Pensar, parlar i escriure

He anat a l’acte d’homenatge a Joan Solà que s’ha fet avui al paranimf de la universitat de Barcelona i m’he quedat dreta a la porta perquè no m’agraden les aglomeracions. La meva mare també ha vingut. Ha arribat tard però com que és més valenta que jo ha anat entrant a la sala a mida que alguns anaven sortint mig marejats d’allà dins. Allò era ple com un vagó de metro de la línia vermella a les nou del matí.

L’última intervenció ha estat la lectura de l’article “Conte interruptus” (pàg. 289 del llibre Plantem Cara) de Joan Solà on es dirigia a en Quim Monzó després del seu discurs a la fira de Frankfurt d’ara fa una mica més d’un parell d’anys. L’article d’en Solà era un text divertit, d’aparença lleugera i ple d’autoironia que m’ha agradat tornar a trobar. Sabeu una cosa? Tenia por que em passés i m’ha passat. Al final m’he emocionat més del que hauria volgut. I no he estat l’única, ni molt menys! Només una pedra no s’hauria emocionat avui!

L’acte ha acabat. Després de saludar algun amic i de repartir  i d’esquivar mirades tímides i còmplices hem anat amb la meva mare a prendre una orxata a La Valenciana (això ha estat innegociable) i després he anat a la biblioteca a fer temps. A les sis tenia classe. L’Antoni Martí ens ha dit que el poder dels homes de lletres és un poder simbòlic més que no pas real i tot i que feia referència a una altra època i a unes altres circumstàncies, m’ha semblat que era un comentari que explicava alguna cosa d’en Joan Solà i de tants d’altres personatges propers a allò que podríem anomenar cultura.

Ja a casa, he mirat les notícies esperant veure què en deien de tot plegat. Després de minuts i minuts de parlar de la imminent visita del Papa a Barcelona han explicat, entre altres coses, que l’acte d’homenatge a Joan Solà havia estat multitudinari. Tenia gana i m’he fet una pizza boníssima que m’he menjat tot mirant el programa L’hora del lector on, per cert, han tingut el detall encertadíssim pel meu gust de començar el programa abans i regalar a tothom qui volgués veure-ho la repetició d’una entrevista que li havien fet a en Joan Solà. M’ha agradat moltíssim. Ha estat el moment d’escriure i rebre un parell de missatges al mòbil tipus: “Mira el 33” o “Solà al 33. Suposo que ho estàs veient”.

I amb tot això s’ha fet tard. Una dutxa ràpida, estendre una rentadora i ja s’ha fet l’hora d’anar a dormir. I què puc dir? Si estimeu la llengua ja ho sabeu. És com qualsevol altra cosa. Una recepta gens secreta de passió, respecte, esforç, paciència… Amor? Plaer? Però que ningú no s’espanti. Es tracta només de pensar, parlar i escriure.

 

(Un acte multitudinari… i què deu ser una multitud? Segons el DIEC2, la segona edició del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la definició de la paraula “multitud” és la següent: “Gran nombre de persones o de coses”. I sí, avui he vist un gran nombre de persones emocionades però sobretot avui he vist un gran nombre de coses per pensar, per dir i per escriure. Què faríem sense les paraules? Què faríem sense les nostres paraules? Però no. Fem-ho fàcil: Podríeu viure sense poder dir “T’estimo?”)

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Pensar, parlar i escriure

  1. XeXu ha dit:

    Sense les paraules, per exemple, no estaríem aquí tots els que escrivim blogs , i això seria un desastre. Sense algunes paraules suposo que es pot viure, és qüestió d’acostumar-s’hi.

  2. Substitut ha dit:

    Em sento malament per no haver-hi anat. Hem de perseverar, hem de tirar endavant i no defallir. Hem d’escriure.

  3. Clidice ha dit:

    Era a l’edifici però no hi vaig voler passar, veure segons quines cares em posa de mal humor. Llàstima, si hagués sabut que en veuria de tan amables, tu, en Gazo i d’altres, m’hi hagués apropat.

  4. David ha dit:

    Si som alguna cosa és gràcies a les paraules. Es tracta de continuar la línia de mestres com en Solà, altrament estem perduts.

  5. ahse ha dit:

    Sí. Podriem. Molts cops les paraules sobren, mal-aproximen, enganyen i fan perdre l’emoció. Les paraules no són més que un mitjà de comunicació. Quan el seu sentit originari es perd, l’ànima es perd també. Diem NO a les paraules! Sí als sentits!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s