Diumenge (I)

Fa un dia horrorós. Comences a caminar. Necessites imaginar que pots fugir i que aquest no ha de ser el camí de la derrota. Inici del combat del dia contra la tristesa. Comences un nou viatge al voltant de casa teva. És diumenge i el barri sembla buit. Només hi ha tres homes que regiren papeleres i contenedors.

Persones que acompanyen gossos trenquen el silenci. Trobes un bar obert i demanes un croissant i un suc de taronja. Ets afortunada. Observes els veïns habituals. Observes que t’observen com tu els observes i et deixes observar. Surts del bar i continues caminant. Un soroll gairebé infernal et sorprèn. És una plaça i uns homes juguen a la petanca.

Pensaves que això ja no existia. Et vénen records al cap del teu avi il·lusionat perquè jugava a la petanca. Quants anys han passat? És com si el veiessis davant teu. I recordes la seva pell, els seus ulls petits i les seves coses bones i les seves altres coses.

A la plaça també hi ha nois joves que juguen a la petanca. Et deus haver fet molt vella. O tot el món ha canviat. O potser mai no t’havies fixat en cap plaça amb homes que jugaven a la petanca. O potser feia segles que no passejaves un matí de diumenge per cap plaça. Passada la plaça una altra vegada el silenci.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Diumenge (I)

  1. XeXu ha dit:

    Pensa que ara les jubilacions són més tard, i hi ha gent que té pressa per aprendre a jugar, no poden esperar tant a començar la seva carrera de jugadors de petanca. Diguem que són joves promeses. Sí, segur que deu ser això.

  2. tirantlobloc ha dit:

    Mai m’han agradat els diumenges… Llarga vida als divendres per la tarda!!!

  3. Clidice ha dit:

    Mai saps que serà el que et portarà al davant dels ulls aquells que hem estimat, les seves coses bones i, sobretot, les altres. M’ha agradat molt aquesta frase. És estimulant algú que escriu evitant el nyigo-nyigo 😉

  4. viuillegeix ha dit:

    Una altra vegada, comences amb tres línies més que suggerents. Bravo.

    I quantes vegades no m’he trobat, enmig del lloc més inesperat, amb la mirada de l’avi o les paraules de l’àvia, que m’han deixat clavada o m’han donat ales.

  5. annatarambana ha dit:

    Doncs jo dec haver-me fet més vella, perquè cada dia m’agraden més els dissabtes tranquils i els diumenges asolellats per passejar tranquil·lament!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s