L’era del taxi (II)

Aquest matí m’he adormit i he hagut d’agafar un taxi per anar a treballar. El taxista m’ha semblat que s’assemblava al meu primer amant (un delinqüent juvenil). No parava de fer-me preguntes i d’explicar-me coses de la seva vida. M’ha dit que no tenia parella, m’ha explicat quants diners guanyava ara i quants en guanyava quan feia de camioner i tot el que li he dit, tant el que era veritat com el que era mentida, ha fet veure que li semblava meravellós, exageradament meravellós.

M’ha explicat quins eren els seus plans per tornar a ser camioner i m’ha dit algunes característiques del seu caràcter: poc submís (aquest adjectiu m’ha semblat sexy), treballador (això he pensat que era un eufemisme sexual) i malgastador (bons regals, potser?). Mentre xerrava l’home corria. Corria moltíssim. Corria tant que ha aconseguit que no arribés tard a la feina. Mentre buscava a la bossa els diners per pagar he pensat dues coses:

  1. Prefereixo que aquest home no vegi on treballo
  2. S’ha fet tan d’hora que tinc temps d’anar a esmorzar

I l’he fet parar davant del bar on acostumo a anar a esmorzar cada matí. He pagat i he sortit del cotxe. He caminat tres passes i he entrat al bar i quan m’he assegut a la meva taula l’he vist que entrava. Es devia estar pixant. De fet, és el que m’ha dit amb un somriure perillós i després, després d’anar al lavabo s’ha quedat a la barra just davant meu i ha demanat un suc de taronja i he tingut unes temptacions preocupants: he estat a punt de convidar-lo a seure amb mi.

Però no ho he fet. Tot i que l’home estava dret a la barra en una postura que m’ha despertat totes les alertes biològiques possibles no he fet res. Ha estat estrany. El taxi mal aparcat davant del bar i ell que  m’atreia d’una manera fosca i bruta. Segurament s’assemblava més al Julián Muñoz que a l’Ewan McGregor a Transpotting però a mi aquest home m’ha començat a semblar una bèstia sexual intensa i inevitable. El mirava i era com si sentís uns tambors africans urgents i primaris que m’emboiraven el pensament.

Finalment ha marxat. M’ha semblat que em dedicava un últim somriure sexualment amenaçador si és que és possible fer una cosa així a les 7.30 del matí. Com us podeu imaginar, després d’això la jornada laboral ha passat sense pena ni glòria.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a L’era del taxi (II)

  1. XeXu ha dit:

    Tens uns gustos força estranys. A mi els taxistes em posen nerviós, fins i tot les taxistes. I si s’assemblen al Julián Muñoz, més que nerviós podria tenir por, almenys agafaria ben fort la bossa, no fos cas.

  2. ricderiure ha dit:

    uau! i tot això a les 7 del matí…

    alerta biològica… faré servir aquest “eufemisme”
    salut!

  3. allau ha dit:

    Marta, el dubtós sex-appeal del Julián Muñoz l’entenc perfectament: tots hi hem passat.

  4. Clidice ha dit:

    Entre tu i l’Allau encara em tornareu agre el te del matí, qui us va parets! 😛 Jo aniria a la feina amb metro, però, és clar, no podria escriure’n gran cosa 😉

  5. Eulàlia ha dit:

    Caram amb al taxista… millor dit amb les teves “aletes biològiques”…
    Li diria a la Clidice que no menystingui el metro. Hi passen coses tan interressants o més que als taxis!

  6. Clidice ha dit:

    Si Eulàlia, però un conductor de tren amb el cinturó a l’alçada del coll (algun dia se l’apretarà massa i s’escanyarà) no deixa el metro mal aparcat per perseguir-te a prendre un suc de taronja mentre exhibeix el seu sex appeal d’una forma tan impúdica. hihihi

  7. Eulàlia ha dit:

    Dona, és que al metro hi ha més gent que no el conductor!!!
    Molts amb un sex appeal semblant al Muñoz dels trons… (però, aix!, em temo que a mi no em passaria, perquè no em “posa gens” aquest look).

  8. marta ha dit:

    XeXu: no m’agrada el Julián Muñoz però representa molt bé allò de “l’últim home del món que podria agradar-me”. L’equivalent femení no sé quin podria ser.

  9. marta ha dit:

    ricderiure: Les alertes biològiques no tenen horari!

  10. marta ha dit:

    Allau: Agraeixo aquest moment empàtic tan valent. Gràcies des del fons del meu cor!

  11. marta ha dit:

    Clídice: Amb metro, dius?? Et pots quedar embarassada al metro de ple que va a segons quines hores

  12. marta ha dit:

    Eulàlia: No voldria espantar ningú però a mi el Julián Muñoz també em pensava que no em posava.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s