Ahir aquest blog va interrompre la seva activitat i/o inactivitat habitual per motius estrambòtics que no sabria com explicar. L’origen i el final semblen clars però el que va passar entremig i men–tres–tant és un misteri.
Anuncis
Ahir aquest blog va interrompre la seva activitat i/o inactivitat habitual per motius estrambòtics que no sabria com explicar. L’origen i el final semblen clars però el que va passar entremig i men–tres–tant és un misteri.
No estic segur de quina cosa és més exòtica, si la interrupció programada o veure aquest episodi de “La dimensió desconeguda” en mexicà… 🙂
Jo vaig xalar com un nen. No hi ha com fer-nos jugar per recuperar el somriure.
Com diria en Leblansky, va ser “Fantabulós”!!!
El més bo de tot això és la velocitat, que ho torna tot tan efímer… Tot just era ahir, però avui els posts queden eensorrats al fons del blogrolls, etc. Hi ha dies que em marejo, i que em pregunto perquè esforçar-me en deixar un rastre que no dura ni 24 hores. per compensar-ho, aquesta tarda me’n vaig a caminar amb la càmera de fotos fins que es faci fosc. I llavors, pelat de fred i amb més gana que un llop, em deixaré caure sobre el sofà. No hauré creat res de res i em sentiré molt més tranquil, em penso.
O com explicar-ho tot amb tres línies. O tot allò que volieu saber sobre la invasió dels píxels i mai no es vareu atrevir a preguntar 🙂
Fi de a interrupció… o inici d’una nova interrupció? Estàs bé o en PIX et va deixar baldada?