Dos mètodes

Hi ha dues coses que m’entristeixen profundament: cuinar malament i que se’m morin les plantes. Tinc una teoria sobre això que no he explicat mai a ningú que m’escoltés. Potser un altre dia explicaré les meves experiències de converses amb gent que no m’escoltaven però avui explicaré la meva teoria sobre els dos mètodes: la cuina i les plantes.

Igual que hi havia qui pensava que la terra era plana jo penso que cuinar malament i que les plantes es morin és senyal que no m’estimen o que no m’estimen prou. Així, si un dia estic d’humor i agafo un llibre de cuina i provo algun plat i surt bo, o bé si no agafo cap recepta de cap llibre però provo de fer una cosa i surt boníssima puc notar que a x quilòmetres de distància algú m’adora, ni que sigui una miqueta. És per això que de tant en tant utilitzo aquest mètode per saber si algú m’estima. Altres potser demanen els serveis d’una bruixa, consulten l’horòscop o ni s’ho plantegen. I altres potser compten cotxes vermells o juguen amb altres elements de l’atzar disponibles a la seva vida quotidiana.

En els dos mètodes, el de la cuina i el de les plantes, es combinen dos elements: alguna cosa que jo faig i l’atzar. Sobre el que jo faig hi hauria molt a dir: bullir a més temperatura o a menys, un recipient o un altre, posar més o menys sal o no posar-ne, pebre blanc, pebre negre o pebre vermell, tallar o esmicolar, prim o gruixut, al forn o a la cassola, fregit, a la planxa o arrebossat, cinc minuts més o menys de cocció, etc.

És apassionant. Sempre hi ha mil opcions i té molta gràcia descobrir que sovint els plats no surten de la mateixa manera encara que fem exactament el mateix. Sempre hi ha un dia que el teu plat estrella surt malament i sempre hi ha un dia que no saps com però et surten uns macarrons orgàsmics per sorpresa. L’atzar es barreja amb tot plegat i la conclusió és un misteri difícil d’explicar. Un matí, per exemple, puc fer per esmorzar un entrepà boníssim o avorridíssim. Si em surt boníssim no em costarà gaire imaginar-me que algú haurà somiat amb mi unes horetes abans. I si no surt gaire bo segurament m’espantaré o em posaré una mica trista.

El mètode de les plantes és força diferent. Funciona a llarg termini perquè les plantes tarden a morir-se, especialment si selecciones plantes fàcils i adequades al lloc on hauran de viure. Cuidar una planta és apassionant com una cursa de fons on no et canses ni et destrosses peus i genolls. L’única cosa que has de fer és observar la planta, no regar-la ni massa ni massa poc i veure si es troba a gust o si pateix. Si pateix has de fer alguna cosa, has de canviar algun detall: o l’aigua, o la terra, o el test, o el lloc on es troba.

És fàcil que totes aquestes coses de les plantes ens facin pensar en alguna història que ens faci ballar el cap. Pot ser que el nostre estimat estigui sec i pot ser que sense voler l’estiguem ofegant o torrant. Potser la relació no arrelarà o potser no tindrà prou espai per viure. I també pot ser que la nostra relació sigui poc lluminosa. O que no doni mai flors. O al contrari.

Els dies que arribo a casa cansada i veig que les plantes fan bona cara i  que el sopar surt més o menys bo penso que alguna cosa va bé i així, enmig de plantes, plats i cassoles passen els dies i les històries, tant les bones com les enverinades.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Dos mètodes

  1. DooMMasteR ha dit:

    M’encanta l’últim paràgraf. Em sento molt identificat amb ell.

    Salutacions! 🙂

  2. Eulàlia ha dit:

    Està bé això de tenir un mètode per exorcitar aquests neguits… una mica de superstició, que ja ens convé.

    Ara, si jo hagués d’aplicar els teus a la meva vida viuria en un estat de desassossec permanent. Sóc un desastre cuinant. I sóc un desastre amb les plantetes. Millor em busco un mètode alternatiu.
    Idees?

  3. Lluís ha dit:

    Jo ja tinc una certa tendència a veure màgies blanques o negres, sincronies i demés. Segurament per això els dos mètodes em semblen més que probables i eficaços. Fa poc vaig explicar el darrer fenòmen dels geranis de ma mare, que semblen respondre en certa manera a les coses del voltant i a les afectivitats, ni que siguin a distància. La darrera fideuà que he fet, un desastre.

  4. viuillegeix ha dit:

    a mi, les plantes se’m suiciden. Els hi paro poca atenció, se’m deprimeixen, no me n’adono i el dia menuys pensat marxen sense acomiadar-se. Sort que no em passa amb els amics. He decidit no tenir-ne, de plantes vull dir, i concentrar els meus afectes i atencions als amics i la gent que m’estimo.

  5. XeXu ha dit:

    Es confirmen les meves sospites de que ningú no m’estima, ja feia temps que ho pensava i ara sé per què. Jo cuino fatal, i se’m moren totes les plantes, pobretes. Fins i tot se’m va morir un gat. No m’estimarà mai ningú, ja veig.

  6. Natalia ha dit:

    Doncs a mi em passa una mica a l’inrevés. Quan una recepta no em surt com ho hauria de fer o el plat que sempre em queda deliciós no arriba a aquell nivell desitjat, penso que no estimo prou la/les persona/es amb qui l’he de compartir. Amb les plantes no m’ho plantejo.

  7. Clidice ha dit:

    Mira, la Natàlia ho ha plantejat com m’ho miro jo, i si és cosa de fer-me un àpat per a mi mateixa, si no me’n surto, serà cosa de baixa autoestima 😉 A les plantes les deixo tranquil·les 😀

  8. Marina ha dit:

    Bon símil aquest de les plantes i les relacions. Molt gràfic.
    També et puc dir que cuidar-te de les plantes és una bona teràpia per oblidar-te dels mals rotllos de l’amor. Concentrar-te en el què necessiten espanta molts fantasmes. I els resultats són fantàstics, d’ufanoses que es posen les pobretes. Cuinar penso que té, com tu dius molt d’atzar. Sinó com s’explica que sempre facis una mateixa cosa de la mateixa manera i en canvi no surti igual. És com fer l’amor. Hi ha dies, que no saps perquè, fent les mateixes coses i en la mateixa postura surt estratosfèric i altres…no.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s