Cuinetes

“Dir Adéu a un somni

Estimat, no em farem res del dia d’avui. I si el matem? Pleguem? Vols dir? M’hauré queixat setanta vegades avui. Sí. Estic de mal humor però vull somiar amb tu. Et necessito. De dia només veig amics que desapareixen, amants que no tornaran, factures i amics que ja no em fan riure i que em miren sense il·lusió. No us podria demanar a tots plegats que us organitzéssiu millor?

El món no gira al teu voltant. I la família? La família no canvia i és un mirall terrorífic on els veig i em veig i m’odio i els odio i només necessito una abraçada diferent i abraçar algú altre. Te’n recordes d’aquella nit de fa molts anys que deies que les coses no passaven perquè sí? No, no me’n recordo. Ho he oblidat. Per què? Per no recordar-ho mai més. Per no tornar a pensar en tu. I bé? Res. Què? No t’he oblidat. No és això el que vols que et digui?

Per què em véns a veure si no em dius res de debò? Vull que m’ho diguis tot tu. Vull que diguis el que jo vull dir-te. Et llegeixo i t’imagino i m’imagino. I de fet no vull dir-te res ni que em diguis res. Només vull que follem i tu també. Som la pitjor història de la nostra vida. Som una merda! Per què? Perquè som una repetició? Perquè som una vergonya? Perquè som un malefici i una cosa rara que sembla una tara? Per una miqueta de sexe i de poesia tanta complicació?

Podríem fer les coses fàcils. Matar aquesta història. Plegar d’aquesta tonteria. S’acosta l’hivern i em posaré el pijama. Jo també. Recordes el joc de despullar-nos i de castigar els gats? No vam jugar-hi mai. I aquelles ganes de beure suc de taronja i de menjar un croissant? Què vols que et digui? No me’n recordo de res. Quants anys han passat? Et veig vell i em veus vella. Només recordo la pluja i el teu paraigües i aquell carrer fosc i llarg i que allò era un petó i que tu hi eres i que jo també.

Fa trenta anys que escrius el mateix. Ets molt pesada amb els petons. Avui el pes dels anys i del mal humor em fa no desitjar-te. No cal que tornis. Ni em somnis.”

Ingredients

  • 1 senyor de mitjana edat casat i infeliç
  • 1 escriptora fracassada, frustrada i infeliç
  • 1 escriptor amb bon criteri

Elaboració

El senyor de mitjana edat casat diu que té somnis eròtics freqüents recordant la seva amant, una escriptora fracassada, i li explica.

L’escriptor ha escrit a llapis “massa petons” i ha subratllat totes les vegades que apareix la paraula “petó” o el verb  “petonejar” en l’últim manuscrit de l’escriptora fracassada.

L’escriptora fracassada està cabrejada amb el món i no sap què fer ni amb l’excés de petons de ficció ni amb el dèficit de petons del seu amant. No sap què fer i intenta fer un escrit que posi fi a les seves fantasies amoroses amb l’home que suposadament somia amb ella. No ho aconsegueix. El que fa és un escrit on és l’home qui s’afarta d’ella.

L’escriptora barreja la por al rebuig -de l’amant i cap a l’amant- amb els comentaris de l’escriptor al seu manuscrit.  L’escriptora dubta de tot. Si es carrega la seva imatge com a somni serà capaç de ser “millor-que-un-somni” o esdevindrà un “ni-tan-sols-un-somni” a la vida real? Com s’ho farà per refer el manuscrit per tal que no hi hagi “massa petons”? I si no sap escriure? I si no sap estimar?

Acompanyaments

Ús del pijama, dels gats, del suc de taronja i dels croissants: S’han triat aquests elements per donar aparença de realitat al text.

Ús de l’oblit: Una de les pitjors coses que ens poden passar amb les fantasies dels nostres somnis és que aquestes puguin conversar amb la realitat i que no recordin alguna cosa, ja sigui perquè ha passat molt de temps, ja sigui perquè en realitat allò no va succeir de la manera com ho recordem. En el text, els dos personatges han d’empassar-se oblits de l’altre i això els fa desgraciats.

Ús de la por: Un parell de pors de l’amant i de l’escriptor són la por a l’oblit i la por a avorrir l’altre.

