Els millors canalons del poble

Té el cabell negre i no parla, pontifica. Fa els millors canalons del seu poble i avui n’ha posat tres dins d’una carmanyola i ara enfila el camí cap al tren. Com cada dia, avui serà un gran dia. Arriba a l’oficina nova de trinca i troba dues de les seves encantadores companyes de feina. La Neus la somriu i li pregunta pel cap de setmana, la Maria s’aixeca i també s’apropa somrient. La dona del cabell negre explica que està molt cansada i les dues amigues fan cara d’amoïnades. Amb uns ullets petits i foscos com de ratolí juganer la dona que té el cabell negre explica que el congrés ha anat molt bé però que no ha tingut temps de visitar Chicago, que tothom va poder fer-ho però que ella va haver de quedar-se a l’hotel per acabar d’enllestir la presentació de demà passat.

El matí es gasta sol mentre la dona contesta set emails. Després té una llarga conversa telefònica. La dona del cabell negre sembla una mica tensa al començament però obre els forats del nas amb satisfacció quan pot pontificar i veure com l’altre es fa petit.  Un cop exhibit el seu criteri amb cruesa, la dona del cabell negre fa un parell de comentaris d’aparença bondadosa i riu fent un soroll agre i repel·lent.

Són les dues del migdia i és l’hora d’anar a buscar el dinar que ha deixat dins d’una carmanyola i dins d’una bossa a dins de la nevera de l’empresa. Les companyes ja han baixat fa vint minuts però ella havia d’acabar de redactar un altre email que no podia esperar. Des de Ginebra li demanaven la seva opinió sobre un tema delicat. Un cop tancada la qüestió, la dona del cabell negre aixeca el cul de la cadira i s’allisa els plecs de la brusa i dels pantalons que es fa planxar amb la ratlla al mig. Camina a poc a poc cap a la sala on hi ha la nevera i agafa la carmanyola amb els canalons. Sap que són els millors canalons del seu poble i se’n va cap al menjador tractant de dissimular el seu orgull.

Explica on ha comprat la pasta dels canalons i on ha comprat el porc i el pollastre. Explica una història amable sobre la carnissera del seu poble. Explica quants minuts ha fet bullir la pasta i quants minuts ha fet bullir el porc i quants minuts ha fet bullir el pollastre. Explica que no tots els pollastres són iguals. Explica com ha deixat refredar la carn i com l’ha picada tota. Explica que per picar la carn sempre fa servir una màquina de ferro que és una herència familiar molt valuosa.

Durant tretze minuts explica com ha fet la beixamel. Explica que no totes les llets són iguals i explica una anècdota familiar del primer cop que va embolicar canalons quan encara era una nena. Quan acaba de dinar, recull amb delicadesa la carmanyola, els coberts i el tovalló, i diu Adéu a tothom amb un somriure càlid. Quan s’aixeca de la cadira i torna a la feina algú remuga en veu baixa: Quin fàstic, avui la vella tornava a portar menjar de gat pudent per dinar.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Els millors canalons del poble

  1. XeXu ha dit:

    Un bon relat! Tant si és cert com una invenció, m’ha agradat com ho expliques. Fa rabieta el personatge, eh?

  2. Clidice ha dit:

    Bon relat! és curiós com, mentre es llegeix, vagis fent un escàner al teu voltant (i a tu mateixa, per si de cas), senyal que estàs descrivint molt bé 🙂 gràcies per compartir-lo! 🙂

  3. ricderiure ha dit:

    molt bona història !
    ja li passa a molta gent, que viuen en un núvol pensant-se que són ves a saber que…

    apa salut!

  4. marta ha dit:

    XeXu: afortunadament és una invenció. Això sí, basada en fets reals.

  5. marta ha dit:

    Clidice: Espero oblidar aquest relat i poder menjar canalons per Nadal. Ara no podria!

  6. marta ha dit:

    Ricderiure: Exacte! I el que fa més angúnia és que a tots ens pot arribar a passar.

  7. LEBLANSKY ha dit:

    La teua descripció de la dona del cabell negre és tan evocadora, que quan expliques que obre el forats el nas, m’he fet enrere per camuflar-me, no fos cas que encara em toqués rebre. I no m’he pogut ressistir a fer-ho jo també, això d’obrir els forats del nas, per confirmar la sensació.

  8. LEBLANSKY ha dit:

    Marta, em fascina la nota que, en publicar-se un comentari, apareix just a sota el nom: “el vostre comentari està esperant moderació”. Caldrà moderar-se?

  9. marta ha dit:

    Leblansky: Sento haver creat certa paranòia! Era un efecte totalment desitjat 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s