Jo el que vull és fer magdalenes

A Berlin, prop de la parada de metro de Rosenthaler Platz hi ha un petit cafè on un dia vaig somiar que tot tornava a començar. En el meu somni tenia un marit d’aparença seriosa i tres o quatre fills molt divertits. Dic marit perquè sis dies abans ens havíem casat i dic tres o quatre fills perquè per mi un somni a Berlin ha d’incloure necessàriament tres o quatre nens petits entremaliats.

El cafè es diu “Unsere kleine Bäckerei” i té una floristeria al costat. És del meu marit. Ell treballa allà i jo aquí. M’agrada on treballo perquè sempre fa olor de pa acabat de fer. Normalment se sent jazz per les tardes i soul pels matins i mai no hi falten les roses. Els clients són amables i tirant a silenciosos. Molts llegeixen llibres i d’altres escriuen. Els nens juguen en un pati interior o bé a la floristeria si no hi ha gaire gent. Allà el seu pare els deixa tenir cucs de seda dins d’una caixeta de cartró amb forats amb la condició que ni la caixeta ni els cucs no surtin mai de la floristeria.

No era tan difícil. He après a fer pastissos i magdalenes. La màquina de fer cafè fa un soroll fantàstic i no té secrets per a mi però el millor de tot plegat és que he aconseguit que em portin una llet boníssima d’una granja ecològica d’on també em porten els ous. Sovint deixo que  els nens convidin els seus amics de l’escola a berenar. A l’hivern els preparo xocolata desfeta amb melindros i  a l’estiu pa amb tomàquet. Sempre fan un xivarri de por. Si fa bon temps juguen al pati. A vegades organitzem activitats per a nens. La setmana que ve volem fer un taller perquè aprenguin a fer galetes. A l’estiu aprendran a plantar enciams. Em sembla que serà esgotador però no em puc queixar: els nens es veuen sans i alegres.

D’altra banda, (no sé d’on traiem el temps) el meu marit i jo mantenim una vida sexual absolutament envejable que no expliquem a ningú per no fer gaire enveja. És estrany. El temps sembla que no passa per nosaltres. Sempre tenim aquesta edat indeterminada entre els trenta i els quaranta anys i sempre fem cara de follar i de llegir molt. Diuen que semblem feliços però jo no tinc temps per pensar si ho som o no. Vaig força de bòlit però escric més que mai. Després de guanyar aquell premi tot va venir rodat i no he parat.

Cada estiu, pels volts de Santa Marta muntem uns vespres literaris que tenen molta gràcia. Convidem  un munt d’amics i de músics. Vénen acordionistes i tastem vins i gintònics. De sobte, un soroll em despita. Sembla un helicòpter però és un home que ronca i que amb un cop de peu m’ha fet recordar que dormo al seu costat i que no visc a Berlin. Estira un braç i m’abraça. Jo ja no l’estimo. No tenim sexe (si no és per necessitat), no tenim conversa  i no tenim remei. Tenim diners  (que no gastem mai), una hipoteca (per què ho vaig  haver de fer?) i un munt de rutines previsibles. Algunes no són horroroses del tot. La majoria sí. Suposo que la vida deu ser això. Dissabte calçotada.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 respostes a Jo el que vull és fer magdalenes

  1. XeXu ha dit:

    És un somni molt elaborat. Jo no arribaria a tant, però la feina està d’una manera que amb alguns companys també ens hem plantejat fer magdalenes, que deu ser la meca de la felicitat, pel que sembla. Magdalenes en un cafè literari, on cadascú aporti el que sap. Jo, sincerament, no sé què podria aportar.

  2. Lluís ha dit:

    Quan la vida comença a anar en sèrio en avisa de moltes maneres. Una de les formes que té de dir que no anem bé, que l’hem espifiada, és quan tens una calçotada el dissabte. Un final demolidor, és clar.
    Jo vaig somiar una vegada que coneixia una sueca, però era una sueca atípica: morena i baixeta. I que me n’anava a viure allà, en un poblet rodejat de boscos una mica a l’estil Twin Peaks.

  3. allau ha dit:

    Marta, benvinguda a Berlín! Almenys al meu Berlín.