Ús dels trenta anys: S’ha triat incloure la frase “fa trenta anys que…” com a pista que el text és ficció.

Presentació

Diàleg barrejat de la destrucció d’un somni.  El somni de ser la fantasia d’algú, el somni de ser capaç de no avorrir, el somni de no oblidar, el somni de no ser oblidat i el somni de ser capaç d’escriure.

Tots els paràgrafs els comença el personatge femení excepte l’últim. Amb això es pretén representar un joc de poder i de pèrdua de poder del personatge femení.

Independentment dels jocs de poder, finalment les dues figures es destrueixen. Ella desconfia dels somnis d’ell i no els acaba de creure, i ell s’adona que prefereix els seus somnis que a ella.

En resum: passat un temps la fantasia dels somnis ja no els satisfà. A cap dels dos. Per aquest motiu a les primeres frases ella proposa la destrucció del somni perquè s’avorreix i voldria passar al pla de la realitat però finalment és ell qui, també per avorriment, acaba destruint-la a ella com a realitat i com a somni.

Suggeriment

Llegir en veu alta el text. Lletra rosa: veu aguda. Lletra grisa: veu greu.

Valoració

Plat indigest.

Restes orgàniques

El senyor casat no ha tingut mai somnis eròtics amb la seva amant de manera que la part de realitat amb la qual l’escriptora construeix la història de ficció és en realitat una altra ficció que ella ha cregut que era veritat.

Conclusió

Indeterminada.

(Potser hagués estat millor fer un diàleg ben clar en lloc d’un diàleg barrejat.)

 

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a Cuinetes

  1. Clidice ha dit:

    veig que t’ho curres 😉

  2. XeXu ha dit:

    Ni explicant-m’ho t’entenc, no sé què és real ni què és ficció, i ja no sé quina de les tres parts ets, pretens ser, o t’hi identifiques. Faria algunes valoracions, però segur que m’equivocaria. No seria el primer cop que semblo un passerell en aquesta casa, però al final, de tant semblar-ho, ho acabaré sent.

  3. David ha dit:

    M’ha agradat molt l’anàlisi que fas del text que havies escrit. Ara, aquesta anàlisi també és literatura, per tant, tampoc no me la puc creure, oi?

  4. marta ha dit:

    Clídice: Ho intento i intento passar-m’ho bé. Altra cosa és que surt el que surt…

  5. marta ha dit:

    XeXu: Quan dic que el plat és indigest em refereixo a això. Potser ni l’escrit sense explicació, ni aquesta proposta d’explicació no acaben de funcionar. En tot cas, el que volia compartir és que darrere del primer text hi havia una construcció.

  6. marta ha dit:

    David: M’agrada que t’agradi. Però funciona? Jo diria que no. La sensació que tinc és que he fet un castell de cartes que un cop de vent ha tirat per terra.

  7. ahse ha dit:

    Falta una mica de sal i pebre.

  8. ahse ha dit:

    En realitat, tu què vols escriure? Novel-les, poesia, teatre? Aquest fragment només pintaria bé com a part d’una drama o (potser) tragèdia. En una novel-la no podria aparèixer com a un diàleg qualsevol, i per ser poesia simplement no va.
    Quina és l’història? Què vols transmetre? Per què creus que la gent hauria de llegir el teu llibre? Què sentiran llegint-lo? Què pensaran? Quin aspecte de la seva vida haurà millorat un cop terminada la lectura? Què en recordaran? Què creus que és important que recordin? Per què?

  9. viuillegeix ha dit:

    a mi m’agrada llegir el que em colpeix, i /o el que em planteja preguntes… les respostes ja són una altra història.
    La teva història a seques ja m’estava bé, jo ja me n’havia fet la meva pel·licula, i l’anàlisi… que cadascú es faci el seu. El teu no era pas el que m’havia fet jo,però això tampoc no té cap importància

  10. marta ha dit:

    ahse: És a dir que ho has trobat soso. OK 🙂

  11. marta ha dit:

    ahse (2): Em sap greu però ara mateix no sabria contestar-te. Això només era un apunt pel blog. Però qui sap, en literatura diuen que tot és possible.

  12. marta ha dit:

    viuillegeix: El fet que haguessis fet una altra lectura del text que no coincideix amb la meva em sembla fantàstic. I sí que té importància.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s