Dobles

No puc anar a Berlín i decideixo agafar un autobús fins al passeig de la Bonanova i baixar caminant per Muntaner. Avui caminaré per Barcelona com si caminés per Berlín. Els déus del temps somriuen des de dalt i ajunten tot de núvols damunt del meu cap i m’acompanyen carrer avall. És curiós però després de passar un parell de carrers plens de famílies amb pares i mares de la meva edat però amb ulleres de sol fent de diadema, camises de màniga llarga i nens entaforats dins de cotxets bonics i acolorits, de sobte el carrer queda buit de persones.

Així, amb un silenci de núvols grisos que m’acompanyen passo per un excés de sabateries interromput per un altre excés de botigues de mobles i d’estudis d’interiorisme, una cosa que tant podria designar una consulta psicològica, una acadèmia de cirurgia o un club de col·leccionistes de calces, sostens, mitjons i calçotets.

I penso que sembla impossible aquest silenci. Ni cotxes ni persones. Somric. M’oblido de Berlín. He entrat en un forat espai-temporal misteriós i em sento com si passegés per la muntanya enmig d’edificis bonics i botigues sense clientela.

De sobte comença a caure una mica de pluja i veig un home igual que tu però en guapo que mira l’aparador d’una botiga. Ens mirem als ulls. Jo penso “Vine cap a casa” i ell pensa “He de comprar pernil en dolç”.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

17 respostes a Dobles

  1. XeXu ha dit:

    Mmm… no crec que li fes gràcia això de ‘igual que tu però en guapo’…

  2. Clidice ha dit:

    per què serà que els homes mai pensen allò que cal? 😉

  3. Ferran ha dit:

    Barcelona-París en tren, de nit; París-Frankfurt en TGV/ICE = 4h; Frankfurt-Berlín en quatre horetes més. Sense comptar la nit, que és per dormir, en 8 hores de viatge t’hi plantes.

    I deixo de pressionar-te 😉 Que passis un bonic dia.

  4. kika ha dit:

    la descripció de la passejada per la part de dalt de la diagonal, el forat negre misteriós, però sobretot el ” … igual que tu però en guapo que mira l’aparador d’una botiga. Ens mirem als ulls. Jo penso “Vine cap a casa” i ell pensa … ”
    m’ha agradat tot i molt. cada tros per separat i la combinació de tot plegat….
    el berlin que dius que no pots anar és el del ferran? el ferran et pressiona? ja no hi lloc amb easyjet? no et deixis pressionar i decideix anar-hi… aixé estarà bé ara i després 🙂

  5. Eulàlia ha dit:

    De vegades el temps ens regala amb aquests espais intemporals, fora de tot.
    Jo en tinc uns quants guardats al calaix de la memòria. Com un tresor. Probablement són records falsos.

    (Pregunta per al Ferran: i no és més fàcil l’easy jet?)

  6. Ferran ha dit:

    Resposta per a l’Eulàlia: afirmatiu… però no a tothom li agrada volar 😉
    A més, saps com n’és de maco, travessar Europa arran de terra? De debò, “tenim” un continent preciós!

    Et veig… a Berlin 🙂

  7. Litus ha dit:

    Potser pensava “jamona!”, que ve a ser el mateix, no?

  8. David ha dit:

    De vegades, sense saber gaire com, ens trobem fent de turista (queda més bé “de viatjant”) per la nostra pròpia ciutat. Són moments en què fins i tot allò que coneixem de memòria pren un caire diferent i únic encisador. En aquests moments fins i tot Barcelona pot semblar silenciosa.
    Salutacions!

  9. marta ha dit:

    XeXu: és una experiència freqüent veure algú que et recorda algú altre. I aleshores, la fantasia, com a mínim, està servida.

  10. marta ha dit:

    Clídice: No sé com riure però ric amb el teu comentari. Jajajaja o hahaha o jejejeje o hehehehehe. Bé, deixem-ho amb un jijiji o hihihi. En tot cas, el tòpic diu que ells sempre pensen en el mateix i jo amb aquest escrit he intentat demostrar que a vegades pensen en altres coses.

  11. marta ha dit:

    Ferran: M’agrada que em pressionin. Que passis un bon dia tu també, avui i cada dia. 🙂 És millor aquesta opció a fer Barcelona-Zurich de nit, dia a Zurich i nit Zurich-Berlin? Petons barcelonins

  12. marta ha dit:

    Kika: La meva autoestima t’agraeix el comentari. I jo també! I la meva vanitat millor ni t’ho explico. Escriure em fa mooolt feliç però si a sobre notes que el que escrius ha agradat és la bomba.

  13. marta ha dit:

    Eulàlia: Per molts anys!!!! Aquests regals són tan inquietants com deliciosos. I si els records són falsos és poc important, no?

  14. marta ha dit:

    Litus: Què bo! No havia pensat en l’acudit fàcil jejejeje El pernil dolç o el pernil “en dolç” era la millor opció. No m’agradava com quedava que havia de comprar aigua, mistos, paper de vàter, llet, gall d’indi, madalenes, etc.

  15. marta ha dit:

    David: És tot un món això caminar sense rumb. I és la figura del Flâneur. Jo em pensava que era un defecte dgut a la meva dificultat per orientar-me però també té un cantó interessantet. Sigui com sigui, a mi em sembla un gran plaer

  16. trt2009 ha dit:

    M’ha agradat. El que comença com un relat, es converteix en reflexió personal i, encara que estigui inspirats en fets real, acaba com podria acabar un relat de ficció.

  17. marta ha dit:

    trt2009: I jo que me n’alegro. Escriure pot ser un joc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s