La vida és una puta merda

Davant l’allau de queixes rebudes per l’últim apunt em veig obligada a demanar-vos disculpes i a tractar d’enviar-vos un missatge tranquil·litzador. M’esperaré que faci cent anys que sóc morta per explicar-vos la història d’amor de la meva vida i no matar-vos d’angúnia o del disgust. Això de veure el mar de més colors, les muntanyes més suaus, el cel més salvatge, els rius més dolços i les persones més bones sense haver d’utilitzar cap droga és molt avorrit.

Així, doncs, tranquils, la vida és una puta merda com sempre. Fa una estona he baixat a llençar les escombraries i un veí obès m’ha mirat els pits i m’ha preguntat si estic prenyada i li he hagut de contestar que només estava grassoneta com ell. Ara crec que m’odia.

Per tal que els meus biògrafs puguin desxifrar algun dia la identitat del meu amant, aprofito per mentir a crits que guardo una fotografia compromesa seva amagada al calaix de dalt a l’esquerra de l’armariet petit de vímet on guardo les calcetes.  M’haureu de perdonar perquè és un senyor amb barba que toca en un grup de música country (espero que d’aquí cent anys la música country no existeixi) i espero que d’aquí cent anys l’aproximació biogràfica als autors torni a estar de moda.

Demà aniré a comprar una brúixola Luopan.  Inconscientment orientada o desorientada continuaré escrivint el que em vingui de gust encara que sempre sigui veritat i mentida. No ho sé fer d’altra manera.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 respostes a La vida és una puta merda

  1. XeXu ha dit:

    A mi em curtcircuita no saber mai que és veritat o mentida, però no vol dir res això, llegir-te segueix sent un plaer. Només és que és inevitable que ens fem una idea mental de les persones i el que viuen, i segur que en molts casos aquesta idea és errònia, però és el que tria qui escriu, perquè en definitiva, escrivim per nosaltres, i nosaltres sabem què hi ha de cert en l’escrit, i que hi ha de mentida en el teu cas, o d’amagat en el meu.

    Per històries d’amor no explicades, jo en tinc una de bona de la qual en vaig deixant pinzellades de tant en tant tal com surten i s’apareixen al meu caparró. Podria reptar-te a una competició a veure qui té la pitjor. Però deixem-ho amb que et dono la raó, aquesta vida és una puta merda. Ara bé, si el teu amant és Tomeu Penya, tu guanyes, sens dubte.

  2. Clidice ha dit:

    Deixa’t de feng shuis i xorreiteds vàries i tu a la teva, a velocitat de creuer. Als veïns “simpàtics” ni puten cassen, com dirien els alemanys 😀 Tu escriu, la gent ens ho prendrem com bonament podrem, ja saps com som. I sento dir-t’ho, només hi ha una cosa per la qual la vida és una puta merda: morir-se. La resta fins i tot pot ser divertida 😀 plou! i defora bufaesveeeeeeeenttttt 😉

  3. viuillegeix ha dit:

    Diana

  4. Ferran ha dit:

    Osti, no havia llegit aquest post teu abans de deixar-te el comentari aquest matí, al cara llibre. El veí aquest… si aquesta part de la història és real, fot-li quatre collejas de part meva, per obsès i per estúpid. I si no n’és… cony, un personatge virtual ha tret de dins meu sentiments violents que provo de controlar!

  5. LEBLANSKY ha dit:

    Marta, no ve al cas, però el títol del teu post em porta al cap un àlbum d’en Seth que es diu It’s a Good Life, If You Don’ Weaken. No és un cant a la vida, però és bo. Com que la vida són quatre dies, te’l recomano per pasar una bona estona (està traduit també al castellà). I no t’esperis cent anys a explicar el que sigui: fes-ho quan vulguis i com vulguis.
    Una abraçada!

  6. aris ha dit:

    La vida, de vegades, es una puta merda. Daltres vegades, sembla una pel’lícula molt bonica on tu ets la protagonista. Això ja ho he après. La pena es que es difícil de controla, no pots passa del nivell “puta merda” al de “puta mare” fàcilment. O per el menys, jo no ho se fer. Però he après a aguantar. Sé que tard o d’hora canvia. També ser que tard o d’hora pots tornà endarrera. Però, si, la vida a vegades, es una puta merda.

  7. Lluís ha dit:

    Possiblement no et caldrà esperar cent anys, i és un propòsit delicat. M’ha agradat la frase sobre avorriment i drogues, per cert. Aquest to que gastes, on és impossible saber si parles de la vida real o fas literatura em cau molt aprop i el trobo molt apropiat pels blogs…

    Insinues potser que el teu amant (ex-amant, ecs amant) és en Tomeu? Si fos així, m’alegraria saber que l’has plantat! I òbviament, ,úsica country no existirà d’aquí a cent anys, perquè de fet mai no hauria d’haver existit.

  8. Eulàlia ha dit:

    Em reitero amb el que vaig dir a l’anterior post. Semblaves idealista però en realitat eres força pragmàtica. I ara hi afegiria: i creativa. 😉

  9. David ha dit:

    És que això de la veritat i la mentida, quan un escriu, no té cap mena d’importància.

  10. ahse ha dit:

    Doncs sí, la vida és una puta merda per definició. Qui li podria trobar mai cap sentit al néixer per morir-se? I si no és una puta merda, llavors és una puta burla per la mateixa raó sense sentit. Però encara així, és millor viure que morir.
    Respecte als mals d’amor, si n’escrius, la gent estarà opinant sobre això, no? Tothom està lliure de pensar la cosa que vulgui, i els blocs estan fets per opinar…

  11. marta ha dit:

    XeXu: És natural -penso- fer-nos una idea de qui hi ha darrera d’un text. Escriure pot ser moltes coses. Un joc, un plaer, una necessitat… i a vegades volar de nit és perillós i ni jo mateixa no sé massa com sortir-me’n tot i que escriure sigui un plaer

  12. marta ha dit:

    Clidice: Totalment d’acord. No afegiria ni un punt ni una coma

  13. marta ha dit:

    Viuillegeix: Diana.

  14. marta ha dit:

    Ferran: Gràcies Ferran. En un cas així la “violència collejera” estaria justificada 😀

  15. marta ha dit:

    Leblansky: He anat al youtube i m’ha sortit una cançó que es deia “Love is pain, pain is love”. Però em sembla que tu em recomanaves el còmic canadenc, oi?

  16. marta ha dit:

    Aris: Em passa el mateix. Tant la part bona com l’altra.

  17. marta ha dit:

    Lluís: Imaginació al poder! Aquest to que dius és el que m’ha semblat trobar en alguns dels teus escrits i a mi també m’agrada. Caldrà esperar cent anys per veure la desaparició del country? Esperaré.

  18. marta ha dit:

    Eulàlia: Creativa? Em toca dir-te que moltes gràcies i estarrufar-me una mica. Més si m’ho has dit tu que em sembla que ets creativa al quadrat. Moltes gràcies!

  19. marta ha dit:

    David: Apassionadament d’acord.

  20. marta ha dit:

    Ahse: Totalment d’acord amb això de la vida. I sobre les opinions, a vegades no sé on col·locar algunes opinions i aleshores faig una tirada extra d’autoironia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s