En Fede i jo (II)

M’encanta mirar el programa d’en Josep Cuní al matí. M’encanta mirar-lo els dies que he de trucar a la feina per dir que hi aniré més tard i en Fede neteja el pis per fer-se perdonar. Utilitza els productes de la seva botiga i ho deixa tot perfecte. Jo només baixo a comprar un parell de croissants mentre ell es canvia de roba i neteja el lavabo, el primer que fa.

Tot seguit canvia els llençols del llit. Té una gràcia especial per fer-ho. Sempre deixa els llençols ben tibants i la flassada molt toveta. Després col·loca els llençols bruts a la rentadora, va a buscar les tovalloles del lavabo i també les posa a la rentadora. Posa sabó i suavitzant i el programa de 60 graus amb extra d’aigua. Després torna a l’habitació i treu la pols de les tauletes de nit i de l’armari.

Continua al menjador. Treu la pols a la llibreria i a la tele. Després obre les finestres i neteja els vidres mentre jo menjo el croissant i bec un suc de taronja asseguda a la taula del menjador mirant-lo i llegint el diari per sobre. Quan acaba, s’asseu amb mi i menja el seu croissant. M’aixeco a mirar els vidres i sempre li dic que no entenc com s’ho fa per deixar-los tan nets. Segons ell hi ha secrets per a tot i a ell li agrada saber una mica de tot. M’encanta.

Passa a la cuina i mira si hi ha algun plat per fregar. Frega el que troba, ho eixuga tot i ho col·loca en el seu lloc. És molt observador  i normalment m’ho deixa tot tal com ho tenia i així no tinc problemes després per trobar les coses.

Frega per dins i per fora els armaris de la cuina i mira si tinc el forn net i si el tinc brut hi fa una bona passada. S’hi està una bona estona a la cuina i a mi em sembla perfecte. Mentrestant jo torno al sofà, agafo una manteta si fa fred i continuo veient en Cuní.  A vegades agafo un llibre i gaudeixo de moments de mandra infinita. Quan acaba amb la cuina passa al lavabo, acaba de netejar-lo i posa tovalloles netes.

És hora de passar l’aspiradora, els gats s’amaguen i jo m’espabilo. Després frega tot el pis i els gats i jo ens relaxem. Tot està net i perfecte i jo li perdono tot. En Fede és un bon tio. Com que ha treballat tant li dic que es dutxi i quan ha acabat es torna a posar els pantalons, la camisa i la corbata. Mira si tinc llençols per planxar i els planxa.


Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a En Fede i jo (II)

  1. XeXu ha dit:

    Passa’m el seu número, corre, em sembla que al meu pis li fa falta un Fede. Ja li pagaré com més li convingui, però només de la mandra que em fa de fer tot això a mi…

  2. allau ha dit:

    Definitivament aquesta bicoca no és el meu Fede. I, si no és indiscreció, al llit què tal?

  3. Clidice ha dit:

    ah! és un chico balay? també seria l’assassí perfecte, me l’imagino després de perpetrar l’assassinat 🙂

  4. Lluís ha dit:

    Aquest Fede no és el Fede de l’Allau, ni tampoc per tant el que li vaig robar a l’Allau per a les meves aventures. Però està ben trobat i suposo que dóna per a futures històries. Algun dia haurem de fer un congrés sobre Fedes.

  5. Marta ha dit:

    XeXu: Te’l passo. No t’amoinis pel tema de pagar-lo. És ric. Només vol que siguis discret i que no li diguis a ningú que fa això que fa…

  6. Marta ha dit:

    Allau: No ho sé. A mi la corbata em va fer sospitar. I el nom. I que la drogueria es diu Robles. I sobre el llit, ni idea, això ho deu saber la seva dona, la Roser, a mi només em recomana productes i em neteja el pis (en secret)

  7. Marta ha dit:

    Clidice: Sí, Clídice, a mi també em sembla una mica estrany tot plegat i ara m’has fet venir por. Potser li diré que no vingui més i tornaré a fer jo les coses de casa… però és tan còmode deixar que vingui!

  8. Marta ha dit:

    Lluís: No és el mateix? Tens més informació? A mi el fregall verd em va fer sospitar però vés a saber. Tants Fedes tants fregalls! I sobre un congrés de Fedes… coses més estranyes s’organitzen.

  9. LEBLANSKY ha dit:

    Oh, Marta, un Fede així no el pots deixar passar! És més, l’has de compartir! A no ser que, en la tercera part del relat es produeixi no sé què que què sé jo i aquest Fede en realitat no sigui tal, ai, quin embolic m’estic fent…
    Per cert, saps que és el primer cop que me’n adono de les volves de neu que cauen per tot el teu bloc? Queda molt xulo!

  10. Marta ha dit:

    Ai Leb, la neu és gentilesa de wordpress i a mi també m’agrada. Si hagués d’escollir entre la neu i el Fede no sabria què escollir. És un bon tio, la veritat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s