Renyar un home

Després de la intensitat de l’experiència de l’altre dia decideixo tornar al mateix cafè mític de Barcelona i seure a la mateixa taula.

Al meu costat, un home molt ben vestit demana un cafè i mentre s’espera es manté immòbil com una sargantana. O s’està relaxant o està a punt de patir un atac de cor.

Demano un suc de préssec. L’home del meu costat truca per telèfon a algú. L’home es disculpa amb molt bones paraules i calla.  El que ha dit ho ha dit molt bé però l’home torna a disculpar-se amb les mateixes bones paraules i torna a callar. L’escena encara es torna a repetir una vegada més. No entenc què passa.

La cadira on seu l’home fa un soroll brusc i agut. L’home perd els nervis. L’home s’està empassant la bronca de la seva vida. Gairebé no pot dir ni una paraula sencera. Cinc vegades em sembla que intenta dir: “Em deixes parlar?” però no pot.

“Em deixes? Em… Espera. No. Ja t’he. Puc…? Però… Sí. No. No. Que et dic que”. És impossible. L’home està assumint totes les culpes de tot el món i fins i tot jo que no el conec de res tinc ganes de fer-li algun retret.

Per què no em vas trucar? Per què no vas venir? Per què no em contestes? Per què no em fas regals? Per què em poses les banyes? Per què no estens la roba? Per què no hi has posat sal?

Per què no ho fas? Per què ronques? Per què no et quedes a dormir? Per què ho has fet? Per què no em deixes en pau? Per què no la deixes? Per què no estires més els llençols quan fas el llit?

Per què et lleves a aquesta hora? Per què hem de viure junts? Per què no marxes de casa? Per què no et guanyes millor la vida? Per què li mires el cul? Per què sempre dius el mateix? Per què fas l’amor així?

M’aixeco. Pago el suc de préssec i  marxo. L’home continua assegut.  Té el front ple de suor i penso que se li haurà refredat el cafè. Continua sense poder dir res. El telèfon bull de ràbia. Els retrets són infinits. Aquest home no pot tornar a casa.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

13 respostes a Renyar un home

  1. allau ha dit:

    Marta, cada dia voreges més la genialitat. Espero que no a canvi de la salut mental.

  2. Lluís ha dit:

    L’Allau se m’ha avançat. Aquesta lucidesa fa patir una mica, però posem que tot plegat és literatura i per tant no cal preocupar-se. Crec que he trobat tres preguntes de l’home del front suat que me les han fetes a mi. Per fortuna no van ser fetes en una sola conversa, en un sol moment ni en un sol bar.
    Això sí: no tornaré mai més al cafè de l’Òpera.

  3. Cris ha dit:

    M’encanta. Vull ser en el mateix lloc, asseguda, al calor del solet de Barcelona, escoltant la mateixa bronca (malgrat la bronca). El retret. Quin mal hàbit. Tots ho fem, però… Quines alternatives tenim al retret? la constatació passiva (però amb un pèl de retret enterrat entre somriures i cinisme), mirar cap a un altre lloc i ignorar, pactar, parlar, parlar i parlar. Buf.

  4. XeXu ha dit:

    Dona, si aquest home no pot tornar a casa, potser te l’haguessis pogut emportar tu. Els retrets futurs ja els tens pensats, part de la feina està feta, i això facilita les coses.

  5. viuillegeix ha dit:

    els retrets il·luminen una part fosca de la nostra vida. Qui fa retrets ni sap parlar ni escolta, calla largament i de cop buida el pap, com una torrentada de tardor que ho inunda tot després d’una llarga sequera. Els retrest, traduits, tots (tots) volen dir “no ets la persona perfecte que m’agradaria que fossis, i no tinc nassos ni per deixar-te ni per assumir que no ets perfecte” la única sortida doncs, és anar esbufegant retrets fins que l’avorriment de sentir-los engega la relació a fer punyetes. trist. Molt trist

  6. Marta ha dit:

    Ostres, viuillegeix, el teu comentari és brutal. Aquest era un dels temes del post: per què es fan els retrets? Per què es tornen infinits? La meva lectura és: “sóc el centre de l’univers i tu ho fas fatal”. Després de llegir-te, se m’acudeix que potser un retret equival simplement a un “no et soporto”. I també és veritat. No sé si el desenllaç ha de ser sempre el que dius, caldria fer-ne un estudi. Es clar que en XeXu fa una lectura força més agradable de tot plegat, que els retrets hi han de ser i que hi seran, entenc que potser no cal donar-hi tanta importància doncs. I després la Cris, fa una lectura ressignada en positiu que em fa pensar que és possible un no soportar-se en positiu. O és una altra cosa? Per què l’opció de tallar en sec també és possible. Però per què tallar en sec? Per què algú ronca? Ai pobre persona que ronca, si no en té cap culpa. El problema és quan allò es torna el centre de tot. o pitjor, quan el cinisme apareix i toca escollir: cinisme o hipoteca? Per cert, Lluís, tres només? A mi quatre! Però no dius quants n’has fet tu. Jo tampoc no ho faré. Però sí que et diré que no era el café de l’òpera. Allau, el teu comentari, la primera frase m’ha fet molt contenta (no sóc de pedra) i la segona m’ha amoïnat una mica però no no, tot controlat (ui ara pitjor).

    Bon cap de setmana a tothom!

