Guerra a l’aula

L’alumne interromp el professor per dir que no està d’acord amb el que l’home acaba d’explicar. El professor demana una ampliació de la informació i l’alumne intenta explicar alguna cosa que no entenc. El professor li fa repetir. Tota l’aula calla. Des del silenci del meu sincer fracàs escolar m’adono que no sé si l’alumne té raó o no. Miro els companys i tothom intenta posar –com jo- cara de pòquer per tal de poder girar amb facilitat cap al riure o cap a la rialleta segons convingui.

El professor demana una nova ampliació d’informació sobre la pregunta a l’alumne i aquest torna a repetir el mateix que ha dit al començament però afegint que no n’està segur, que només ho pregunta perquè és el que sempre havia sentit a dir i que l’ha sobtat que fos quelcom diferent del que el professor acabava d’explicar. El professor es mostra sorprès i diu que no havia sentit mai ningú que plantegés el que l’alumne ha plantejat i l’alumne s’excusa dient “Ho sento. Només m’ha sorprès. És igual. No importa”.

El professor s’aixeca de la cadira i pregunta “Vostè sap on es X?” on x és un lloc de la geografia espanyola que no sé situar en el mapa i l’alumne contesta “Sí..”. El professor insisteix i diu “Segur que ho sap?”. L’alumne contesta “Sí, més o menys” i el professor crida “O ho sap o no ho sap”.

Alguns companys de classe fan una rialleta i el professor fa una nova pregunta. “Vostè sap on neix el riu Y?” on y és el nom d’un riu que no recordo on neix. L’alumne contesta “No me’n recordo” i el professor pregunta “Vostè sap on és Z?” on z és el nom d’una comunitat autònoma.

L’alumne contesta “Sí” i el professor insisteix “Digui’m on és”. L’alumne contesta nerviós i utilitza les expressions: a dalt, a baix, a l’esquerra i a la dreta. El professor obtè una nova rialleta del seu públic quan diu “Veig que de geografia no podríem dir que en sap gaire…”.

Amb una mena de vitalitat exagerada agafa un guix i comença a dibuixar un mapa d’Espanya a la pissarra i indica amb plaer on és z, on és y i on és x. Ho fa amb un puntet de violència que em sembla ridícula mentre la classe està dividida entre els que fan rialleta i els que no. Després d’un circ que haurà durat més de mitja hora la classe s’acaba com si no hagués passat res.

Una setmana després un altre alumne fa una altra pregunta i l’estructura de l’escena anterior torna a repetir-se. Aquest cop la demostració de virilitat intel·lectual no se centra en geografia espanyola sinó que s’amplia a política europea. El professor torna a exhibir una certa erudició i afirma que Romania és un país lamentable on lamentablement encara ara s’arrosseguen conflictes antics i caducs que ja s’haurien d’haver deixat enrere fa anys. De sobte calla un segon per pensar la data exacta d’un conflicte que desconec totalment i un alumne apareix en escena i apunta la data.

Com si fos una bèstia que olora el perill el professor no diu “Gràcies” ni diu “Molt bé” sinó que pregunta “I vostè d’on és?”. L’alumne contesta tranquil “De Romania” i jo somric feliç de veure la misèria d’un pobre home que acaba la classe amb una frase inofensiva que el context haurà fet afortunadament lamentable: “Romania, un país que m’agrada molt”.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

15 respostes a Guerra a l’aula

  1. XeXu ha dit:

    No entenc la tendència dels professors a guardar el seu lloc com si els anés la vida. Com qualsevol altra persona, si intenta anar de llest, sempre hi haurà algú que el desacrediti. Tan pagats de si mateix són alguns? Perquè els alumnes, per norma general, encara que qüestionin, saben amb qui es juguen les garrofes, no ho fan per deixar malament el professor. A més, quan un professor és dolent, o pedant, o no en sap prou, l’audiència ho sap de seguida, ja pot aparentar el que vulgui. Suposo que és per complex d’inferioritat, o ves a saber què, alguns volen ser el professor que està en un pedestal i al que ningú discuteix res. No s’adonen que no és un signe de feblesa dir que ja ho consultarà, sortir-se’n elegantment, perquè no és necessari que ho sàpiga tot, és millor humiliar els alumnes perquè, a part de fer el fatxenda i demostrar el que saben, així fan que altres alumnes s’ho pensin dos cops a l’hora de preguntar. I no és això la universitat, un lloc on s’aprèn i s’ha de saber discutir i discriminar el que et diuen, o almenys qüestionar-ho?

