No sé què m’ha passat

No sé què m’ha passat aquests dies però no he trobat el moment d’escriure. Tot el dia he anat pensant coses per escriure però quan ha arribat el moment de fer-ho no sé què m’ha passat que no ho he fet. I això que hauria pogut explicar que un professor va ser injust un dia amb un alumne que va aixecar la mà per dir que no estava d’acord amb una explicació del professor. Enlloc de continuar la classe l’home va aturar-ho tot, va perdre els nervis i va humiliar l’alumne fent-lo quedar com un ignorant. Vaig recordar aleshores el meu estimadíssim Jordi Llovet quan deia allò més simpàtic que cert de “Sou ignorants però tranquils, no és culpa vostra”. Hauria pogut explicar que un escriptor m’ha donat bons consells. O que he rigut molt amb la metamorfosi d’un professor que l’any passat era un nyap i que aquest any s’esforça més i es nota i m’agrada. Hauria pogut explicar que vaig comprar uns bombons en una pastisseria i que vaig estar a punt de demanar el full de reclamacions. Aprofito per confirmar que seré fidel a la meva pastisseria de referència on sempre tracten bé els clients. També hauria pogut explicar que a l’autobús continuo coincidint amb un grup de gent de més de vuitanta anys que van a una discoteca de la Gran Via de Barcelona i que em diverteixo observant el seu comportament. O que fa un parell de dies va ser el meu aniversari i vaig celebrar-ho com cal amb el millor home del món, una ampolla de riesling i la música de la Dinah Washington. També podria explicar que l’endemà vaig regalar-me trenta grams de caviar iranià i que me l’he menjat avui amb pa de motllo i mantega del Cadí. També hauria pogut explicar que el dia de la tempesta em van deixar plantada en un bar del centre de la ciutat però que ho he superat. També hauria pogut explicar que davant de casa meva hi ha els millors croissants del món. O que vaig anar al concert de Mishima sense saber-ne ni una cançó i que va ser una nit fantàstica. O que cada dia m’agrada més el meu pis, que és tan petitó com sempre però que ara el veig més bonic que mai, i que tinc bons amics que m’han ajudat més del que es pensen.