  7. Eulàlia ha dit:

    Vaja, em pensava que ahir t’havia deixat un comentari i veig que no!. Mira ja m’agrada haver deixat a mirtges la cosa, perquè ara es comentaris em fan ampliar all`que volia dir. Els retrets abocats així, indiquen just un “ja no m’agrades” no acceptat.

    Però algunes d’aquestes preguntes fetes per separat poden no ser “ben bé” retrets. També pot denotar patiment o perplexitat. Agafa un “per què no vas venir?”: Pots fer la lectura de “et va passar res?”.
    Em sembla que tan sols he plantejat un parell d’aquestes preguntes.
    Hi un altre tipus de retret més subtil i malèvol. És aquell que es fa per part de persones maltractadores. No és una allau de preguntes d’aquestes, sinó els comentaris que es fan al dia a dia i van minant l’altre. De vegades és millor una bona casdcada de retrets fruit d’una descàrrega d’adrenalina que aquesta gota malaia que acaba per destruir la persona maltractada. No es plantegen llevors en forma de pregunta, sinó en forma d’afirmació:
    “no serveixes per a res. Ni la rentadora, saps posar. Aquell t’ha mirat, tu li has somrigut: ets una puta”.

  8. Marta ha dit:

    Eulàlia, per no parlar de certes formes de paternalisme que acaben fent sense ni un retret també molt de mal. O preguntes o comentaris innocents que enfonsen l’altre en la misèria més absoluta, com ara “Per mi això no té cap valor i ara no voldria que hi hagués cap malentès”. O amenaces ridícules que són una trampa tipus: “T’ha molestat que et posés les banyes? Bé doncs la propera vegada no t’ho explicaré, si t’has de posar d’aquesta manera…”. Vist tot aquest catàleg que podríem anar ampliant, el retret és una cosa gairebé saludable. Molt millor que la presència del cinisme disfressat de paternalisme i/o bona educació.

    Sobre el maltractament (a l’escola, en la parella, a la feina) és curiós perquè l’estigma afecta gairebé més la víctima que l’agressor. Allò de “s’ho mereixia” o “s’ho ha buscat”. Una mica aquesta idea surt en el text quan se suposa que d’una bronca concreta, faig que el pobre home sigui mereixedor de totes les culpes del món. I d’altra banda, no sabem amb qui parlava l’home del text. Potser era una conversa de feina que el matxacava. O potser una parenta. O potser una amant empipada. I per què havia de ser una dona?

    I sobre el mal, potser l’home no podia tornar a casa perquè com a animal ferit podia ser perillós. Però on aniria aquest home? El tema és: un animal ferit pot ser bondadós amb qui es trobi pel camí? Aquest home podia ser un perill públic. El mal. Què passa amb el mal? És com l’energia que ni es crea ni es destrueix? I així anem, repartint, empassant-nos i esquivant retrets? Espero que no.

    I una ultima cosa, el retret “per què no vas venir?” a mi em sona a tristesa que es repeteix en el temps. Si hi hagués preocupació seria directament “què t’ha passat?. És apassionant com podem llegir aquests retrets, veritat?

    Ui, aquests comentaris s’estan tornant infinits. No em feu cap retret si us plau…

  9. Carme J. ha dit:

    I si la descàrrega d’adrenalina la canviessim per una conversa més subtil, (no vull dir, fingir ni ser fals)
    El retret Perquè no vas venir?
    és podria convertir en un- No vas venir, com m’ hagués agradat que ho fessis, et vaig trobar a faltar!
    Segur que l’efecte que causaria seria diferent i potser despertaria més possibilitats.. .
    A tots dos!

  10. David ha dit:

    Quan no hi havia mòbils, com s’ho feia la gent per a discutir?

  11. Marta ha dit:

    Carme J, aquestes transformacions adrenalítiques poden ser genials! Ja m’ho estic imaginant. Bé, no cal imaginar gaire, quantes vegades un somriure pot salvar-te un mal dia? 🙂

    David, no ho sé però potser ho feien al mig de la plaça. Discutir, escriure posts i comentar-los. Salut!

  12. Natalia ha dit:

    Fa pocs dies llegia un article (bé, em vaig trobar en pocs dies amb dos articles sobre la mateixa matèria) que parlava sobre la educació de les mares nordamericanes d’origen oriental. L’educació cap als seus fills és plena d’insults, càstigs, retrets… no deixen que el/la nen/nena s’aixequi de la cadira fins que la interpretació d’una peça musical surt perfecte; no els dixen anar a dormir fins que no se saben la lliço al 100%,… I es veu que són els millors alumnes i els més brillants a la Universitat. I si tots necessitessim retrets que ens facin veure que ens podem superar i ser excel·lents? I si el fet de la educació de cotó-fluix rebuda ens fa ser més dèbils i necessitats d’afecte a la vida adulta? Jo he treballat amb gent que se sentia molt malament perquè el cap no li deia cada dia que bon treballador que era. És necessari? No sabem autoevaluar-nos? Potser no li havien retret res quan era petit i ara qualsevol cosa ho considera un retret.

  13. Marta ha dit:

    Natàlia, el teu comentari m’ha fet recordar la pel·licula “La cinta blanca”, no sé si l’has vista. Seria l’altre extrem, una reflexió bèstia sobre el càstig i els seus possibles efectes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s