  4. Ferran ha dit:

    Si t’envio una foto de l’Unsere kleine Bäckerei de la Rosenthaler, potser és que no ha estat cap somni…

    ps: se’m gira feina 😉

  5. Eulàlia ha dit:

    Em sembla que has retratat a la perfecció la crisi dels quaranta.
    Dissabte calçotada.
    Quan arribes a preguntar-te: t’imagines velleta al seu costat, així, tal com estàs ara? I t’horroritzes tan sols d’imaginar el “sí” és estàs en plena crisis, sí. Al teu personatge li passa això em sembla.

  6. Clidice ha dit:

    Magdalenes i homes són conceptes que mai poden anar plegats. Rumia’t millor anar a raure en un beguinat.

  7. Carme J. ha dit:

    Marta, no sé pas quina mena d’atracció és la teva envers els floristes…. he, he!
    Però tot és i no és tan idilic a l’hora!
    La que feia magdalenes i semblava tan feliç, potser també tindria el seu moment feble i somiaria que arribés un dissabte per poder fer una calçotada entre amics, on sentís bé, encara que no li agradessin els calçots.
    Ves a saber?

  8. Marta ha dit:

    XeXu: Potser hi ha alguna relació entre les magdalenes i la felicitat? Serà qüestió d’aprendre a fer-ne i provar què passa.

  9. Marta ha dit:

    Lluís: Cada vegada em diverteixen més els somnis, els meus i els dels altres. Afortunadament mai no he somiat amb cap calçotada (de moment)

  10. Marta ha dit:

    Allau: Gràcies. No sé què vols dir exactament però el que sigui, m’agrada. Em moro per tornar al meu Berlín aviat.

  11. Marta ha dit:

    Ferran, quina alegria de dies que porto a sobre pensant en Berlín! No necessito cap prova. El meu somni existeix! 😉

  12. Jordi Girbén ha dit:

    Ja et veig, pedalant amb els nens: “Vinga, que avui passarem la tarda al Tier Garden”.
    I damunt d’una manta, estesa a la prada on hi han les pedres del “Global Stone Project”, amb un ull al llibre i l’altre als nens que miren d’enfilar-se a l’immens carreu de quars cristal·lí dels Urals. Com s’agraeix la bonança després del fort de l’hivern…

  13. Marta ha dit:

    Eulàlia, em sembla que no és gaire fàcil distingir entre les rutines que són agradables i que donen seguretat, tranquil·litat, comoditat, etc., i les rutines que ofeguen. A vegades hi ha coses que poden passar d’un cantó a l’altre amb facilitat

  14. Marta ha dit:

    Clídice. El teu comentari és molt inquietant. Per què dius que les magdalenes i els homes són conceptes que no poden anar plegats?

  15. Marta ha dit:

    Carme J, saps què passa? Que tinc un record molt dolç de Berlin i m’agraden molt les floristeries, sobretot ara a la primavera. Aleshores era fàcil combinar els dos elements i més en un somni! Sobre el que dius, i tant, suposo que és humà sempre voler “una altra cosa”. La gràcia és, suposo, acceptar-ho sense obssessionar-s’hi i gaudir del que tens.

  16. Clidice ha dit:

    Marta, les magdalenes són, per forma, paladar i aroma, l’equivalent a l’equilibri de l’univers. Són benestar, dies clars i nens que no creixen i sempre ens omplen la vida de rialles. Els homes són aquests mateixos nens que han crescut. Podem fer el paral·lelisme magdalenes-úter? Aaaaaaaah! li ho preguntarem a en Papitu 😉

  17. Marta ha dit:

    Jordi Girbén, quina il·lusió veure’t per aquí. De Berlin recordo això que dius de manta i herba. M’agrada celebrar que marxa l’hivern igual que celebrar quan marxi l’estiu. Primavera i tardor són les meves estacions preferides 🙂

  18. Marta ha dit:

    Ui Clidice, que estem caminant per un terreny relliscós…. i molt interessant. No sé si has vist 8 1/2 i tens present la reflexió que es fa sobre l’home com a nen petit?

  19. Jordi Girbén ha dit:

    No sé si coneixes el bloc “Fliegen bei Nacht ist gefährlich” que escriu una berlinesa.
    Té un apunt deliciós on s’imagina una vida de prometences al nostre Poble Sec.
    Ja veus com està el món.

  20. Eulàlia ha dit:

    Tens raó Marta, en això de les rutines. De vegades estem tan immersos en elles que no ens adonem que ens ofeguen fins que ja és massa tard…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s