Cua entre cames

Divendres vaig rebre un sms d’un número que el meu telèfon no va conèixer. El missatge deia: “Has sortit?” i amb aquella ingenuïtat pròpia de qui encara no ha perdut del tot l’esperança vaig afanyar-me a contestar: “Qui ets?”. Segurament en aquest punt un llamp va partir pel mig una ovella dissortada prop de La Molina i la desgràcia d’algun malefici estrany va caure damunt del meu cap.

El missatge era del Sr. Excepció, un home insípid com un iogurt desnatat dins d’una nevera plena d’embotit del bo que per algun motiu que desconec ha interpretat que potser compleix tots i cadascun dels requisits bàsics per convertir-se durant una estona en el meu amant.

Vaig pensar que no, que no, que ell no sisplau, i vaig contestar amb un: “Quant de temps! Estic sopant amb uns amics. Tot bé? Petons” que en realitat era una manera de dir: “Ara que veig que ets tu et dic clarament però amb educació que no em moro de ganes de quedar amb tu”.

Vuit minuts després el Sr. Excepció vomità: “Jo també però després podríem quedar, riure, parlar, passar-ho bé” que en realitat vaig pensar que volia dir: “Ei, nena, que jo no sóc cap desgraciat però si vols podríem follar”. Em va fer tanta angúnia com la cosa que més angúnia podria fer-me en el món i vaig optar pel silenci, aquella cosa que tantes vegades m’he hagut d’empassar.

No devia ser la millor opció perquè l’endemà el Sr. Excepció va fer un rot en forma d’email on em preguntava com m’ho havia passat la nit anterior i que quan volia que quedéssim. Sense pensar-m’ho gaire vaig oblidar-me de contestar i vaig creuar els dits resant perquè la segona dosi de silenci funcionés.

Però no. El Sr. Excepció no va trigar ni quaranta-vuit hores en fer-me un trist email com un pet empipat on deia: “No em puc creure que no m’hagis contestat l’email” i vaig imaginar-me el Sr. Excepció vestit d’Elvis Presley –última època- dient: “Perdona, bonica, m’estàs rebutjant a mi? A mi?? Però, nena, si tu, tu, tu ets un cinc justet, com a molt un cinc coma cinc si vaig borratxo i no sé, no és res important però l’altre dia tenia ganes de passar-ho bé i vaig pensar, va, tu, nena, i mira que hauria pogut ser el teu dia de sort. Nena, hauries pogut gaudir del meu cos sencer…tooot sencer! No em puc creure que no em contestessis”.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Cua entre cames

  1. XeXu ha dit:

    Vist des del teu cantó, certament, aquest paio fa molta angúnia. Ho agreuja que davant del silenci no es retiri fent un mutis i conservant la seva dignitat. És d’una gran prepotència, i també d’una gran desesperació, insistir en casos com aquest, en que el missatge queda tan clar. Però encara que sigui dur dir-ho, hi ha gent que quan van calents, no pensen precisament amb el cap, i el que insistia no era ell exactament, sinó la pressió que li feien els pantalons.

    Fent un esforç de contenció i de no voler semblar excessivament groller, cosa que puc ser amb certa facilitat, diré que si necessita desfogar-se, i només et busca per això, que se la casqui o que la vagi a ficar en un altre cantó.

    I a sobre fent poesia, has vist?

  2. ahse ha dit:

    Jo també tinc a un pirat que no para de trucar-me gairebé cada cap de setmana perquè un dia li havia dit que podiem ser amics – i després vaig canviar d’opinió perquè l’home va entendre una altra cosa. D’això se’n diu ser un cabron, 100%.

  3. Clídice ha dit:

    Nena (veu de yonbaine, que ni t’imagines el que t’has perdut ^^ I és que al davant d’alguns tipus has de driblar més que el Messi al davant de la defensa rival.

  4. Clídice ha dit:

    off-tòpic: per cert, moderes? abans no ho feies oi?

  5. viuillegeix ha dit:

    boníssim.
    M’agrada com tractes el silenci ” vaig optar pel silenci, aquella cosa que tantes vegades m’he hagut d’empassar”, ” resant perquè la segona dosi de silenci funcionés”
    perquè costa tant d’interpretar el silenci?

  6. Ferran ha dit:

    Pobre Sr. Excepció. I si ha canviat, des de l’última vegada? i si ara és tot allò que llavors no va saber (o voler) ser? i si t’hagués regalat una nit de princesa de contes, i no penso necessàriament, només, exclusivament en un polvo?

    No, de fet molt probablement el Sr. Excepció no ha canviat, i molt probablement vas fer molt bé donant-li silenci en lloc del que volia. Good for you, per haver-te mantingut com a Miss Leavemealone!

  7. David ha dit:

    Aquest joc d’interpretacions que descrius tan bé em confirma allò que el llenguatge més que per comunicar, serveix per amagar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s