  2. Clidice ha dit:

    Aplaudiment tancat 😉 m’has fet recordar un profe d’Història Antiga, un Indiana Jones de nyigui nyogui que ens engalta: “haré la clase en castellano porque el catalán no es la lengua de la ciencia arqueológica” i algú va dir “doncs faci-la en francès, perquè el castellà tampoc” ^^ Si n’hi ha que t’ho posen “a huev” 😛

  3. Lluís ha dit:

    Com que treballo en aquesta feina, les reflexions que es treuen del teu text són de les que ens fem alguna vegada, per força. Sobre aquesta història, et recomano que llegeixis “Mal d’escola”, d’en Daniel Pennac. Són les reflexions sobre l’escola fetes per un fracassat escolar.

  4. Eulàlia ha dit:

    M’ancanta l’anècdota final, és clar.
    A mi sempre em sorprenia, a l’època d’estudiant presencial com els primers 5 minuts del primer dia de classe podies fer, com a alumna un diagnòstic prou fidedigne de com seria el professor: interessant, apassionant, avorrit, inútill, divertit però no aprendries res, un os, però aprendries un munt…
    Mai no he suportat actituds com la que descrius. En l’àmbit de la feina -em refereixo a qui no es dedica a l’ensenyament, és clar- aquest tipus de personatge és el típic “jefe” candidat a fer mobbing: llepaculs amb els superiors i fuetada prepotent als ineriors…

  5. Eulàlia ha dit:

    aix! amb la meva dislèxia a/e: volia escriure “encanta”…

  6. David ha dit:

    Però si és tan evident que els millors professors són els que assumeixen que no ho saben pas tot! La tasca principal d’un mestre és aconseguir que els seus alumnes sàpiguen més que ell! Com es pot estar tan cec…

  7. estretdebering ha dit:

    Malauradament, d’aquests a la universitat te’n trobes uns quants. Jo donaria el que fos per alumnes que pregunten i et fan replantejar el que expliques: no només t’escolten, sinó que els interessa.
    Bravo per l’alumne romanès. Sempre m’ha molestat la gent que té aquestes opinions tan marcades sobre certs països basades en quatre notícies del diari i dues lectures de Viquipèdia.

  8. ahse ha dit:

    Quin imbecil de profe tens la mala sort de tenir… A Romania la gent n’estaria segura que aquest o no folla, o té problemes de dinàmica sexual. 😉

  9. marta ha dit:

    XeXu: Em penso que aquest home va perdre els nervis i els ha continuat perdent en més ocasions. És una llàstima perquè en sap molt.

  10. marta ha dit:

    Clidice: jajajajajaja Potser el món està endreçat i hi ha un alumne ràpid per cada professor patata.

  11. marta ha dit:

    Lluís: M’interessen les reflexions de fracassats escolars en l’era del Coaching. Miraré de trobar el llibre però fins a l’estiu tinc llista d’espera -què trist!-

  12. marta ha dit:

    Eulàlia: En aquest cas el diagnòstic és ambigu perquè l’home en sap però enlloc d’ensenyar-nos el que sap ens ensenya la seva part més fosca i ens fa perdre el temps i es violenta i ens violenta. El que dius del mobbing em sembla interessant i delicat.

  13. marta ha dit:

    David: Sembla fàcil però cal ser humil per acceptar que els alumnes puguin saber més que tu i l’humilitat es troba en perill d’extinció

  14. marta ha dit:

    Estretdebering: Va ser com un regal del destí que aquell home es carregués Romania i que hi hagués algú de Romania que fes en directe un K.O moral al professor. Ara, jo crec que el professor no se’n va adonar.

  15. marta ha dit:

    ahse: No només algú de Romania podria fer un diagnòstic tan encertat. Jo crec que aquest home està passant un mal moment…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s