Primavera erotitzada

Cada any la primavera ens sorprèn amb força i sensualitat. Amb aquest ànim un bon dia decideixes que tu també podries ser psicòloga i acceptes amb curiositat (i un puntet d’il·lusió erotitzada) que la libido d’algun home calb bé podria ser una bomba de rellotgeria gairebé tan esmolada com les paraules d’algun notari mediterrani. Aleshores penses: I si provessis de fer un relat eròtic per celebrar l’arribada de la primavera?

I t’hi llences.

“Arribo a casa i et veig a la porta. Portes un ram immens de roses roses. Ets alt i fort i em mires amb desig”.

Merda. Sona cutríssim. Tornem-hi.

“Arribo a casa i el veig. És l’home de la floristeria. Sempre m’han semblat atractius els homes que treballen amb les mans”.

Una mica millor però això de treballar amb les mans sona una mica repel·lentet. Potser que ho eliminis.

“Arribo a casa i el veig. És l’home de la floristeria. Va carregat amb un ram immens de roses roses i li pregunto: “Servei a domicili?”. Em mira amb ulls de lluç bullit i em respon “Sí, ja veus”. Recordo que abans treballava a Cacaolat. Què deu haver passat? Fa dies que quan miro les notícies només estic atenta quan parlen del Japó”

Massa realista. Fora.

“Arribo a casa i trobo l’home de la floristeria a l’entrada de l’edifici. Obro la porta sense dir res i l’home passa cap a dins amb mi. Diu que va al mateix pis que jo. Mentre l’ascensor puja em pregunto per qui deuen ser les roses roses que porta”.

Bé. Millor. Continua.

“Arribem al meu replà i ens diem “Adéu”. Entro a casa mentre ell es queda mirant un paper on segurament hi ha apuntat el número de la porta on ha d’entregar les roses”.

Quina gràcia. Sembla que ara el que hagi de passar és que les flors siguin per tu!!!!!

“Tanco la porta d’un cop i penso que l’home de la floristeria està boníssim. Em trec les sabates i em canvio de roba. Fa calor.  Es nota que ha arribat la primavera. Em trec els sostens i em poso un vestit fresquet”.

Això dels sostens no caldria haver-ho escrit però és una pista perquè si algú sospita que aquí no hi haurà marro, que sospiti que potser sí que n’hi haurà.

“De sobte piquen a la porta. Les roses! Les roses roses! Són per mi, ja m’ho pensava! Obro la porta i l’home de la floristeria entra ràpid dins del meu pis i el gat negre s’escapa. Dic una paraulota i ordeno a l’home de la floristeria que faci tornar el gat, que encara sortirà el pastor alemany dels veïns i tindrem un disgust. L’home deixa el ram de roses roses damunt de la taula del menjador i surt al replà a buscar el gat. Jo m’espero dins de casa. En cinc segons el gat torna. L’home té la virtut de fer que el gat l’obeeixi. Com ho haurà aconseguit? Miro l’home de la floristeria amb curiositat. Potser és l’home perfecte”.

I ara què més diràs? Espero que no comencis a parlar d’amor.

“L’home de la floristeria em demana si pot anar al lavabo. L’home de la floristeria té gastroenteritis. L’home de la floristeria es disculpa i diu que si vull em regala el ram de roses roses. L’home de la floristeria entra al lavabo”.

Atenció. Ara toca pensar alguna cosa que tingui gràcia, que la història comença a ser una mica llarga i estranya. Això només ho salva un triangle amorós!

“Quan surt del lavabo l’home de la floristeria m’explica una història increïble. Es veu que l’home de la veïna té una amant. I es veu que  justament avui l’home havia enviat un ram de roses roses a l’amant però que l’amant està  molt empipada i ha decidit (l’amant) retornar el ram de flors al domicili familiar de l’home (el meu veí). En aquestes circumstàncies, la meva veïna (la dona oficial del meu veí) ha tingut un atac d’histèria quan ha vist les roses i ha llegit la noteta que acompanyava el ram i que suposadament havia escrit el seu marit  (el meu veí) per a la seva amant”.

Uf què complicat. És massa rebuscat. Qui vols que s’ho cregui tot això??

“Doncs bé, això va passar. Com a mínim a un amic meu li va passar. El que no entenc és perquè la seva parella no es va quedar les flors i va engegar el meu amic a fer punyetes com a mínim aquell dia. Potser perquè el meu amic és calb?”.

