Tot s’aguanta per un fil

Hauria volgut baixar de l’autobús quan s’ha començat a emplenar però m’he quedat quieta mirant per la finestra. Estava asseguda al final. Ha entrat el revisor i l’home que havia estat assegut al meu costat s’ha aixecat per baixar i ha començat a cridar que el deixessin passar, que no el toquessin, que allò no era el seu problema. A l’home li passava alguna cosa amb la targeta, potser no havia pagat, i intentava defensar-se amb un discurs ofès. I es repetia i cridava i el revisor no el deixava baixar i li deia alguna cosa.

Ha vingut un altre home. Han parlat tots. L’home ha tornat a repetir a crits el seu discurs de víctima. Que no el toquessin i que ja estava bé, que ell només volia baixar i que no tenia cap problema, que allò era problema del revisor, no pas problema seu, i que el deixessin en pau. L’home ha dit que els pensava denunciar a tots perquè no el deixaven baixar i perquè l’havien tocat.

L’escena ha deixat de tenir interès. Fins que l’home s’ha posat nerviós i s’ha mogut de manera violenta i ha començat a donar empentes. L’han frenat. Han vingut més homes. D’on sortien? Un home ha dit que baixéssim tots i que ens fiquéssim en un altre autobús però els que estàvem asseguts més enrere de l’última porta no podíem sortir perquè l’home violentat i violent es trobava just allà i tallava el pas (ni que fos d’una manera simbòlica).

Així, un grup de persones ens hem convertit en un grup de persones una mica atemorides que miràvem l’espectacle sense dir res. És de suposar que desitjàvem que  allò acabés aviat i a la vegada tot tenia un punt emocionant com de pel·lícula. La dona del meu costat estava molt més nerviosa que jo i això m’ha tranquil·litzat i m’ha ajudat a gaudir del moment.

Han passat els minuts. Des de fora la gent mirava dins de l’autobús. Devia fer mala pinta l’escena. Un home nerviós, quatre o cinc homes uniformats i dotze espectadors involuntaris amb cara de pal. Teníem por. Un home ha preguntat alguna cosa i un altre home (dels uniformats) ha contestat que havíem d’esperar que vingués la policia i a partir d’aquest moment el temps ha començat a passar molt a poc a poc.

La policia hem d’esperar? I per què hem d’esperar nosaltres la policia? Un autobús immens buit i amb totes les portes tancades i nosaltres, una colla de desconeguts, apretats al final de l’autobús sense fer res més que esperar la policia?

Han passat més minuts i hem dit que volíem sortir, que no hi fèiem res allà ficats. L’home ha dit alguna cosa però s’ha apartat i ens ha deixat passar. No sé com haurà acabat la història. He tingut por però al final l’home m’ha semblat més ingenu que perillós. Però hauria pogut passar qualsevol altra cosa. Tot s’aguanta per un fil i això, justament això, m’ha fet certa impressió avui.

Conclusió: Quan em mori vull anar al cel amb el millor dels meus amants i vull que anem a tot arreu caminant o en núvol.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Tot s’aguanta per un fil

  1. ahse ha dit:

    Molts cops les coses no són el que semblen ser. Això del fil, també…

    Per cert, al cel no es pot tenir amants, no saps? 😀

  2. XeXu ha dit:

    El que no et passi a tu… realment has de deixar de fer servir el transport públic. Ara que, pots explicar que has estat hostatge, és una bona història, no? Puc imaginar com ha acabat la cosa, un cop heu baixat, i ja sense testimonis, els guardes i el revisor han atonyinat el pobre home de valent, en plan turba, i després cap a l’hospital i llestos, adduint que havia oposat resistència.

    Em sembla que estic d’acord amb l’Ahse, el cel és molt avorrit i no t’hi deixen portar amants.

  3. Coses2 ha dit:

    Des de que llegeixo el teu blog, em comença a fer por fer servir el transport públic… em quedo amb el núvol.

  4. kika ha dit:

    buf! és que et passa cada cosa!!! quina vida més emocionant!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s