Mil vegades

III. Tinc una fotografia d’un cel de quan era adolescent. Pensava que potser l’hauria llençada durant l’última purga però no ho vaig fer. Quan la vaig trobar aquest estiu passat em va sorprendre veure que darrere estava escrita i que encara es notava una marca de cinta adhesiva perquè la fotografia havia estat enganxada a la paret de la meva habitació durant anys. Qui sap si algun amant prehistòric recorda aquesta fotografia.

I. Recordo haver tingut una fascinació superficial i precoç per l’astronomia i l’astrologia (barrejades amb temeritat infantil) de molt més petita de quan vaig fer la fotografia.

II. De més gran recordo grans moments de lectura de plaer absolut llegint els llibres de la Linda Goodman.

I. Del somriure trist d’un amic retrobat apareix una barreja de records infantils i nocturns a la galeria del pis de Ripoll mirant les estrelles amb el meu pare. Em fa pena pensar que són records d’abans dels deu anys. El meu pare va marxar de casa aleshores i aquest deu ser el punt de tall de la meva felicitat. O així m’agrada pensar-ho a vegades però potser la culpa és de la Mercè Rodoreda que feia frases molt solemnes que sovint he volgut imitar tipus “em vaig tornar de suro” o “vaig ser feliç fins els onze anys”.

IV. Sovint m’he preguntat si és possible la felicitat. I algun cop he pensat que sí. Descobreixo una línia que enllaça dos moments de felicitat i dos cels; apareix el record d’un cel ple d’estrelles a cent quilòmetres de Ripoll pels volts de Santa Marta i la sensació de caiguda lliure d’un triomf amorós tan brutal com inesperat.

V. Diuen que els fets que acompanyen aquesta història que explico a mitges no són prou romàntics. Que el tribunal de les històries romàntiques que es poden explicar no l’aprovaria. Diuen que l’home no s’enamorà de mi ni s’enamora i és tan trist tot plegat vist així que sembla que hagi de retallar els records que tinc i escapçar-los com si fos una fotografia d’aquelles que acaben retallades per la meitat.

VI. Però no ho penso fer. Em quedo amb el que vaig viure com a possibilitat que no m’ha donat la gana de deixar de repetir totes les vegades que he pogut. I no t’oblido.

III.

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Mil vegades

  1. galderich ha dit:

    Les línies de felicitat són llargues malgrat que de tant en tant cal tornar-les a nuar perquè tinguin continuïtat.

  2. Clidice ha dit:

    i què si et tornes de suro per poder surar davant de tanta realitat, tu manlleva el que convingui, que el romanticisme es fa a mida, seria dramàtic que t’estrenyés la cisa

  3. Jordi Girbén ha dit:

    Ja és que avui també jo em dediqui a gratar velles fotografies.
    La diferència rau en el molt temps passat entre elles i el present, cosa que permet estalviar-me bona part de les ferides.

  4. ahse ha dit:

    Potser hauries de provar volar en parapent. És una sensació tremenda veure el món sencer als teus peus. O potser no, volar és com una droga…

  5. Marta ha dit:

    galderich: és bonic lligar aquestes línies i somiar aquesta continuïtat

  6. Marta ha dit:

    clidice: millor això que no pas llençar-se per la finestra, sí. Endavant el suro!

  7. Marta ha dit:

    Girbén: no tinc perdó, encara tinc pendent llegir tota la producció de la setmana. El cas és que ara m’ha vingut de gust comentar comentaris. El temps i les ferides combinen bé. I les fotografies antigues fan de bon gratar

  8. Marta ha dit:

    ahse: d’això ja n’haviem parlat em sembla. M’encantaria fer parapent però sóc massa poruga i tinc vertigen. Però m’encantaria volar i veure muntanyetes i casetes i rius i persones des de dalt. M’encantaria moltíssim

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s