L’erotisme i la comicitat ens envolten i a vegades la realitat resulta tan poc versemblant que no val la pena tractar d’aprofitar-la ni per fer-ne ficció. Les roses fan molt bona olor, això sí. Mires la lluna i penses que ja faràs un relat eròtic un altre dia.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a Primavera erotitzada

  1. Lluís ha dit:

    El relat en sí m’ha divertit molt, amb aquestes flors que duen tants maldecaps. I si les haguessin deixat plantades i vives?
    Però allò que realment m’ha agradat és com celebres el despertar de la primavera a Unió, un lloc que a priori sembla poc eròtic i poc primaveral però que se’ns va revelant com un temple de la líbido. Gràcies al notari mediterrani, vet aquí que ara em miraré aquests democratacristians amb un altres ulls. Plens de curiositat (o de líbido). Jo creia que eren gent impol·luta, d’ordre i missa. I resulta que són més lascius que els anarquistes.

  2. XeXu ha dit:

    M’he quedat amb les ganes de saber què va passar amb l’home de la floristeria. M’imagino la nostra protagonista (imaginària, és clar), dient ‘sí, bla, bla, bla, moltes amants i moltes roses roses, però no t’has fixat que no porto sostens???’. Aquí podia començar el relat eròtic de veritat, no?

  3. ricderiure ha dit:

    el de la floristeria tenia gastroenteritis?
    llavors s’ho va inventar tot per a poder anar al lavabo, era una situació desesperada.
    `^_^´
    salut!!!

  4. Eulàlia ha dit:

    He rigut molt! Ara hauria de dir allo que la realitat supera la ficció, però és clar no sabem del cert si aquest final de “Doncs bé, això va passar. Com a mínim a un amic meu li va passar ” forma part de la ficció o és, eectuivament realitat, i potser ha estat un recurs tan sols per poder acabar el relat. I llavors, què? Era realitat o era ficció. La gastroenteritis era real?
    Ai, m’estic perdent.
    Ara el que és ben real é allò que diuen del Duran que és cristià de cintura en amunt i demòcrata de cintura en avall. Manit, ja ho sé, també.
    Dóna gust llegir-te, com sempre.

  5. LEBLANSKY ha dit:

    Marta, darrerament tens la mà que a la que et descuides et linka, i jo que em sorprenc i em ric cada cop que passo el ratolí per sobre la paraula en blau 🙂

  6. LEBLANSKY ha dit:

    Per cert, Marta voladora, aquest relat eròtic és el menys eròtic de tots els teus relats 😉

  7. Marta ha dit:

    Sí, Leblansky, és el que dic…. que ja faré un relat eròtic un altre dia! 🙂 M’alegro que t’hagi divertit el vodevil que hi ha de rerafons amb la dona formada, l’home calb i el notari mediterrani.

    Eulàlia, la història del ram de flors retornat va succeir. De fet, gairebé tot el que explico ha succeït… ni que sigui una miqueta 😉

    Ricderiure: És que em fa gràcia l’escena d’una cosa que sembla que hagi de ser el colmo de l’erotisme i que acabi en una desfeta d’aquest tipus…

    XeXu: Es una possibilitat! Sí, senyor 😉

    Lluís: En aquest cas concret, és tan potent la realitat que qualsevol intent de fer ficció queda descafeïnat. Aquesta sensació de rendició és una de les idees que tenia quan vaig escriure aquesta bestiesa. D’altra banda, fer relats eròtics em sembla molt difícil de fer.

    Bona setmana a tothom

  8. Joan ha dit:

    Marta, ets una de les bones conreadores d’un gènere literari que m’apassiona: el de l’humor eròtic o preeròtic. És una manera d’escriure que intensifica l’emoció eròtica per la via del ridícul, del grotesc i de la comicitat. A mi això em fa trempar en tots els sentits del verb.

    Una abraçada!

  9. Marta ha dit:

    Joan, gràcies per aquest comentari tan trempat com genial. Les qüestions de gènere literari són tot un món.

  10. Josep Brâut ha dit:

    Veig que els homes amb grenyes hem perdut el nostre atractiu.

  11. Filadora ha dit:

    Boníssim! Tornaré segur!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s