ahse ha dit:

    Jo discrepo. Visc sola, estic contenta que m’ho puc permetre, tinc una vida bastant desordenada i molt poc temps per a mi mateixa, odio a la gent que em roba el temps sense donar-me res a canvi, no m’alcoholitzo, no em sembla que els companys de feina parlen sempre dels seus fills i penso amb por en la seva estabilitat.

  26. marta ha dit:

    ahse: jo també discrepo amb el que he escrit. Estic d’acord o comparteixo la major part de coses que dius en el teu comentari. Què vols dir amb això que penses amb por en la seva estabilitat?

  27. ahse ha dit:

    Vull dir que una vida estable i ja planejada tota fa por. Evidentment, mai no pots planejar tot, pero encara sabent aixo, veure’t la vida “planejada tota” fa por. Es com si deixessis de viure per anar seguint el plan de la teva vida…

  28. marta ha dit:

    ahse: Totalment d’acord però el full en blanc i la sensació de caminar sense xarxa també pot fer por. La vida perfecta suposo que no deu existir però es tracta almenys de no caminar cap a on no vols. Gràcies per l’aclariment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s