Mitjons nous

Ara no ho sabràs fer. Merda. Com es feia? Mira que ho has fet vegades però ara no et surt. No saps com posar-t’hi. T’assentes o t’estires? De fet, tant és, però com es feia? Has perdut la pràctica i et fa pànic imaginar que potser tothom haurà perfeccionat la tècnica fins a l’infinit. I tu aquí. Com si fos la primera vegada. No. Pitjor. Molt pitjor. La primera vegada en tenies moltes ganes. Potser sí que la memòria t’enganya però diries que va sortir fàcil i ràpid. I ara què? Sort que tens un portàtil i te’l pots endur aquí i allà, a veure si t’inspires. Mar o muntanya? Alt Urgell o Ripollès? Berlín o Florència? No no. Aquest no és el problema. El problema és tenir alguna cosa a dir. Saber-la escriure. Fer que tingui sentit i que sembli diferent. Perquè el món és ple de gent que diu que tothom ja ho ha escrit tot i que tothom ja ha jugat amb tot de totes les maneres possibles. Però tu ets aquí davant de l’ordinador perquè vols. I penses que podries fer una partida de pòquer. Més divertit. Més fàcil. Igual d’excitant. Portes pijama i batín i t’has gastat mig sou en roba interior nova. I ni aixi. Ni així no tens res interessant a dir. Truques algú. Parles del temps. Que si ha nevat, que si no ha nevat. Penges, mires el portalàmpades trencat i mires el telèfon de nou. Truques a aquest o a aquell altre. Ser soltera té aquestes coses. Pots escollir l’home que t’arregla els portalàmpades. I t’adones que la teva mare és una dona molt intel·ligent. Es va enamorar del teu pare. Un home que no sap arreglar portalàmpades. I de sobte això et sembla genial. I te’n rius. I és una tonteria però recordes la família i et cauen bé i tot. I recordes que has de perfeccionar la recepta del polpetó del dinar de Reis. I que t’has d’aprimar. I que hi ha coses més urgents a fer que arreglar un portalàmpades trencat. Que tens mitjons nous i els estrenaràs demà!!!! Perquè no vols explicar grans coses perquè no te’n creus ni una. Perquè fas el que vols com tothom i punt i perquè et sembla interessant fer-ho. I ho tens claríssim: no vols vomitar noms il·lustres a canvi d’un somriure. L’erudició et sembla un esport com un altre i l’únic esport que t’interessa és cardar. Simplement escriuràs el que voldràs escriure. Perquè és un gust fer-ho. Perquè deixaràs portes obertes. Perquè tancaràs portes. Perquè et tanquen portes. I a la tercera nit d’insomni endreçaràs emocions per no fer tan mala cara. Al calaix de dalt el que et fa feliç, al del mig les possibilitats i al calaix de sota els secrets. I vigilaràs de no barrejar-ho massa i somriuràs per no haver de contestar cap pregunta incòmoda. Mitjons nous. Ja ho has dit abans, em sembla. Volies dir: i ara què?

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Mitjons nous

  1. allau ha dit:

    He hagut de mirar la definició de polpetó. Quan vulguis explico com s’han de plegar els mitjons (vells o nous).

  2. XeXu ha dit:

    Darrerament jo tinc un gran buit creatiu, tot i que segueixo escrivint. I no és perquè no tingui res per explicar, sinó perquè no sé com fer-ho, o simplement, no em surt. I que no em surti em preocupa. No sé si a tu et passa el mateix, pel que dius al post sembla que algunes coses per explicar tindries, però no acaben de sortir. Bé, com sempre, les situacions deuen estar a anys llum, però ben encarat pot semblar que parlem del mateix.

    Grans moments del post, que ton pare no sàpiga arreglar portalàmpades, i l’únic esport que t’interessa.

  3. viuillegeix ha dit:

    aquest post el guardaré al calaix de les coses que m’agraden (molt) i em fan somriure.

    Com la teva mare, sóc poc pràctica: em vaig enamorar d’un home que no sap arreglar res i quan canvia una bombeta diu que ha fet obres a casa.

  4. Clidice ha dit:

    Què tindran els homes que no saben arreglar portalàmpades! Ben tornada guapa 🙂 M’has d’explicar el sistema d’endreçar emocions per no fer mala cara l’endemà 🙂

  5. tirantlobloc ha dit:

    … sembla que els homes que no sabem arreglar coses tenim més èxit! Qui m’ho havia de dir… 😀

    Jo tampoc sabia què volia dir polpetó, mira… Gràcies!

  6. Eulàlia ha dit:

    La síndrome del paper en blanc? De vegades ja em (ens) passa. Però mira si d’això en pots fer taxtos com aquest, benvinguda sigui.

    Allau: com plegues els mitjons? com una bola?

  7. Lluís ha dit:

    Una vegada vaig provar d’arreglar una cosa elèctrica, i encara me’n recordo de l’enganxada per no saber com es toquen els putos cables. No ho he provat mai més. Des de llavors, quan conec una noia sempre li pregunto sobre els seus coneixements de bricolatge elèctric i mecànica d’automòbils.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s