Sang

No és un malson però va començar dient que m’estirés i que si normalment m’ho feien al braç dret o al braç esquerre. Vaig dir que al dret per dir alguna cosa. El que em pensava que era una persona humana i que a partir d’ara anomenaré l’Ésser va fer-me estirar i apujar-me la samarreta fins més amunt del colze. Em va lligar fort la cinta elàstica al braç i va començar a donar-me copets on havia de clavar l’agulla. Jo estava relaxadíssima, lleugerament preparada per a una punxada. Tenia ganes d’anar a esmorzar i encara estava mig adormida perquè era molt d’hora.

Després d’una estona em va dir que volia provar l’altre braç. Va canviar la cinta elàstica de braç i vaig sentir-me una mica incòmode perquè va fer-ho sense canviar-se de cantó. Així, des del meu cantó dret va tornar a començar amb els copets al meu braç esquerre. Era estrany que no passés a l’altre costat, vaig pensar, però vaig meravellar-me que algú fos capaç de treure’m sang en aquesta posició innecessària.

Van trucar per telèfon i em va dir si em podia esperar un moment. Va marxar a contestar. Em vaig quedar amb el braç comprimit per la cinta i amb una sensació estranya. No hauria pogut contestar el telèfon després de punxar-me? Esperava una trucada important potser? Pel que vaig sentir era algú que li explicava que no trobava aparcament. L’Ésser va respondre amb amabilitat i va suggerir un lloc on provar d’aparcar, va penjar i va tornar cap a mi.

D’un cop va desfer la cinta elàstica. Va dir que passava a l’altra banda perquè en aquella posició no podia fer-ho. Vaig respirar. Era lògic el que deia. Va passar a l’altra banda i va tornar a posar-me la cinta. Va continuar amb els copets i va deixar anar comentaris diversos sobre si una vena era massa grossa i si una altra vena era massa prima, com si pensés en veu alta. Em feia angúnia i en canvi em va semblar fantàstic sentir el soroll del plàstic que indicava que el moment de punxar per fi havia arribat.

No em va fer gens de mal però em va preguntar si em feia mal. Vaig dir que no i vaig tranquil·litzar-me. No notava res. Només aquella sensació inquietant d’estar enganxada a una cosa que no ets tu. De sobte va dir que no sortia res i vaig preguntar: “Per què? Què passa?” i em va explicar que havia agafat una vena massa petita i que no sortia sang. Va moure l’agulla i em vaig posar nerviosa. Va dir que potser amb una altra agulla més prima i vaig començar a notar les pulsacions com se m’acceleraven. Va treure l’agulla del meu braç i em va confirmar que no m’havia tret sang. Em va posar una tireta i em va dir que apretés fort mentre jo pensava que és una llàstima que el verb “apretar” no surti al diccionari.

Va marxar a buscar una altra agulla. Li vaig demanar que ho provés ara a l’altre braç, que no volia que em tornés a punxar en aquell braç i va acceptar posar-me la cinta elàstica al braç dret. Va tornar a passar a la banda dreta i van tornar a trucar per telèfon. Aquest cop em va desfer el nus de la cinta abans de contestar. Em va semblar que era una altra persona que li demanava visita i vaig compadir l’innocent. Va proposar un parell de dies i suposo que ho va apuntar en algun lloc.

Va tornar i va lligar-me la cinta més fort que abans. Millor, vaig pensar. Aquesta vegada els copets van començar a fer-me molta angúnia. Ràpidament vaig tornar a sentir el sorollet del plàstic i vaig pensar que encara que em fes mal, aguantaria el que fos. L’altra opció era deixar-ho estar per un altre dia. Em va fer una mica de mal. Vaig aguantar i es va estar una bona estona amb allò clavat al meu braç. Vaig tenir temps d’imaginar un bosc, uns arbres i una tardor i de seguida em va posar un tros de cotó fluix fent pressió on havia clavat l’agulla i em va dir que havíem acabat, em va enganxar una altra tireta i em va tornar a dir que apretés fort. Vaig marxar corrents d’allà dins pensant que hauria preferit que tot plegat hagués estat un malson estúpid. L’endemà tenia dos morats petits, un a cada braç.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Sang

  1. ahse ha dit:

    Per què??

  2. XeXu ha dit:

    Tota una odissea per treure sang. Jo he tingut molt males experiències també, tot i que he de dir que els darrers temps ha estat més fàcil. Però si ajuntes venes primes, mals practicants, aprensió a la pròpia sang i tendència a les lipotímies… em sembla que no cal que continuï.

  3. kika ha dit:

    mare meva, quina tortura!!! no li ho desitjo a ningú! de fet els que s’hi dediquen hauriem de saber el que passa pel cap de la gent que es troba en aquestes circumstàncies i tenir-ho en compte!

  4. ricderiure ha dit:

    em marejo només d’imaginar-m’ho…
    mare meva quina poca traça…

  5. Clidice ha dit:

    No t’he acabat de llegir del iuiu que m’ha fet brrrrrrrrrr! estic tota esgarrifadaaaaa ai! I és que cada cop que em faig una analítica em faig un tip de plorar 😦 Sí! sóc covardíssima! 😛

  6. David ha dit:

    Devia ser el mateix Ésser (o potser n’hi ha més d’un?) que després de burxar amb l’agulla dins del meu braç esquerra, va entendre que al braç dret les venes eren MOLT més gruixudes. Vaig sortir de l’ambulatori amb els dos braços estesos cap endavant, talment un zombie. Això als EUA és denunciable, segur.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s