Conflicte sociolingüístic? ¡Ninguno!

Avui al metro he tingut el plaer de gaudir d’un espectacle sublim, un espectacle refotudament avantguardista i, a sobre, amb missatge. No us puc dir quan el tornaran a fer perquè ho desconec però us asseguro que val la pena viure l’experiència.

Us ho explico.

A mig trajecte entre dues estacions una veu masculina ha fet acte de presència a través dels altaveus del tren per dir el següent:

-“Las chicas que están al lado del señor de la gorra que paren ya”.

El primer que he pensat és que potser dues o tres noies haurien apretat algun botó que no tocava. El segon que he pensat és que no veia cap senyor que dugués res al cap. El tercer que he pensat és que potser qui parlava era un boig que havia segrestat el tren i que pringaríem. El quart que he pensat és que potser l’home de la gorra anava armat.

Em sembla que no he tingut temps de pensar gaire res més quan s’ha tornat a sentir un soroll estrany a tot el tren i, tot seguit, la mateixa veu que abans ha dit molt de pressa i a crits:

-“Las de al lado del señor de la gorra: o parais ya o paro el tren y cierro las puertas y de aquí no sale ni Dios”.

I m’he indignat. I després m’he espantat. I després m’he tornat a indignar. I he continuat espantada i indignada i he decidit sortir del vagó perquè amb una amenaça així el cor em bategava amb  massa força. Collons, he pensat, no hi ha cap transport públic apte per a claustrofòbics o què?!

Però no tinc paraula. Ni criteri. Ni gaire coherència i he tornat a entrar quan he vist un senyor vestit com un guàrdia de seguretat que caminava de pressa pel passadís com si volgués apallissar algú. Suposo que he pensat que l’espectacle continuava i que no podia marxar a mitja funció. Sí, home!

El tren s’ha posat en marxa molt a poc a poc, massa a poc a poc, sospitosament massa a poc a poc i la veu masculina ha tornat a parlar pels altaveus. Aquest cop ha dit:

-“Pido disculpas al pasaje por la forma en que me he expresado. Es tan fuerte lo que está pasando últimamente que es que llega un momento que ya no sabes qué hacer”.

Aleshores una noia del vagó ha entrat en escena i ha parlat amb seguretat belenestebanística. Segurament hagués pogut defensar amb la mateixa vehemència que els núvols fan olor de préssec com que la Terra és plana però, en canvi, ha dit:

-“Pues claro. Que se ve que estaban intentando robar y él ha avisado para que no lo hicieran. Tendríamos que aplaudirle todos, la verdad”.

I aquí m’he mort de pena. I he tingut un últim desig. El desig d’utilitzar la llengua catalana, aquella cosa que s’utilitza a l’escola, a la tele, a l’administració  pública i als blogs, per dir:

“En català us dic, amics, que hauria preferit que haguessin robat al senyor de la gorra a morir d’un atac de cor al metro de Barcelona”.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

15 respostes a Conflicte sociolingüístic? ¡Ninguno!

  1. m. ha dit:

    L’adjectiu “belenestebanístic,-a” ha fet que un calfred em recorrés el cos en qüestió de mig segon.
    És clar que no podies marxar a mitja funció! L’ésser humà és massa curiós per deixar-se a mitges qualsevol situació que surti d’allò que considerem “rutinari”. Hagués estat divertit que el revisor us hagués donat pa (o crispetes, per no ser anacrònics)!

    “Segurament hagués pogut defensar amb la mateixa vehemència que els núvols fan olor de préssec com que la Terra és plana”. 2+2=5 (o 3, segons convingui)

    🙂

  2. XeXu ha dit:

    Entenc que a l’home no li sortien les paraules, que ha intentat fer el correcte però no sabia ni com dir-ho, pels nervis, suposo. Hauria estat més fàcil dir quin era el problema, que estaven intentant robar al senyor de la gorra unes noies que tal i qual. Però potser volia que atrapessin les noies i deia aquestes coses només per evitar que actuessin però no per espantar-les prou com perquè fugissin. La veritat és que no he viscut cap cas semblant.

  3. Clidice ha dit:

    hehehe “ens vigilen” ^^ qui?: “ells” i, igual que Déu, parlen en castellà 😉

  4. Ferran ha dit:

    Deu n’hi do com està el pati, a Barcelona… Perdón, cómo está lo patio, quiero desir… 😦

  5. L'home que no pot deixar de parlar de la seva filla... ha dit:

    Primer informar-te que la terra és plana, ho sap tothom. (http://www.youtube.com/watch?v=ZGeHz8gOx8I). Afegir que en català només haguessis assolit familiaritat (que a vegades no esta pas malament) em temo però que l’escena hagués estat igual d’aterradora. Per sort (nostra) en català també és poden dir i fer rucades i disbarats.

  6. marta ha dit:

    m. Potser hauria de demanar disculpes per l’ús d’aquest adjectiu malintencionat i el seu efecte però és que m’ha vingut de gust utilitzar-lo. I això, com la curiositat, són coses sagrades. Una abraçada amb nostàlgia d’Alemanya

  7. marta ha dit:

    XeXu: Exacte, l’home tenia totes les bones intencions del món. Però i què? Em va indignar (i espantar) la violència de les seves paraules i el volum dels altaveus. Però semblava una bona persona ell

  8. marta ha dit:

    Clidice: Sort que sóc tan agnòstica com agnóstica.

  9. marta ha dit:

    Ferran: Vés a saber com està el pati!

  10. marta ha dit:

    L’home (qnpddpdlsf): Evidentment, l’home em va espantar i punt, i això és independent de la llengua que utilitzés, i segurament és una qüestió de claustrofòbia. L’altra cosa és que em sembla curiós que als mitjans de transport de Barcelona la llengua castellana guanya, entre treballadors i usuaris. Potser és casualitat però diria que passa això. Pagaria perquè algú es dediqués a pujar a autobusos, fingís que s’han oblidat d’obrir-li la porta i cridés “la porta si us plau” enlloc de l’universal “Puerta!”.

  11. L'home que no pot deixar de parlar de la seva filla... ha dit:

    Dit i fet! Em sembla una iniciativa grandiosa… creem situacions per parlar en català al transport públic… a robar carteras!!!… vull dir… a pispar carteres!!!
    Petons.

  12. trt2009 ha dit:

    Bona història. Quines coses passen!

    L’ús del català és el que és i en segons quins sectors el predomini del castellà és molt gran. Mirem també la premsa o les teles que podem comprar o veure, així com les revistes.

    A banda d’això. El missatge en castellà tampoc era molt aclaridor i s’entenen les teves pors inicials. Ja és prou al·lucinant sentir una veu en el metro que es dirigeix a tothom. Més o és a l’entendre que es dirigeixi a un grupet de persones que no saps qui són, ni tampoc on són. Acabes per no entendre res en un primer moment i és f’acil sentir-se desconcertat o desconcertada.

  13. marta ha dit:

    L’home (qnpddpdlsf): Madurem la idea, fem un càsting i un guió

  14. marta ha dit:

    trt2009: Sí, és una cosa desconcertant (i fascinant) això d’una veu descontrolada sortint dels altaveus d’un mitjà de transport d’aparença deshumanitzada!

  15. China ha dit:

    Déu no parla en castellà, que jo ho sé ¡

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s