Perdre

El pitjor que pot passar-te és que t’enamoris. L’home que diu que tot ho fa de manera molt racional es llença a la piscina. Abans avisa de la seva falta d’implicació. Ara no t’enamoris, eh. No en sap gaire i dura poca estona sota de l’aigua sense respirar. Després torna a casa i la vida segueix tan endreçada com sempre i se sent més jove. Potser més guapo, una mica més àgil. L’home que diu que tot ho fa de manera molt racional ara diu que no va llençar-se a cap piscina. Que el van estirar. Que el van empènyer. Potser unes sirenes misterioses. Potser una música estranya. Potser el destí, aquell desastre universal. L’home diu que no sap què li va passar. Que potser no es trobava bé. Que potser es volien aprofitar d’ell. Que la cosa no anirà a més i que està molt bé tal com està.  Les seves paraules comencen a semblar repetides. Potser perquè cada vegada és com si fos la primera. Això no està bé. La vida ens la compliquem nosaltres mateixos. No ho volia fer. No tornarà a passar. Vaig esborrar el teu telèfon. Truca’m, si us plau. L’home que diu que tot ho fa de manera molt racional està cagat de por i puc entendre’l. Qui no coneix la vella història? Deixar que la vida s’escapi a engrunes mentre esperes que un salt mortal espectacular et torni a la vida. I al mateix, temps creuar fort els dits perquè no passi res.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Perdre

  1. Lluís ha dit:

    Crec que has encertat uns mecanismes i un pensament que a mi em semblen molt masculins. Però m’ho sembla perquè dintre el meu cos hi ha una majoria aclaparadora d’hormones masculines, i perquè he crescut sota una “inculturació” per a mascles. Per tant, no tinc ni la més remota idea de si el retrat que fas tindria equivalent femení. Jo diria que no. Tot i que no sóc “l’home que tot he feia de manera molt racional” (ni molt menys), algunes frases em descriuen (especialment les dues darreres frases). Potser esperava un gir irònic en algun moment, però no hi és. És així, la cosa.

  2. allau ha dit:

    Marta, escrius coses fantàstiques, que m’agraden molt; però trobo que sempre presenten el vessant “Miss Lonelyhearts”. Enganya’ns una mica i pinta, per una nit, una estampa feliç.

  3. XeXu ha dit:

    Aquest home que diu que tot ho fa de manera racional podria ser jo. Tret que jo miro d’assumir sempre les conseqüències dels meus actes, en tant que racional. Que me’n surti ja és una altra cosa, i d’errors en cometem tots. Però em sembla que el teu home que diu que tot ho fa de manera racional, el que és, és un immadur.

  4. Jordi Girbén ha dit:

    Tot i que ell no es va tirar a la piscina sinó que venia del mar fet un parrac, m’has fet pensar en Ulisses, recollit per la Nausica, ella que tenia totes les gràcies possibles, fins i tot la de ser la filla d’un rei. I l’heroi va tenir por i es va tornar a embarcar com explica la vella història.

  5. Eulàlia ha dit:

    Resulta curiós o més aviat simptom’atic que els comentaris fins ara hagin estat d’homes.
    No ho sé… Algunes frases que dius semblen, sí, molt masculines. Però alhora, no ens passa a tots que de vegades ens sembla que la vida se’ns escapa a engrunes esperant “qui sap lo que”?
    Ulisses? Sí, potser sí.

  6. Natalia ha dit:

    Com bé dius… qui no coneix la vella historia? Però els homes, no obstant això, segueixen explicant-la generació rera generació.

  7. Josep ha dit:

    Pobre home racional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s