A ca la Francis

La Francis podria ser un prostíbul però és una vella glòria dels tractaments de bellesa de la ciutat de Barcelona. Anar-hi és una experiència interessant i jo hi vaig a depilar-me. Entres a l’edifici i passes per dos taulells, el de pagar i el de dir on vas. Quan ets una visitant experimentada com jo passes de pressa i gairebé sense parar, saps que és suficient dir una o dues parauletes que indiquin mínimament cap a on vas i agafar un paperet que després utilitzaràs per anar a pagar i on acabarà apuntat el tractament que t’hauran fet.

Passats els dos taulells i amb el paperet a la mà toca pujar a l’ascensor. Hi ha dos ascensors i no sé quin dels dos està més atrotinat. El desgavell decoratiu de l’edifici és considerable. És com si cada planta l’hagués dissenyat amb mal gust una persona diferent en un decenni diferent. La planta de depilacions, potser la planta més popular, és una barreja de mercat municipal, transport metropolità i sala d’espera d’un metge. Predomina el color crema i el color marró  fosc i tot es veu vell, fred i excessivament pràctic.  No crec que l’edifici superés un examen de Feng Shui fàcilment. Hi ha una sala d’espera plena de butaques i una infinitat de saletes petitones on dones de totes les edats i mides possibles depilen, això sí, de forma excel·lent.

El funcionament de la planta és fàcil i intuïtiu. Tan bon punt surts de l’ascensor ensopegues amb aquesta sala d’espera plena de butaques, un rellotge enorme, una màquina d’agafar número i un marcador de números. Fins i tot si ets primerenca veus claríssim que has d’agafar un número i seure en una de les set o vuit butaques on altres dones esperen i fan cara de ser lectores de la Marie Claire, de l’Expansion o del Full Parroquial. A mida que les depiladores acaben un servei, surten a la sala d’espera i diuen en veu alta el número següent. Quan et toca dius “Jo!” o t’aixeques directament, i la depiladora et diu el número de la saleta on has d’anar i tu hi vas mentre ella et pregunta “Què t’has de fer?”. Contestes i et deixa uns minuts perquè et preparis, és a dir perquè et despullis i t’estiris a la llitera.

Passada una estoneta, apareix la depiladora a la saleta, que no queda mai tancada del tot, i normalment porta una olla plena de cera bullent i comença la seva feina. No sé què fan les altres clientes però jo poso cara de “Ostres, fa mal però no em queixaré perquè sóc molt soferta” però hi ha un moment que ja no em molesta el dolor i que gairebé que podria continuar depilant-me fins a l’eternitat. Saps que has acabat de depilar-te quan et freguen amb un líquid refrescant fantàstic i et diuen alguna cosa com ara “Doncs ja estem”. Tot seguit et demanen el nom i l’apunten en el paperet que has agafat a l’entrada. La depiladora diu “T’espero a fora” i et toca tornar a vestir-te. És un moment que està bé. És fàcil notar una sensació agradable com d’haver deixat enrere coses que no volies i de sentir-te més neta, més bonica i fins i tot més lleugera. Sempre penso que es podria aprofitar aquest moment d’eufòria i muntar un tractament mig esotèric que consistís, per exemple, en alliberar-te del record d’un ex o d’un mal hàbit a base d’estirades de cera.

Un cop t’has vestit, tornes cap a la sala d’espera i la depiladora et dona el paperet on a més del teu nom, ha escrit el tractament que t’has fet o la part del cos que t’has depilat. Mentre esperes l’ascensor per tornar a baixar pots sentir com la teva depiladora diu un altre número i una altra noia s’aixeca i va cap a la saleta que la depiladora li indica. Un cop a baix, sovint toca fer una mica de cua per pagar. És un  nou moment de reflexió i d’observació femenina. No puc evitar preguntar-me quin tractament es deuen haver fet les altres dones que fan cua per pagar.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a A ca la Francis

  1. XeXu ha dit:

    Tinc la sort de no haver de comentar aquest post per experiència.

  2. ricderiure ha dit:

    depilació i euforia? no ho acabo de veure… potser ho hauré de provar… i afeitar-me amb cera…
    apa salut!

  3. Julia ha dit:

    Quan era jove somniava en una nova cultura que no ens fes depilar i que deixés a lloc els pèls que la natura ha posat on són per algun motiu. Ben mirat, és una salvatjada, però veig que va a més, fins i tot ho fan els senyors, o sigui que qualsevol se’ls deixa créixer.

  4. L'home que no pot deixar de parlar de la seva filla... ha dit:

    Prenc nota per quan la petita deixi de ser petita o els seu pèls deixin de ser petits…

  5. marta ha dit:

    XeXu: me n’alegro per tu, depilar-se fa mal i personalment no m’agraden gens els homes que es depilen.

  6. marta ha dit:

    Ricderiure: pots provar-ho i valorar en primera persona si també en fas aquesta lectura, diguem-ne positiva 🙂

  7. marta ha dit:

    Júlia: És ben absurd (i pesat i dolorós i poc natural) això de depilar-se però aviam quina dona que tingui pèl s’atreveix a no fer-ho i a sentir-se bé! Curiós curiós, n’hi ha fer fer-ne una tesi doctoral. Per cert, a la Francis hi he començat a veure algun senyor, em sembla que han obert una planta només per a ells.

  8. marta ha dit:

    L’home: Pobreta!!!! M’ha fet molta pena pensar que segurament haurà de passar per aquests patiments.

  9. ahse ha dit:

    Quins costums mes rars que teniu la majoria de les dones! Jo em depilo a casa al moment que em sembli i per on em sembli, ho faig amb una maquina de les que arrenquen els pels, despres em poso una solucio de retardar el creixement de les porqueries arrencades i em sento molt contenta. Depilar-se amb cera es un proces molt llarg, brut i embolicat, no veig com pot tenir-ne tant exit. I aixo d’anar a un establiment i pagar perque et depilin ha de ser una cosa mes desagradable…

  10. marta ha dit:

    ahse: tots els costums són rars però l’eufòria post-depilació potser és un universal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s