Joies, viatges, peixos, llibres i apnees

L’autobús em deixa a la cruïlla de Diagonal amb Passeig de Gràcia. Fa mil anys que no ho faig i avui em ve de gust fer-ho. Miraré tots els aparadors de totes les joieries del cantó dret de baixada de Passeig de Gràcia. I així he passat una estoneta de la tarda. I el blau del cel que avui era imponent era l’únic rival que tenien les joies. I el vidre dels aparadors semblava només un petit obstacle i els meus somnis eren brutals i tan inabastables com sempre.

I he arribat a classe. Tres horetes de viatjar al voltant d’una aula. De Venècia a Berlin passant per Florència i París, de fugides vitals i de ciutats idealitzades, de parelles idealitzades i de presons vitals, d’amors propis ferits i de silencis, de Goethe i de Madame de Staël passant per Napoleó, d’una dona que diu “Només podria aguantar-te amb una ampolla de xampany” i d’un home al·lèrgic a les frivolitats, d’incompatibilitats sospitoses i d’aventures que comencen i que acaben on la velocitat s’inventa una cruïlla nova.

I he agafat l’autobús per marxar cap a casa jurant-me que encara que me’n mori de ganes avui no escriuré ni una sola paraula sobre l’amor. Avui escriuré sobre peixos. Potser la història secreta d’algun peix negre. O potser la història d’una discussió entre dos peixos tropicals ambientada en una peixera quadrada. O potser el patiment d’un peix taronja en una bossa de plàstic massa petita. O de la solitud d’un peix blanquinós vidu. O de la gana d’un peix més aviat lleig.O d’una carpa malaltissa. O d’un peix de color verd llampant. O d’un peix amb mal de cap que s’amaga sota una roca. O d’un llenguado o d’un lluç o d’un rap o d’una sardina. Perquè si no puc parlar d’amor parlaré de peixos. O de llibres. Avui he encarregat cinc exemplars del “Viatge al voltant de la meua cambra” de Xavier de Maistre. Els peixos m’avorreixen gairebé tant com la  prudència. La fugida sempre és possible. Encara que et quedis sense respiració.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Joies, viatges, peixos, llibres i apnees

  1. dErsu_ ha dit:

    Mireu Nemo. Aquesta gent de Pixar acostuma a fer grans pel·lícules, inclús amb peixos.

  2. XeXu ha dit:

    Interessant frase aquesta dels peixos i la prudència. La veritat és que a mi em sembla que sí que parles d’amor. Perquè els peixos són una metàfora, oi? Has llegit ‘El fred modifica la trajectòria dels peixos’? No ho facis. Bé, a mi no em va desagradar, però és molt nyonyo.

  3. Clidice ha dit:

    Solc anar al Passeig de Gràcia, de tant en tant, a mirar sabates, però amb la unció d’aquella que va a un museu. I dels peixos, què vols que te’n digui jo que sempre en parlo? abans que parlar d’amor, sempre els peixos.

  4. viuillegeix ha dit:

    Touché.
    on és que la velocitat s’inventa una cruïlla nova? en un punt del cervell o del cor?

  5. Retroenllaç: PIXar de nit és perillós | Volar de nit és perillós

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s